dijous, 31 de desembre de 2015

Ricard de 3r




Després d´un recorregut prou llarg per les sales barcelonines, des de la Sala Beckett, passant per  la Villarroel i acabant a la Sala Flyhard, Ricard de 3r no ha deixat ningú indiferent. El jove Ricard llegeix la tragèdia que sobre l'ascens al poder de Ricard III va escriure Shakespeare. Ricard és un adolescent que, en paraules de la pròpia mare, "li costa trobar-se", pels companys de classe és un friki (o un freak) i un pringat com n'hi ha tants. En Ricard que, per la força de l'edat o per ser fidel a l'etiquetatge, se sent prou "al marge", s'obsessiona amb la figura shakespereana de Ricard de Gloucester fins a convertir-lo en el seu heroi.


El regne del nostre Ricard es troba al garatge de casa seva en el qual es tanca per tal de jugar constants partides d’escacs amb un destí implacable. Un destí  que es va construint escena a escena a cops de silenci, paraules mig dites, gestos nerviosos, ungles que rasquen la cara marcada per l’acne o per qualsevol altra irritació cutània de tal forma que intentant fugir de la marca repulsiva no fan altra cosa que remarcar-la encara més, papallones empresonades en presons de vidre, i trucades de mòbil que ofereixen un respir d’esperança per deixar veure tot seguit la força destructora de l’engany. Lluny dels discursos o de les tesis, lluny fins i tot de la necessitat de verbalitzar la ràbia,  l'espectacle dibuixa dia a dia i al llarg d’un any l’itinerari implacable que porta a que un noi anomenat Ricard,  que cursa tercer, que no se sent a gust ni dins del seu cos ni dins del seu món , i que juraria que sap mol bé el que  significa la paraula “bullyng”, es transforma en Ricard III, i fins i tot es mostra disposat a  sobrepassar les marques del model. I el pitjor ( i el millor) és que la proposta, no intenta vendre’t respostes miraculoses : pretendre saber com mantenir sempre tancades les portes de l’infern, és una fal•làcia massa comú que ajuda a tranquil•litzar els ànims, però que no va més enllà del miratge.


El  text de Gerard Guix, innovador i radical, està dirigit per Montse Rodríguez, una perfecta mestre de cerimònies que posa la cirereta del pastís a aquesta extraordinària creació. Però el nom amb el qual s’ha de quedar el públic és el de la jove promesa de l’espectacle: Quim Àvila. El viatge introspectiu d’Àvila per la ment del personatge de Ricard és d’una intel•ligència interpretativa extraordinària. Portat a l’extrem però perfectament calculat i amb un reflex d’emocions totalment ensinistrat, el protagonista transporta al públic a la bogeria d’en Ricard com si aquests fossin simples càmeres de vigilància que observen el seu dia a dia. Els seus ulls i els seus músculs expliquen amb veu muda la història anatòmica del personatge, i l’actor demostra estar connectat amb cada nervi del seu organisme.  La facilitat de moviment, l’elasticitat i el ritme sincronitzat en l’àmbit corporal aporten al relat una eficàcia narrativa pròpies de l’excel•lència escènica.


El públic és capaç de veure els factors externs del món de Ricard en les seves pròpies carns i fins i tot observar el pas del temps d’una manera que poques vegades resulta tan natural en teatre. Els monòlegs extrets directament de l’obra de Shakespeare estan interpretats amb un combinat de naturalitat i èpica que encaixen a la perfecció amb la història que s’explica. Gerard Guix, en la seva sisena obra per a l'escena, ens situa  davant un retall de vida petit però prou significatiu i complex. La seva és una escriptura a peu d'obra, un monòleg de gestos, sorolls, música i algunes frases que entenem com a parts de converses amb personatges en off.

En estreta complicitat amb l'autor, la directora Montse Rodríguez va teixint el fil argumental amb imatges i símbols prou evidents, mentre petits fragments de l'obra de Shakespeare suren per anar construint la intuïció de la tragèdia. Però és l'actor Quim Àvila qui, tot sol a escena, ens mostra l'evolució d'aquest fortuït aprenent de Gloucester. En un racó de garatge al que els espectadors han accedit per la màgia del teatre, es desplega tot el seu món i allí, invisibles i corpresos, assisteixen a la metamorfosi d'en Ricard. Ricard de 3r és un espectacle valent que, malgrat que parli d'un adolescent, apel•la a la societat en general i ens convida a una seriosa reflexió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada