dissabte, 21 de març de 2015

Maps to the Stars


En perfecta sintonia amb el present, amb un moment de confusió propiciat per un canvi de paradigma, per una nova forma d'exposar-se davant del món, han aparegut en poc temps diversos films importants que es pregunten per la fama. Pel·lícules com Birdman (Alejandro González Iñárritu), Whiplash (Damien Chazelle) i Tusk (Kevin Smith) es qüestionen de maneres diferents, algunes més clares que altres, si l'èxit és la realització personal o el reconeixement desorbitat i , per això, sospitós. David Cronenberg se suma amb Maps to the Stars a la nòmina de cineastes a cops (mai millor dit) amb el tema. A partir d'un guió de Bruce Wagner, escriptor obsessionat amb Hollywood i càustic en disseccionar la seva maquinària, i amb tota l´entrega dels actors, el director d´Inseparables (1988) signa la sàtira actual més contundent d'aquest entramat d'estrelles. 


Formulada com un conte sinistre (amb la candidesa enverinada del personatge de Mia Wasikowska com a súmmum), furga amb esmolat humor negre en el fangar d'egos i psicopaties de la meca del cinema. No hi ha en ella pietat: Cronenberg dissecciona Hollywood amb la mateixa precisió i de forma tan invasiva i abrasiva com porta fent tota la vida amb el cos i la ment dels seus personatges.
Ara que en els últims temps, Cronenberg s'ha bolcat a filmar la paraula. Des d'Un método peligroso, el director canadenc es fixa eminentment en el rostre i afirma, sense cap pudor , que per a ell el cinema és un bust parlant. 


Un método peligroso i Cosmópolis es construeixen sobre la profunditat de camp: els personatges conviuen en el mateix pla. No obstant això, en Maps to the Stars, les figures ja no poden relacionar-se en el mateix quadre. Estan sols i es vinculen a partir del muntatge, del pla contraplà, d'un tall net, quirúrgic. Els personatges apareixen desenganxats del fons, que roman desenfocat. Així, l'espai s'intueix, està format pels llums d'una piscina, per les línies rectes d'una casa impecable, pels punts de fuga d'una cafeteria. És un lloc abstracte, com si Cronenberg fes de Hollywood un univers únic i estrany, o un planeta aliè. 


En el fons, Maps to the Stars és un film fantàstic, poblat de fantasmes. Havana no pot escapar al record de la seva mare, que es materialitza com un espectre en els moments més inesperats. Benjie, una estrella precoç que acaba de desintoxicar-se, no aconsegueix desprendre del fantasma d'una nena a la qual va visitar a l'hospital. Les estrelles del Hollywood que retrata Cronenberg compren a Whole Foods i fan ioga, però estan boges, colpejades per diversos traumes.
El mosaic de personatges resulta pertorbador. Una figura adolescent (Evan Bird) submergida a l'infern de la drogoaddicció, un conductor de limusines (Robert Pattinson) aspirant al triomf, un cínic terapeuta televisiu (John Cusack) que rehabilita figures socarrimades física i psicològicament, o una assistent (portentosa Mia Wasikowska ) totalment deteriorada. 


Maps to the Stars és una pel·lícula incòmoda, que fa dels seus personatges una mena d'alienígenes que habiten un univers ple de fissures, per on es colen els traumes i el desig. Així, quan arriba la violència, tremendament frontal, aquesta no resulta estranya, ja que no és més que una altra de les esquerdes del pervers món que retrata Cronenberg, en què la fantasia no és la d'una fàbrica de somnis, sinó de malsons.
 Contundent com sempre, Cronenberg ens exhibeix amb el seu personal estil aquesta àmplia parada de monstres, en la línia de David Lynch (Mullholand Drive), Vincente Minnelli (Captivos del mal) o Robert Altman (El juego de Hollywood).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada