dissabte, 14 de setembre de 2013

Fira Tàrrega: Remor (Res de res)


La creació dels mallorquins Marta Barceló i Joan Miquel Artigues va ser guardonada el 23 d´agost d´enguany  amb el premi més prestigiós del Festival Fringe d’Edinburgh, un Total Theatre Award per millor creació de teatre físic i visual. Aquests premis suposen un aval  l’hora d’exportar aquesta creació a la resta del món.
Aquest reconeixement se suma a les nombroses critiques afalagadores per part de la premsa internacional especialitzada, essent un dels 6 espectacles més recomanats del Fringe d’entre els milers d’espectacles de tot el món durant tot el més d’agost. . L’aposta de la coproducció de Res de Res i Artigues està recollint uns fruits que els projectarà a fer una gira per Austràlia, Italià, Xina, Irlanda i el Regne Unit.


Remor és una peça de teatre físic d’11 minuts de durada, una peça de moviment on dos personatges es retroben a través del record. Una experiència breu però intensa que l’espectador viu dins una estructura de 35 metres cúbics, que evoca la cel·la d’una presó. Els dos intèrprets ens expliquen utilitzant els seus cossos una història de necessitat mútua, tan intensa i plena de dolor i de veritat com extraordinària des d’un punt de vista tècnic. Una història de llibertat protagonitzada per dues persones que recreen una relació de necessitat mútua viscuda a frec de pell més enllà de qualsevol límit.
Ha de ser un cop de puny. Una peça d'11 minuts ha de ser molt ràpida, enèrgica, sense donar gaire temps a comprendre un fil dramatúrgic. És  una alenada potent que estaborneix. A l'espectacle, hi ha instants intrèpids que es compensen amb abraçades, emoció. Sembla que en aquell cubicle no hi càpiga gaire res, que la llitera estigui encastada a la cambra però l'acció descobreix com és possible esllavissar-se per cada punt. Hi ha una acció intensa, grams de màgia en l'equilibri. El públic és voyeur i té la capacitat de reforçar una acció amb les llanternes però queda massa enrere per sentir-se massa colpejat. Sí que comparteix la temperatura i les suors. Quan se surt fora, es respira agraït l'aire de capvespre però la ment encara repassa el significat d'aquelles fotos, d'aquella parella presa i separada però unida per les cartes i l'estimació. Es pren partit i  s'entra dins d'una intimitat, de la qual és possible  sortir canviat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada