dimecres, 8 de gener de 2014

Romeu i Julieta


El teatre Akadèmia ha fitxat al britànic Dugald Bruce-Lockhart, actor de la famosa companyia Propeller, assídua del festival Temporada Alta, per aixecar una producció de 'Romeu i Julieta'  amb resultats francament engrescadors, tot i no comptar amb noms gaire coneguts en el repartiment. Una operació digna d’elogi pel que aporta al nostre teatre i perquè demostra que la direcció amb Shakespeare és fonamental.
Bruce-Lockhart ha imaginat una posada en escena senzilla i dinàmica amb pocs elements, però amb un sentit del ritme escènic i un control de la paraula (àgil i clara traducció de Miquel Desclot) exquisit per només haver pogut assajar durant cinc setmanes. La funció té l’aire dels Propeller i aixó ja és una garantia. El director manté la capacitat dels Propeller de narrar una història a partir d'un cor que treballa en grup, tot i que elimini la convenció de no treballar amb actrius. Però la pedra filosofal des d'on pivota l'èxit dels Propeller és la seva labor de companyia.


Dugald Bruce-Lockhart feia temps que volia aixecar un Romeu i Julieta, una peça que ja es coneix al mil·límetre. Va veure-ho clar, només entrar a la sala del curs, ara fa un any que va impartir al teatre Akàdemia. I és que l'espai del teatre té, de forma natural, el balcó dels Capulet. Després, tot passejant fins al port per la Rambla va descobrir les estàtues humanes i li van donar la clau d'arrencada: tot arrencarà quan algú posi una moneda en un d'aquests artistes de carrer. Aquests seran una companyia amant de Shakespeare que decideixen interpretar algun text clàssic, en funció dels ciutadans i de l'espai que trobin.
I és que els tres principis sobre els quals ha marcat el treball intens, de
només cinc setmanes (i això que duien el text après, abans de començar assaigs) són: jugar amb el llenguatge, aportar molt dinamisme i desgast físic a escena i tenir la capacitat d'entretenir, com aspirava Shakespeare.
«A Propeller la creació és molt orgànica. Tots hi col·laborem», explica. Al principi el seu mètode no acabava d'encaixar. «Les dues primeres setmanes d'assaig van ser dures, amb assajos molt intensos de 10h a 18h», recorda. «Va costar que els actors entenguessin que crear també era responsabilitat seva. El dia que van descobrir que jo no era allà per donar respostes, tot va començar a canviar i fructificar», afegeix.


El director defuig qualsevol romanticisme per explicar-nos la tragèdia posant l’accent en l’obsessió, amb la passió ingènua, inconscient de dos adolescents genuïns, gens intel·lectualitats ni sentimentals i amb un trenat de les escenes realment brillant en un únic espai escènic que aprofita totes les possibilitats del teatre. La direcció d’actors es impecable tenint en compte la falta d’experiència amb textos de Shakespeare de molts dels membres de la nombrosa companyia.
L’escena del balcó del primer acte resulta magnifica i Sílvia Forns (Julieta) i Guillem Motos (Romeu) broden els seus papers. Molt be també Òscar Bosch com a Fra Llorenç, Toni Mas en un Mercutio d’extrema vitalitat  i Helena Font amb un Dida molt casolana, molt directa.
La gran virtut de la funció és convidar-nos al joc del teatre i conduir-nos per la història de forma lúdica i entretinguda. Un bon Shakespeare que cal anar a veure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada