Hurlyburly

El terme anglès Hurlyburly,  simbolitza un estat caòtic de la ment, al límit de la bogeria, i fa referència al deteriorament psicològic que pateix Macbeth, que acaba embogint per culpa de la seva desmesurada ambició. La condició sinistra que va descriure Shakespeare en la seva tragèdia és similar a la del cas d'Eddie, el protagonista de Hurlyburly (1984), obra original de David William Rabe i recuperada i dirigida per Gerard Iravedra per al cicle Tanta Jove.

La seva carrera és plena d’èxits , gaudeix d'un folgat poder adquisitiu i es mou pels cercles més “cool” de la ciutat. Però un cop que l'espectador se submergeix en el relat, descobreix que el protagonista és un espectre consumit per les addiccions.. La seva gran por a la soledat el condueix a crear vincles de dependència exagerats, tant amb les persones que l'envolten com amb les drogues, situació que desemboca en un bucle nociu on tots els personatges que apareixen acaben sent víctimes de les accions dels altres.

L'obra és una mirada profunda a la complexitat dels sentiments i les relacions humanes, afectades per les conseqüències de l'èxit. A part d´Eddie (Pep Ambrós) , la història se centra en les vides de Mickey ( Ricard Farré), Phil (Arnau Puig) i Artie (Ramon Bonvehí). íntims amics, amb unes vides personals buides completament i un present professional com a mínim complex. L'excés d'èxit amb el que les seves vides s'han constituït i acomodat, els ha provocat un caos mental (Hurlyburly) al límit de la bogeria. Es troben en un moment on els dubtes existencials surten a la llum de la manera més crua, reflectint-se amb traïcions, violència i misogínia; i d'on només en poden escapar entrant a un espiral de festes, alcohol, drogues, sexe i descontrol. Enmig d'aquest espiral d'emocions hi apareixen tres elements que fan trontollar encara més les seves vides: tres dones : Darlene (Bàrbara Roig), Bonnie (Mireia Illamola) i Donna (Diana Torné) . La presència d'aquests tres personatges femenins al llarg de l'obra (acompanyades també pels seus propis dubtes vitals i crisis personals), farà que ells es qüestionin la seva masculinitat d'una manera animal arribant al patetisme, i provocarà una crisi en el grup on no podran fer res més que deixar-se perdre en aquest laberint d'inseguretats. 

Hurlyburly ens explica amb duresa com aquests set personatges intenten amb totes les seves forces, atrapar aquesta petita part de si mateixos que ja no saben on és. Això sí, sense perdre mai el sentit de l'humor; ja que no deixa de parlar de nosaltres mateixos, de les nostres pors, dels nostres dubtes i de les nostres vides, però en una situació extrema...o potser no tant... 

Destaca la interpretació de Pep Ambrós (Eddie) que es capaç de crear un personatge  amb problemes per connectar amb la realitat i portar el pes de l´obra. Segons Pep Ambrós, a Hurlyburly les drogues, per exemple, són meres eines que serveixen per alienar, i per tant, constitueixen l'excusa perfecta per despullar emocionalment els personatges. Ambrós la defineix com una història que explica "la intensa lluita per intentar salvar la petita part de l'ànima que encara resideix dins de cada un dels set personatges que formen l'obra" i, a més, la considera una narració que mostra "la tremenda necessitat humana d'explicar oberta i impúdicament els secrets més profunds a desconeguts”.

Hurlyburly es una producció de Waltzing Teatre, una companyia jove formada per gent sorgida de l´Institut del Teatre que amb aquesta obra fa el seu primer espectacle en el circuit comercial. Los membres de Waltzing són Gerard Iravedra, Pep Ambròs i Maria Rodríguez.

L’espectacle s’ha realitzat amb molt pocs recursos econòmics, gràcies a la programació del Tantarantana, i a l’audàcia de la companyia buscant finançament alternatiu: s´ha utilitzat el crowfunding a través de la plataforma Verkami, on centenars de persones han aportat micro-donacions per fer realitat el projecte.