dissabte, 5 de maig de 2012

TOTS AQUESTS DOIS




Fidel a una manera de treballar en la que s'ajunten el compromís ètic i estètic, Pep Tosar ha estrenat un espectacle sobre Guillem d'Efak que és mereix figurar entre les creacions més atractives , interessants de la cartellera. “Tots aquests dois “ pren el nom d'una cançó d'aquell mulato fill d'un guàrdia civil i una negra de Guinea Equatorial que quan no tenia més que un, o potser dos, anys va aterrar a la Manacor dels anys 30 i que gràcies a la seva curiositat, la seva  ganes de viure i el desig sense supèrbia de ser artista es va convertir en una de les veus de la Nova Cançó, agitador cultural i engrescador d'un moviment musical històric.
Com Pep Tosar va fer amb Blai Bonet,  Damià Huguet o Estellés, l'espectacle és un recull biogràfic, literari i humà, en el que es combinen amb calidesa les cançons (fins a deu), que interpreta l'actor acompanyat d'un trio (baix, bateria i teclats),  la gravació videogràfica del testimoni d'amics i familiars, poesies, fotografies i el relat que l'actor mallorquí exposa sobre un públic que ben bé podria ser aquell de la Cova del Drac en la que va créixer i triomfar en el anys 60.
Tosar entra a l’escenari del Círcol Maldà per la mateixa porta per on ho ha fet el públic i ho fa tot saludant i donant el “bon vespre” i la benvinguda a una renovada Cova del Drac. Però ja no és Tosar, és Guillem d’Efak, el personatge. La màgia de l’actor artanenc li permet de crear una nova ànima, una ficció versemblant sobre un mite real i palpable. Foscament maquillat i amb l’emblemàtica taca negra dels Cremats al front,  l’espectacle resulta ser una mostra d’artesania dramatúrgica i teatral. En un exercici acurat de costura i confecció, tot està delicadament cosit i repuntat des de l’alternança: en primer lloc, les intervencions fetes des de la militància, el vitalisme i el sentit de l’humor de D’Efak; seguidament les cançons, a ritme de jazz suau, amb personalitat, amb força, amb convenciment. Durant la interpretació musical es projecten imatges, ordenades de manera cronològica, de Guillem d’Efak, des de Guinea fins a Palma, passant per Manacor, Barcelona o França.

Pep Tosar i la seva orquestra

“Tots aquests dois” és un muntatge multidisciplinari i dins l’alternança ja esmentada hi troben també projeccions d’unes entrevistes realitzades per l’equip de Tosar a familiars i amics de D’Efak. Les entrevistes realitzades són fetes “a bord” d’un autobús, en record del darrer dels oficis que exercí el poeta manacorí, el de guia turístic. Els quatre fills de Guillem d’Efak, mostrant cadascun el pes maternal en la formació dels seus tarannàs, Mònica Pastor, la darrera dona, Tòfol Pastor, Pífol, Bartomeu Mestre, Balutxo, Biel Oliver, Majoral, Josep Anton Codina, Bernat Nadal, i molts d’altres glossen la figura de Guillem d’Efak i n’engrandeixen el mite projectats damunt una superfície transparent rere la qual executa els seus parlaments i cançons Pep Tosar, que s’adreça de tant en tant a un cambrer de la Cova del Drac (Víctor Pi) per reclamar-li ara un Torres 5, ara un Torres 10.
Tosar explica, Tosar canta, Tosar recita. I amb tot dóna la nota adequada, suggeridora, poètica. Convertit en Guillem d'Efak aixeca una biografia captivadora, embolicada amb suaus textures i agradables atmosferes musicals conservant en tot moment, i al llarg de les gairebé dues hores, la capacitat de arrossegar-nos pel que a la fi és la historia d'un home, d'un artista oblidat. La història emotiva d'un home singular que va ser excelsament lliure, i prou intel·ligent com per no voler anar més enllà del que la vida li podia donar.
No hi ha res de nou en la proposta de Tosar, però és igual, perquè està ben feta, i això, en el temps que correm, és una autèntica revolució, com diu el mateix Guillem d’Efak, reivindicant i denunciant en la darrera sentència de l’espectacle: “Allò que és vertaderament revolucionari és tenir bon gust”.

Cap comentari:

Publica un comentari