dimecres, 30 d’octubre de 2013

La Marquesa de Sade


El risc, la varietat , la diversitat i les ganes de muntar textos que no es limitin a un o dos personatges marquen la temporada del Teatre Akadèmia . La sala privada amb capacitat per a 70 persones segueix endavant al carrer de Buenos Aires amb l'impuls de l'equip que capitaneja Mercè Managuerra . La seva segona temporada ha començat  amb La Marquesa de Sade, una versió sintetitzada per Konrad Zschiedrich - dura una hora i mitja aproximadament - del text de Yukio Mishima , interpretat per Àngels Bassas , Muntsa Alcañiz , Agnès Romeu , Andrea Montero , Laura Fité i Enka Alonso . Pel director, Emilià Carilla la lluita contra la intolerància del Marquès de Sade (1740-1814) és terriblement actual . Aquest home que va viure al límit i va desafiar les convencions fascina a tots els personatges femenins de l'obra que transcorre entre 1772 , quan unes dones denuncien una de les orgies del marquès , i acaba en 1790 , quan Sade surt de presó i la seva dona pren una dràstica decisió . Muntsa Alcañiz , que va interpretar el paper d'Anne Prospere , cunyada de Sade, en l'aclamat muntatge que Jordi Mesalles va estrenar al Lliure el 1986, interpreta en aquesta ocasió al personatge més madur, a la mare de la marquesa.


Els tres actes que conformen l´obra, ens situen en els dies posteriors de les orgies de Sade dutes a terme a Marsella, on les noies participants, posteriorment l’han denunciat. El Tribunal ordenarà la seva decapitació, però Mme de Montreuil amb l´ajuda d’amistats evitarà la mort del seu gendre. El Marquès quedarà engarjolat durant sis anys i en el moment de ser indultat, la mateixa Mme, que el va salvar de la mort, decideix moure fils perquè el tornin a empresonar. Arriba la Revolució Francesa de 1790 i amb això, la possible alliberació del Marquès, que ha estat dotze anys més reclòs sense veure (ni viure) la vida. Dins del drama que podien suposar les orgies del Marquès de Sade en el temps que transcorren, s’hi sumen unes espurnes de comèdia que fan brillar les situacions i a les pròpies actrius. 



l conjunt de les sis dones és d’un nivell força alt. Muntsa Alcañiz escolta i juga magistralment amb tot el que passa i amb els cinc personatges restants (Mme de Montreuil). Àngels Bassas ens porta a un personatge (Mme de Saint – Fond) tan estripat com ple de veritat. És divertidíssima i esgota al màxim tot allò que ens proposa. Dos monstres grans, molt grans que cal veure i recordar en el teatre. La resta de l’equip és més que correcte amb Andrea Montero i Laura Fité al capdavant i la protagonista, A. Romeu que interpreta Reneé de Sade, la seva dona, meravellosa  al monòleg final, que és commovedor. Negant-se a rebre al seu marit, acabat de sortir de la presó, li tanca les portes al canvi que proposa ni més ni menys que la Revolució Francesa. Se sentia més còmoda en el paper de transgressora en l'ancien régime que de protagonista destacada del nou, mentre la mare s'adapta a la nova situació amb aquest talent descomunal que tenen totes les mares per assimilar els canvis i d'aquesta manera protegir la família. L´obra  ens acaba transportant pels camins més foscos del plaer en una actuació que de ben segur quedarà gravada a la memòria de tots aquells que hagin vist  l’obra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada