dilluns, 21 de maig de 2012

L´Habitació blava


Un dels aspectes més humans i més “animals” també que existeix al llarg de la nostra vida …és el desig sexual per una persona desconeguda… per una persona que no es tracta ni tan sols d’una persona “estimada” i evidentment no es la nostra  parella habitual.  És present en  totes les vides, en la  de qualsevol ser humà i el més curiós és que s’intenta amagar sempre, ja que a la nostra cultura està molt mal vist ara i al llarg de la història.  Tenir desig sexual forma part de nosaltres mateixos, de la nostra naturalesa, però ens veiem amb la necessitat de simular que no ho sentim. Únicament hem de tenir sexe amb la nostra parella, però això no és cert i tots ho sabem, existeix i és real; forma part d’aquest desig precisament “el perill” o ” el risc” en el que ens aboquen a l’engany, a l´ “aventura” desconeguda, quant de sobte apareix l’oportunitat (o no) de tenir una relació sexual esporàdica i sobretot secreta.
És això el que ens intenta explicar l’obra, amb una certa “normalitat”,  posant un mirall davant nostre, per tal de que ens veiem a nosaltres mateixos, reflectits en uns quants exemples…  un taxista i un xapero satisfaran els seus instints més primaris sense gaires escarafalls, un polític d’èxit infeliç sexualment amb la seva dona, que coneix una model i li atrau físicament  i que a més a més li recorda una historia d’amor de la seva joventut, evidentment acaben al llit. La  dona del polític, insatisfeta sexualment, s’acaba llançant als braços d’un  estudiant de 20 anys, fill d’una amiga. L’estudiant s’embolica amb la noia de fer feines que han contractat els seus pares, un dramaturg que ell mateix es creu important té una relació amb una actriu reconeguda però ja gran, l´actriu a la vegada, tindrà una relació amb un aristòcrata i per últim l´aristòcrata s’ho farà de nou amb el xapero de l´inici.
Una roda d’encontres sexuals (on els intèrprets es relleven), que simula la vida real on tothom s’ho fa amb tothom,(o li agradaria fer-ho) , això si, sempre aparentant el contrari i guardant les aparences per tal de viure com a persones exemplars sense instints “animals”. També ens vol mostrar la realitat de la “fredor” de les relacions sexuals actuals, on cada vegada més, almenys els més joves, s’estan acostumant a unes trobades ràpides que no van més enllà de la satisfacció immediata, encara que la veritat, és que això ha passat sempre al llarg de l’història del ser humà.

Maria Rodriguez i David Selvas
 És una aposta arriscada en fer molt més explícites les trobades sexuals, que en la versió inicial no s’acabaven d’interpretar. Està dirigida a duo per Norbert Martínez i David Selvas, encara que aquest últim fa també d’intèrpret i de productor al Teatre Romea. En paraules de David Selvas “L’obra ve a dir-nos, que no sempre som els mateixos, que som diferents davant unes circumstàncies determinades i que podem ser algú que no ens pensàvem que seríem”.
Els actors Nao Albet (interpreta l’estudiant, el dramaturg i el xapero) - Maria Rodríguez (model i d’estudiant) - Àurea Márquez (dona del polític, actriu) - David Selvas (polític, taxista, aristòcrata),  tots ells no es tallen per sortir a pèl durant bona part de la representació, amb suggerents interpretacions creïbles en tot moment.  De totes maneres estan molt bé David Selvas, i en menor mesura Àurea Màrquez i és que els dos tenen moltes taules i ofici. Maria Rodríguez està bé però potser li manca una mica més d’experiència i en Nao Albert un tot terreny que interpreta qualsevol paper perfectament, però com sempre en alguns moments una mica massa “sortit”.
La posada en escena absolutament brillant, amb totes les escenes a la mateixa habitació blava ???, però amb un canvi d’escenes cada una d’elles diferents, divertides i sorprenents, amb un joc de “portes”, armaris, quart de bany i llit on apareixen i desapareixen els personatges com per art de màgia. Un aspecte que ajuda i molt, són  les videoprojeccions que fan que sigui un espectacle rodó.


Nao Albert i Maria Rodriguez


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada