 |
| FESTIVAL NEO BARCELONA 2012 |
El Festival Neo retorna després d'uns anys d'interrupció. Alguns espectacles eren reposicions, com l'Afàsia de l'Antúnez (TNC 1998) i Katastrophe d'Àlex Serrano (Beckett 2011). D'altres han estat un veritable calaix de sastre com El Conde de Torrefiel, amb uns xicots que juguen a bàsquet fins a suar la samarreta, mentre unes veus en off deixen anar una xerrera sense una dramatúrgia interessant.
Els cims del festival han estat: primer, com no podia ser d´una altra manera, el tàndem Carles Santos i Cabo San Roque amb Maquinofòbiapianolera, un brillant diàleg entre el piano de l'un i el gran teler de sons dels altres.
I la sorpresa, l´Antigua i Barbuda amb El circ de les penes, estimulants artefactes creats per la fèrtil imaginació de Jordà Ferré posada al servei d'una història de Josep Pere Peyró. Peyró crea el personatge d'un inventor portuguès, José Siqueiro, que, com el del film Hugo, descriu minuciosament els enginys que destil·len les emocions codificades pels sentits. Cinc complexos mecanismes que Jordà ha resolt com a escultures en moviment, màquines amb ànima i amarades de poesia que calculen els sentiments de dolor, d'amor, de gaudi, de mort.
Entre els artefactes, en línia amb l'estètica de grups teatrals com l'anglès Mutoyd Waste Company o el francès Royal de luxe, hi ha La màquina de plorar, La màquina que mesura l'amor (en litres de sang) i La màquina de l'essència de la música, que converteix en olors les notes musicals. "Siqueiro la va crear per a nens amb problemes auditius d'un orfenat de Sao Paulo, i també va construir L'ànima d'una màquina per demostrar a Hegel que estava equivocat".
Ho explica Ferré amb tanta serietat que és difícil creure que tot sigui fruit de la fantasia. També hi ha una màquina sense nom, que podria ser l'última creació de l'inventor portuguès i la causa de la seva mort als 87 anys. "La vam batejar Machine à mourir però no ha funcionat mai, o sigui que no sabem perquè es va construir o esperem que algun espectador la sàpiga interpretar i ho descobreixi", indica Ferré i una vegada més és difícil saber exactament on acaba la realitat i comença la ficció, encara que probablement saber-ho no és el més important.
La grada del públic es desplaça automàticament per acarar l'espectador a cadascun dels artefactes.
 |
| "El circ de les penes" de l´Antigua i Barbuda |
Sota aquesta perspectiva, el col·lectiu Los Corderos presenta el projecte de creació col·lectiva “El cielo de los tristes”. Loscorderos.sc és un projecte teatral la força del qual rau, com diuen ells mateixos, «en la utilització de les convencions teatrals». «Intentem crear universos escènics que no obeeixin més llei que la que ells mateixos generen. Per aquest propòsit combinem tècniques i disciplines escèniques diferents, ja sigui teatre textual, d'objectes, dansa, acrobàcia, tècnica de clown ... trencant fronteres i creant així un teatre bastard que és contradictori, com l'ésser humà »Implicació emocional i teatre dirigit a l'instint són les seves màximes.
Un treball molt interessant en què els dos intèrprets de Los Corderos s'empesquen un discurs críptic que diuen com qui escup, però que té seqüències amb moviments travats i impactants i una depurada tècnica corporal.
 |
| "El cel dels tristos" de Los Corderos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada