The Sorcerer´s Pub

Els aficionats als musicals estan d’enhorabona: acaba de néixer Sursum Teatre, una companyia formada per uns veritables enamorats d’aquest gènere que irrompen en l’escena catalana amb una autèntica raresa, una opereta poc coneguda del duo anglès William Schwenck Gilbert i Arthur Sullivan anomenada The Sorcerer –rebatejada ara com The Sorcerer’s Pub–, una obra sobre l’amor i els perills dels beuratges màgics que els membres de Sursum Teatre han transformat en un muntatge marcat per la senzillesa, una joia rebuda amb entusiasme, rialles i forts aplaudiments per part del públic que l’ha vist en les seves representacions al Versus Teatre.

És evident que debutar en el món del teatre amb un musical només es pot fer amb grans dosis de passió i talent; en el cas que ens ocupa, però, també hi hem de sumar un punt d’atreviment perquè, en lloc de fer-ho amb una peça convencional, Sursum Teatre ha preferit apostar per l’opereta, un gènere a mig camí de l’òpera i el musical que habitualment no trobem programat en els nostres teatres. A més, la companyia ha escollit un text inèdit en els escenaris catalans, el mateix que van muntar ara fa tan sols un any per a un taller de l’Institut del Teatre i que tan bona rebuda va tenir entre els seus companys; així, si una cosa funciona, per què no mostrar-la al públic de la ciutat? Dit i fet: tan sols calia trobar l’espai adequat, i el Versus Teatre els ha ofert un escenari idoni, petit però suficientment espaiós per als intèrprets, i en què la proximitat amb el públic juga al seu favor.

D’aquesta manera, The Sorcerer’s Pub ens ofereix un viatge en el temps a l’Anglaterra del 1920, en concret al pub regentat per John Wellington Wells, un bàrman que oculta una afició secreta: és un bruixot que ofereix pocions màgiques als clients que busquen una solució desesperada als seus problemes. Un bon dia, el jove Alexis Pointdextre es presenta al local per oficialitzar el seu compromís amb Aline Sangazure; el noi té fe cega en l’amor etern com a guaridor de tots els mals, i la seva intenció és que el seu pare i la mare d’ella tornin a enamorar-se com quan eren joves. Així, Alexis demana a Wells un elixir d’amor per a ells, però el destí és capriciós i la màgia no es pot controlar sempre: res no sortirà com estava previst, i els embolics amenaçaran les bones intencions amb què va començar la nit.

Dit això, la combinació de registres és el que fa que els intèrprets tinguin l'oportunitat d'explotar les seves qualitats, des de la interpretació de les peces cantades —que expliquen tota la trama gairebé per si soles i sense necessitat de diàlegs— fins a l'oportunitat que tenen cadascun d'ells de fer que cada personatge, dels set que hi intervenen, adquireixi una personalitat pròpia dins del conjunt.

La dramatúrgia de Cristina Cordero, que també s'encarrega de la direcció escènica, ha optat per una versió que no és tan clàssicament correcta com la del segle XIX, quan els Gilbert & Sullivan feien tornar cada parella al seu bressol i desmuntaven l'intercanvi frívol. Aquí, l'intercanvi és vist com un trencament o un alliberament de la situació convencional establerta i, al final, tothom acaba desaparellat i novament aparellat amb la tria que, sota l'embriaguesa de l'elixir màgic de l'amor —pregunteu-li a Shakespeare sobre 'Somni d'una nit d'estiu', que d'això en sap un niu— ha fet sense ser amo dels seus actes.

Amb un arranjament musical renovat de cap a peus, eliminant algunes peces d'aires militars que responen a la caricatura d'un dels personatges, el músic Josep Ferré ha creat una partitura que tendeix al jazz i el swing, més en la línia del musical contemporani. Tot passa a l'interior del pub del bruixot. Un taulell, unes rastelleres de copes de vidre, il·luminació de local de disseny, i un penja-robes són l'únic parament... ah, sí!... i un pal de fregona, protagonista d'una de les escenes de parella còmica més càndides.

Espectacle musical que promet, per a amants del gènere i per a apassionats de les últimes fornades de l'Institut del Teatre o de les escoles teatrals, que troben en espais com el Versus Teatre la seva passarel·la d'arrencada. 

La companyia Sursum Teatre