dissabte, 28 de març de 2015

El testamento de María


El Testamento de Maria és un text de l'autor irlandès Colm Tóibín que s'ha estrenat al Teatre Lliure després de passar pel Festival Grec de l'any passat. És una Maria incrèdula, molt humana i plena de dolor que ens explica la seva punyent història amb gairebé  totes les entrades exhaurides les tres setmanes que ha estat a Barcelona . Les raons: d'una banda que és la primera posada en escena teatral del director Agustí Villaronga, un dels creadors més personals del nostre cinema. I la segona i clau, és la seva (única) protagonista: Blanca Portillo. El text és tremenda i humanament bell. I Villaronga ho ha posat en escena amb un muntatge ric i fluid. L'escenografia de Frederic Amat ens situa en una sala amb dos imponents prestatgeries de fusta gegantines i rústiques, plenes d'objectes, com compartiments de la memòria. Un terra cobert de fulles seques de pi, un pou i una taula que neix del terra són els altres elements principals de l'escena. 


El magnífic i original vestuari ajuda als canvis d'escena. Una potent banda sonora acompanya en moments les transicions i una magnífica il·luminació, en contínua i subtil transformació, envolten les paraules. Agustí Villaronga ha optat per una dinàmica posada en escena, plena d'accions que la Portillo executa amb fluïdesa i sense ser forçades (encara que a alguns els sembla excessiva), però que és una proposta adequada per mostrar a una dona activa i en ebullició. El text de Tóibín és fascinant i ens planteja una Maria despullada de qualsevol retall de sacralitat. Una Maria amb pecat concebuda. Una Maria semi-pagana. Una camperola humil i desorientada que no entén el que passa al seu voltant. Una mare culpable per haver abandonat el seu fill en els seus últims moments. 


Aquesta és la Maria que Tóibín posa davant els nostres ulls. Una última heroïna tràgica i proactiva, que intenta salvar el seu fill al qual envolten els rumors. I una dona jueva que adora Artemisa, deessa de tot el que creix. I la Portillo ens fa plorar amb un regal interpretatiu que és molt difícil d'oblidar, mentre es troba guardada per uns homes (dos evangelistes) que la protegeixen i la vigilen. Aquests homes volen saber tots els detalls de la història del seu fill, Jesús. "El meu fill." I és que per a ella el seu fill no és el fill de Déu. Simplement és això, el seu nen. I aquí rau la tragèdia. Maria no entén a aquell que una vegada bressolava però que ara vola lluny d'ella. Ni per què parla en públic arriscant la seva vida, ni als deixebles als quals considera uns inadaptats. I molt menys aconsegueix comprendre per què comença a mirar-la amb supèrbia, escopint a la cara aquest “¿Qué tengo yo que ver contigo, mujer?” A les noces de Canaan. 


Ni per descomptat com li van clavar una corona d'espines i li van fer mostrar, li van clavar a una creu i l'hi van arrabassar. Blanca Portillo canvia d'una Maria
dona a una altra més jove de manera magistral i a través de la seva veu i els seus gestos es materialitzen davant nostre la resta de personatges, com Miriam, Marta o Marcus (l'únic inventat per l'autor). Carregar-se sobre les espatlles un text com aquest no és fàcil. Fer-ho amb la intensitat que ho fa, tampoc. Però el viure amb l'emoció i la bellesa que ho fa, no té preu. És una oportunitat única el gaudir i beure cada llàgrima dels seus ulls. No hi ha paraules per descriure els instants en què plora punyent, un autèntic cicló, transmetent amb sang, suor i llàgrimes, deixant-se la pell en el dolor d'una mare que perd el seu fill. Amb aquest penediment etern i insalvable d'haver abandonat, per covardia, en els seus últims moments. Una espina clavada en el seu cor que l'acompanyarà fins al seu final.


És un muntatge per recordar  perquè és un emocionant viatge, ple de matisos, inoblidable. Una posada en escena sensible i evocadora. Un text que és una autèntica joia, sobre el dolor d'una mare trencada per la pèrdua i el penediment, més que sobre la religió (sense resultar blasfema per això). I una interpretació alliberadora, d'una actriu que viu el personatge i el transmet a l'audiència de manera punyent. Una gran història d'una mare i el seu fill!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada