dimecres, 30 de maig de 2012

SOMBRAS TENEBROSAS



'Dark shadows' va ser un culebrot d’horror gòtic. Originalment es va emetre de dilluns a divendres a la cadena de televisió nord-americana ABC, des del 27 de juny del 1966 fins al 2 d’abril del 1971. Creat pel prestigiós productor, guionista i realitzador Dan Curtis, que al principi no preveia la introducció de cap element sobrenatural en la trama. Als sis mesos de l’arrencada ja hi havia fantasmes. I així es va disparar la seva popularitat. La fama va créixer encara més quan el 67 va irrompre en escena el personatge del vampir Barnabas Collins –interpretat pel canadenc Jonathan Frid– acompanyat per un home llop encarnat per David Shelby –el cèlebre Richard Channing de 'Falcon Crest'–, així com zombis, espectres, monstres generats per doctors, bruixes, psicòpates, viatges en el temps... No obstant això, el personatge de Collins es va imposar per sobre, erigint-se com un mite de la televisió ianqui. Gràcies a ell, 'Dark shadows' es va convertir en un símbol de la cultura pop del seu temps gràcies als milions de nois que la seguien amb absoluta fidelitat.
Tim Burton, declarat fan del culebrot, igual que Johnny Depp, s’ha basat en la popular sèrie televisiva per construir 'Sombras tenebrosas', una divertida sàtira sobre la família de classe mitjana americana gràcies a Barnabas Collins i als seus estrafolaris descendents. Amb aquest plantejament, era evident que Burton no podia reproduir l’atmosfera pomposa i solemne de la sèrie original. Així doncs opta per un pictorialisme gòtic marcadament expressionista, ple d’ombres i violentes taques de colors, de formes cargolades i paisatges de malson, de fisonomies grotesques, hieràtiques, inquietants: la deformació emocional d’una (vella) realitat (televisiva) a través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, obrint-nos la porta d’un món interior ple d’emocions i horrors.

Moments de la pel.lícula
Contemplem un tren que travessa les pastures, i al seu interior viatja una noia que es dirigeix ​​a la residència dels Collins amb la intenció d'ocupar la vacant d’institutriu d'un nen que assegura parlar amb la seva mare morta. Sona Nights In White Satin , de The Moody Blues, una de les principals bandes britàniques dels 60.  I tot és hipnòtic, prometedor. La fotografia, una de les principals senyes d'identitat del director d'Eduardo Manostijeras, il·lumina una mena de (Edward) ruca naïf. De ben segur, Burton autohomenatja les seves pel·lícules extraient detalls d'unes i d'altres, ja que en Barnabàs resideix el metòdic i seriós investigador de Sleepy Hollow, cert amanerament heretat de Willy Wonka, però sobretot el principal i més gran mèrit d'aquesta irregular cinta : l'exquisida contenció de Johnny Depp, el prodigiós to de veu del qual amplifica netament la seva potència.  També se les hi enginya per mostrar-se com un vestigi del Globe.
L'enginy humorístic és molt intermitent i la inspiració autoparòdica molt puntual.. Diguem que la comèdia té una vaga idea del que vol ser en la primera part, però d'aquí en endavant comença  el desconcert i el moviment sense rumb. Esperem pacientment que el Burton que coneixem es manifesti, però no ho fa.
En resum, “Sombras tenebrosas” és una història d'amor universal. El terror que utilitza és inofensiu, participa en un simulacre de comèdia que situa a l'actual injuriat vampir en el camí oposat vers la seva llegenda: Bram Stoker i la paüra de la sang. I, no obstant, no pretén ser res d'això, doncs l'adaptació sorgeix d'una altra obra. Però la tornada d'aquest faraó gòtic només entreté durant una estona, i és només acceptable.



Cap comentari:

Publica un comentari