divendres, 24 de gener del 2014

Adiós a la infancia, una aventi de Marsé.


Després de la meravellosa immersió en el món de Federico Fellini amb 28 i mig, Oriol Broggi s’ha capbussat en el de l'escriptor Juan Marsé de la mà del dramaturg Pau Miró, recentment premiat a Itàlia per la seva obra Els jugadors,  tot creant un retrat mental i físic de la Barcelona de postguerra amb fragments de part l’obra de Marsé ('Caligrafia de sueños', 'Si te dicen que cai', 'Un día volveré', 'Rabos de lagartija' i 'El embrujo de Shangai') i al so d'una  orquestrina que lidera la veu de Jaume Sisa que barreja temes propis, fins i tot galàctics, amb  repertori clàssic de revetlla.
Adiós a la infancia té a veure amb aquell 28 i mig en la manera que treballa Broggi, d’aixecar l’espectacle a partir de materials diversos, però res mes. Si 28 i mig es nodria d'allò iconogràfic, de la imatge i la imaginació, Adiós a la infancia està ancorat en una realitat concreta i uns textos d’arrel molt literària embolcallat amb una textura de colors esmorteïts, de teles gastades, de memòria empolsinada.


No cal ser un gran coneixedor de l'obra de Marsé per sortir del Lliure amb la sensació de tenir, en un lloc indeterminat entre la gola i l'estómac, un formigueig continu . És l'emoció del retorn al mític territori de la infantesa: allà on la realitat i la imaginació caminen juntes. Alguns dels personatges que Juan Marsé ha dibuixat en les seves novel·les, cobren realitat escènica i dansen, amb i per als espectadors, amb la música i les cançons de Jaume Sisa. Ens ensenyen una Barcelona sovint oblidada: la Barcelona dels barris obrers en la més dura postguerra. Les imatges que Marsé ha anat construint amb paraules, desfilen ara sense pressa ni massa ordre per la sala de ball de la Cooperativa La Lleialtat -reinventada per a l'ocasió-. Els mags d'aquest prodigi han triat amb cura personatges, situacions i ambients per crear un espectacle que, essent deutor absolut de Marsé, té vida pròpia.


El que millor reflecteix el muntatge és l'atmosfera de l'època i el perfil dels personatges. Tots ells són perfectament identificables, tant per als que estem familiaritzats amb els textos com per als que treuen el cap per primera vegada a la tristesa del món de repressió en aquests barris de Barcelona durant els anys de la postguerra. Aquí tenim a Ringo (un bon Oriol Guinart ), alter ego de l' Marsé adolescent, rendit als seus mites. I el Capità Blay (fantàstic Xicu Masó), el Mariner (Jordi Figueras), els personatges de l'adolescent malalta que fascinava Ringo ( Mar del Hoyo), els de la mare / prostituta (Alícia Pérez) i els interpretats per Jordi Oriol, Carles Pedragosa, Xaviert Ricart i fins i tot el propi Sisa , en la seva aparició com a bisbe .Capítol a part mereixen les insercions musicals a càrrec del cantautor galàctic, interpretades amb un gust exquisit i perfectament situades al relat.



Ringo, un noi de 15 anys, ens guiarà pels carrers del Carmel, el Guinardò o Gràcia; amb ell podrem seure al carrer amb els veïns en una xafogosa nit d'estiu, entrar al menjador d'alguna casa i, fins i tot, penetrar en la intimitat d'algun llit. El món de Ringo, entre joc, fantasia i gris realitat, pren cos i ens retorna la imatge d'uns personatges vençuts i solitaris que sobreviuen en un sòrdid i míser paisatge urbà. Tan sols 9 actors (també músics) i el propi Jaume Sisa per donar forma a tot un univers. Tots ells són Ringo i deixen de ser-ho per esdevenir una evocació d'algú altre en diferents moments. Un joc interpretatiu senzill en aparença que multiplica les possibilitats alhora que referma la idea que Marsé és l'únic i autèntic protagonista de l'espectacle. Tot un homenatge a l'obra de Marsé bastit amb intel·ligència i exquisida sensibilitat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada