diumenge, 6 de maig de 2012

CAN WE TALK ABOUT THIS? DV8



No voler afrontar un conflicte converteix la societat en còmplice. Aquesta és la tesi de Lloyd Newson, director de la companyia de teatre físic DV8, que presenta al Mercat de les Flors Can we talk about this? Aquest és un muntatge que combina, com dues partitures paral·leles independents, el text (extret de les declaracions de diversos entrevistats) i una dansa poderosa.
Et sents moralment superior als talibans?" Així interpel·la un ballarí de DV8 un Mercat de les Flors ple, atret pel prestigi de la companyia britànica i les excel·lents crítiques recollides per l'últim i extraordinari treball de Lloyd Newson. Un ballarí que després d'aquesta primera pregunta no deixarà de parlar mentre el seu cos es relaciona amb el seu entorn com un personatge habituat a les paradoxes espacials. Una pregunta que funciona com el tret en una carrera d'obstacles amb atletes olímpics entrenats per batre la plusmarca mundial en contra del relativisme cultural que és inversament proporcional al creixement del populisme de dretes a Europa.
Cap dels ballarins emmudirà ni deixarà de moure's durant tot l'espectacle, en una impressionant sincronia entre la disciplina física i la naturalitat interpretativa que requereix la humilitat de posar veu a tots els que han patit la repressió del radicalisme islamista des del 1989 (quan l'aiatol·là Khomeini va llegir la fàtua contra Salman Rushdie per “Els versos satànics” , considerats blasfèmia contra l'islam) fins al 2005 (quan el director de cine Theo van Gogh va morir assassinat a mans d'un islamista holandès d'origen marroquí per rodar una pel·lícula on denunciava el matrimoni forçós).


DV8 fa una proposta obsessivament discursiva que utilitza un moviment depurat, tècnicament perfecte, irònic, amb subtils referències a la dansa popular, per conduir el públic per un mar de dades i declaracions sense espai  per a la demagògia però si per a la denúncia.
Un fals minimalisme que crea un equilibri hipnòtic entre el gest i la paraula. El públic queda atrapat en aquest increïble desplegament de facultats, tens per no perdre's ni una sola imatge dels cossos en moviment, per no perdre's ni una frase carregada d'un explosiu sentit comú però alhora posa en evidència el patiment i la tortura en que estan condemnats milers de persones per dir el que pensen.
És més important un llibre, encara que sigui sagrat,  que la vida d´una persona?
Són més importants les idees, els costums que els drets de les persones?
Aquestes preguntes són llançades pels ballarins al públic i els hi serveix per denunciar els atacs de l´integrisme islàmic als drets humans: la violència contra les dones sigui amb els matrimonis forçats o amb la burca, la imposició de la xària, o els atacs a la llibertat d’expressió. Però també els hi serveix per denunciar el relativisme cultural que ha permès que governs, fins i tot parlaments hagin cedit al xantatge i a la intimidació. I no hagin defensat els valors democràtics de les societat occidentals.
Newson sempre s'ha interessat per temes socials, quan no polèmics. En el cas de la peça anterior, plantejava la homosexualitat en països on hi és prohibida, a partir de casos que havien viscut diverses formes d'exclusió.. Com el del silenci

La companyia Dv8 physical theatre

Cap comentari:

Publica un comentari