dilluns, 23 de desembre de 2013

Marry me a Little


 L'adaptació catalana del musical del compositor i dramaturg Stephen Sondheim ha abordat la soledat i la necessitat de compartir la vida amb una altra persona del 27 de novembre al 22 de desembre al Teatre Lliure de Barcelona.
El musical de butxaca Marry me a Little de Craig Lucas i Norman Rene utilitza les cançons de Stephen Sondheim descartades, tallades, o oblidades, unides per crear una exquisida joia del gènere. Una successió de monòlegs interiors cantats el nexe del qual és la soledat. Un home i una dona –veïns sense saber-ho– abandonats a la seva sort de 'single' urbà un dissabte a la nit a la gran ciutat. Sense plans, sense companyia. Només amb els seus somnis, desitjos i esperances. En el número u de la seva llista: l'amor, o el que més s'hi assembli per no sentir-se morts. Aquests dos veïns --interpretats per Mone Terol i Toni Viñal-- que se senten sols,  tot i que estan molt a prop l'un de l'altre.
 L'obra es va estrenar a Nova York el 1981, i a Barcelona el 1993, i ha anat canviant al llarg dels anys perquè s´han anat descartant cançons i se n'han incorporat de noves i se n'han creat noves versions.Stephen Sondheim és un compositor i lletrista estatunidenc especialitzat en el teatre musical, i considerat com el creador principal de la seva generació en obres d'aquest gènere.

La selecció musical de Lucas-Rene per construir la deriva emocional de l'obra és impressionant. Tot i que el catàleg de cançons pot variar lleugerament d'una producció a una altra, el nucli dur, format per temes creats per a 'Company', 'Follies', 'Into the Woods' , 'A Little Night Music' i 'Saturday Night', desplega en poca més d'una hora un minuciós retrat de la fragilitat de l'ésser humà. Una cadena d'associacions  on el que compta és la idea que genera la suma d'emocions reflectides en les cançons.
Les veus dels protagonistes, que canten sols o duets, estan acompanyades per un piano, que interpreta la melodia de fons.És molt destacable  la dificultat vocal de la partitura, ja que al tenir peces d'obres molt diferents, obliga als intèrprets a canviar de registre contínuament, amb la dificultat afegida que Sondheim no produeix melodies fàcils.
Toni Martín , l'escenògraf Xavi Sastre i Joan Cisa en el disseny d'il·luminació han sabut utilitzar molt intel·ligentment l'espai escènic de l'Espai Lliure , amb el públic situat a tres bandes . És el personatge qui identifica el seu propi espai , jugant amb cinc únics elements escènics , el que els permet compartir en una mateixa escena el mateix lloc , estar en punts oposats o creuar-se en escena , explicant en tot moment cada un d'ells la seva pròpia història .



Els dos protagonistes realitzen un gran treball, amb una tremenda solidesa vocal , brillant en diversos moments de la funció que desperten el tímid aplaudiment del públic , que no s'atreveix a tallar la intensitat de les escenes .
En definitiva, Marry Me a Little és un excel·lent muntatge que puja un punt més el llistó del teatre musical al nostre país, i esperem que sigui també la primera d'altres propostes musicals del Teatre Lliure de Barcelona en aquesta nova etapa .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada