Confesso que no sóc un freqüent espectador
d'òpera. Confesso que és un gènere que he tocat molt poques vegades i que em
queda una mica llunyà. No obstant això, l'òpera de L'eclipsi que s´ha pogut veure a la sala petita del TNC és
espectacular i molt divertida . La versió lliure que Alberto García Demestres
ha fet del fantàstic text de Paco Zarzoso funciona a la perfecció, i la
direcció escènica de Xavier Albertí ha donat al muntatge equilibri, agilitat i
un extraordinari dinamisme. Sense perdre gens de la poètica de la versió
original, L'eclipsi del TNC ens
endinsa en una divertida trama amorosa que gira al voltant d'un misteriós casament. Potser a partir d'aquest èxit es desmuntaran molts dels prejudicis
que susciten aquesta mena de propostes, malgrat que moltes vegades no responen
a les expectatives.
Albertí i García Demestres ja havien coincidit l'estiu
passat a Peralada amb Wow!, i van
tornar a demostrar una gran compenetració amb una obra més ambiciosa,
acompanyada d'una detallista escenografia de Llorenç Corbella, amb una ben
ambientada sala de cerimònies i un cementiri, i un efectista vestuari de Montse
Amenós. Amb tots aquests elements ben
acoblats, la trama es desenvolupa amb precisió. En cap moment, malgrat les
parts parlades que van a càrrec d'uns implicats Mercè Sampietro (mare difunta)
i Pere Ponce (leninista treballador del cementiri) es perd el fil musical
narratiu. L'empresari Ramon (sòlid Antoni Comas), propietari d'una multinacional
hotelera, ha organitzat el casament de la seva filla Leonor (una Maria Hinojosa
de gran presència escènica i bons recursos vocals) i Carla (estupenda Anna
Alàs).
Tot s'ha dissenyat seguint la carta astral de les dues núvies. L'enllaç
se celebrarà durant un eclipsi solar que arribarà acompanyat de turbulències
climatològiques i d'altres fets que donaran pas a alguns hilarants imprevistos
i situacions del passat mal resoltes. Nenes que juguen amb calaveres, monges
cabareteres i els monstres de cada un sortint a la llum irrompran a l'escenari.
El septet dirigit pel mateix Demestres es va desenvolupar amb solvència. La
desaparició del sol fa que emergeixi la part més fosca d'una partitura que
explora els moments més tenebrosos dels protagonistes. En la composició hi ha
molt recitatiu, però també hi ha àries de gran bellesa, com les que interpreten
les dues núvies o les més delirants d'una brillant Isabella Gaudí (Diana).
Elisenda Pujals (fotògrafa i exparella de Carla), Claudia Schneider (Penèlope i
germana de Leonor) i Josep Ramon-Oliver (pintor) completen un elenc d'altura.
Una formidable labor de conjunt —excel•lents
músics i actors— i amb projecció. No és habitual assistir a una estrena d'òpera
contemporània amb una acollida tan entusiasta com la que va vaig presenciar
quan vaig assistir a veure L'eclipsi. Les aclamacions al final de la funció es van
prolongar durant diversos minuts. El públic havia gaudit amb aquesta esbojarrada però mesurada
tragicomèdia musical. I per acabar vull mencionar a Gregori Ferrer un d’aquests
excel·lents músics que tocava el clavicèmbal. És familiar meu i em sento
orgullós de la seva feina. Felicitats!!!