dissabte, 5 d’abril de 2014

Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce


Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce  és el primer text del dramaturg  Roberto Bolaño ({2666, El policia de las ratas}) i A. G Porta, escrit a quatre mans l’any 1983. L’acció transcorre a la Barcelona dels 80, aquella que es movia entre l’eufòria d’una nova llibertat i el recel. A Europa va esclatar una crisi semblant a la d’ara, que també va començar amb la deslocalització industrial cap a Orient. Molts joves vivien al límit buscant, ves a saber on, una base per somiar en una vida millor. Va ser en aquest context i vivint a Barcelona, quan Bolaño i A.G. Porta van fer el retrat d’una parella d’aquests joves al límit, situant-los en un pis, un cap de setmana banyat de sexe, estimulants, alcohol, música  i violència. Nao Albert (Ángel Ros) és un escriptor fracassat que coneix Ana Ríos Ricardi, la punk llatinoamericana que encarna Claudia Benito. 


El noi es deixa arrossegar en una imparable carrera delictiva. Tots dos s’amaguen en un pis on se submergeixen en una espiral de sexe, drogues, alcohol i música. Atrapats per aquest furor i sempre amb un llit com a eix escenogràfic i el suport de vídeos que reflecteixen l’estètica de l’època, els intèrprets desenvolupen un joc situat entre realitat i ficció que posa a prova la imaginació del públic.  Ros, expert en Joyce, introdueix reflexions sobre la seva obra inconclusa anunciant fi. Els fragments del text s’intercalen, usant tècniques cinèfiles, amb episodis de violència, els diàlegs i flashbacks de la vida de parella. Fèlix Pons, el director, ho fa reivindicant la ràbia dels personatges, l'energia que necessiten fer esclatar rebentant convencions i dogmatismes. Tot i això, la proposta té una certa contenció: es frenen impulsos, en benefici de donar aire a l'obra escrit dels anys 80, tot i mantenir la frescor i un punt la provocació. 


El treball dels dos actors es desdobla en els personatges principals  (Àngel i Ana), en múltiples quadres del passat (narrat en present) o del present (narrat en futur) però també en altres veus secundàries; les víctimes d'aquesta energia mal dirigida, a causa de l'efervescència de les drogues. Creació i destrucció conviuen en un llit i això provoca espurnes. Però en cap moment, i és un encert, aquestes espurnes dilapiden tota la intencionalitat dels narradors. Els dos actors presenten amb seguretat aquests personatges de relació, certament, tòxica d'una història que no decau, tot i començar prou forta de ritme. La imatge final, amb el ventilador encès, és un bonic epílg. Els fulls en blanc, són els que no va tenir temps d'escriure Bolaño? Ángel? Ana? Són els que han de volar per portar el públic a una nova mirada de l'autor misteriós. Obra no apta per a pusil·lànimes.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada