CAMPANADES DE BODA

La Cubana, posa sobre l’escenari un ritual social que tothom pot adaptar a les pròpies circumstàncies. Ho fa seguint un dels seus lemes principals: el teatre sempre es troba rere qualsevol esdeveniment quotidià. I un casament esdevé una de les cerimònies en què més teatre hem de fer. Des d’un punt de vista antropològic, aquest tipus d’actes reforcen aquelles etapes per les que un ésser humà passa durant la seva vida. I és que ningú pot negar de la nostra naturalesa social. Però què ens fa abdicar dels nostres principis? Què ens porta a canviar la nostra decisió per la voluntat de l’altre? Per què acceptem? Amb un segell propi, La Cubana desplega tot una sèrie de recursos que semblen anar contracorrent de l’actual situació de crisi econòmica. En són plenament conscients. Però això no els priva d’oferir-nos una funció on els elements multimèdia hi tenen un pes important i enriquidor. A més, una sèrie de números musicals agilitzen i poleixen allò que es va succeint en escena. Diferents estils, diferents punts de vista que enriqueixen el missatge. Uns personatges plens de contradiccions i de complexitats que posen de manifest les dots interpretatives d’un equip fet a mida. Tot plegat per convidar-nos a participar amb ells d’una manera dinàmica i divertida. I és que el públic esdevé un actor més.

La companyia al complet

Campanades de boda és la història de la família Rius, propietària d'un empori floral controlat pel matriarcat de les germanes Margarita (Mont Plans) i Hortènsia (Annabel Tutusaus) i ha de sortir airosa del casament de la seva filla Violeta amb un Vickram Sodhi (actor de Bollywood), per videoconferència i l'assistència per part de la núvia de 800 convidats, traslladats a última hora al Teatre Tívoli. Un enrenou de proporcions colossals al qual s'han de sumar els imprevistos aportats per una tieta afiliada a Intereconomía, un germà gran calçasses, una nora brasilera sense 'graça', una amigueta de l'exmarit –policia nacional jubilat– gavatxa, vulgar i amb desordre etílic, un actor-estàtua rambler transvestit de regidor amb escatològica por escènica, una criada amb ànima folklòrica, un germà petit emparellat amb un guàrdia jurat, i a més, la 'tuna', el modista, la perruquera, una senyora de fer feines romanesa i l'organitzador de bodes.

Un muntatge clàssic de La Cubana que utilitza tots els seus recursos d'èxit acumulats per divertir el públic amb un espectacle que tira d'ofici. La primera part és el capítol 5 de Teresina S.A traslladat a un entorn social benestant i multicultural. Però el canvi que importa és la diferència entre un guió sense treva de 25 minuts i una hora llarga de vodevil amb símptomes de cansament. La segona part és un homenatge al moment de glòria que va suposar Cegada de amor i l'aportació del vídeo sincronitzat al segon per simular un enginyós fals directe.

Un espectacle generós que es reivindica en l'escena frontissa: la transformació del Tívoli en un fantàstic saló de bodes. La capacitat de metamorfosi de l'espai en minuts i amb pocs recursos continua intacta i deixa el públic igual de meravellat que la primera vegada.  Bollywood serveix per aportar a la cubanada de sempre color i música. La barreja assoleix el clímax musical en un Paraules d'amor al pur estil Bollywood. El públic estarà més que disposat a donar cada nit el seu "sí vull" a aquesta exòtica proposta de matrimoni de La Cubana. Ara, el que toca és omplir de gom a gom el teatre i, lluitant contra els mals auguris i les amenaces de tancament de la companyia, continuar sent feliços i menjant anissos amb La Cubana per molts anys més.

El Tivoli es converteix en un espai on se celebren casaments.