dissabte, 23 de juny de 2012

LITUS



Fa tres mesos en Litus va morir en un accident de cotxe. La que va ser la seva nòvia, els seus dos amics i el seu antic company de grup de música, es reuneixen al pis on vivia el noi. En Toni els ha convocat perquè els ha d'entregar una cosa que en Litus els va deixar abans de morir. Quan els l'entrega, tot trontolla, i el que havia de ser una trobada per parlar de l'amic mort es convertirà en una vetllada on els amics descobriran els seus secrets més íntims i totes les tensions amagades durant anys, sortiran a la llum. Una tragicomèdia agredolça que parla de l'amistat, de la mort i de l'amor
Dels personatges de Litus -el nou text de Marta Buchaca- l'espectador només en coneix les relacions emocionals que van tenir amb el protagonista absent. No sabem res més del Marc, el Toni, la Laia i el Pau. El Pepe és l'excepció: a més de compartir amb el Litus hores d'assajos, concerts i la il·lusió de l'èxit, és ara en solitari un músic que triomfa.
Litus parla de l'absència i de com la resol cadascú. És una obra que aposta sense por per les possibilitats dramàtiques que ofereixen els sentiments. No hi ha confrontació d'idees. El debat és sobre la realitat que de cop ens deixa amb les cartes a la mà i cara de pòquer. Una partida intensa i perillosa en un espai sense distància com la Sala FlyHard.


Josep Sobrevals, David Verdaguer i Jacob Torres.

Litus és un obra amb unitat de temps i espai construïda amb habilitat. Se'ns dóna la informació necessària de cadascun dels personatges sense entrar en més detalls i evoluciona entre els conflictes sentimentals i el record. El text funciona, i s’ha de dir que Buchaca ha fet una direcció d'actors impecable, magnífica. En una obra realista en la qual, a més, tenim els personatges molt a prop, els actors han interioritzat perfectament els personatges i el seus petits i personals drames. I la directora ha cuidat el més petit detall, el més ínfim gest, que aquí sí que es veu, així com els moviments dels cinc intèrprets en un espai que no té més de dotze metres quadrats amb una taula i un petit sofà per tota escenografia.
El Litus s'ha suïcidat. Va sentir que el millor havia passat, encara que deixés enrere germans, amics, companys i (ex)parella. Un Peter Pan que va volar al Mai Més tirant-se amb la furgoneta per l'Arrabassada. Això és informació privilegiada. Ells només saben que han estat convocats pel seu germà.
Una reunió que comença com una comèdia i minut a minut s'endinsa en un drama sense concessions fins a culminar amb la catarsi del dol. Buchaca maneja amb habilitat tots els registres, equilibra les tensions, controla llàgrima i riure, utilitza bons trucs en els moments més efectius i mostra gran delicadesa en la lletra petita dels personatges. Té l’espontaneïtat del que és veritat i en aquet sentit hi ha ressons del millor teatre naturalista argentí que ens ha visitat en els últims anys. Teatre sense artificis ni distraccions. A més, s'exhibeix com una bona directora. En la intimitat de la FlyHard no valen els recursos d'ofici. Anna Alarcón, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Jacob Torres i David Verdaguer estan i són incòmodament autèntics.

Els actors i la directora Marta Buchaca









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada