L´ECLIPSI

Confesso que no sóc un freqüent espectador d'òpera. Confesso que és un gènere que he tocat molt poques vegades i que em queda una mica llunyà. No obstant això, l'òpera de L'eclipsi que s´ha pogut veure a la sala petita del TNC és espectacular i molt divertida . La versió lliure que Alberto García Demestres ha fet del fantàstic text de Paco Zarzoso funciona a la perfecció, i la direcció escènica de Xavier Albertí ha donat al muntatge equilibri, agilitat i un extraordinari dinamisme. Sense perdre gens de la poètica de la versió original, L'eclipsi del TNC ens endinsa en una divertida trama amorosa que gira al voltant d'un misteriós casament. Potser a partir d'aquest èxit es desmuntaran molts dels prejudicis que susciten aquesta mena de propostes, malgrat que moltes vegades no responen a les expectatives. 

Albertí i García Demestres ja havien coincidit l'estiu passat a Peralada amb Wow!, i van tornar a demostrar una gran compenetració amb una obra més ambiciosa, acompanyada d'una detallista escenografia de Llorenç Corbella, amb una ben ambientada sala de cerimònies i un cementiri, i un efectista vestuari de Montse Amenós.  Amb tots aquests elements ben acoblats, la trama es desenvolupa amb precisió. En cap moment, malgrat les parts parlades que van a càrrec d'uns implicats Mercè Sampietro (mare difunta) i Pere Ponce (leninista treballador del cementiri) es perd el fil musical narratiu. L'empresari Ramon (sòlid Antoni Comas), propietari d'una multinacional hotelera, ha organitzat el casament de la seva filla Leonor (una Maria Hinojosa de gran presència escènica i bons recursos vocals) i Carla (estupenda Anna Alàs). 

Tot s'ha dissenyat seguint la carta astral de les dues núvies. L'enllaç se celebrarà durant un eclipsi solar que arribarà acompanyat de turbulències climatològiques i d'altres fets que donaran pas a alguns hilarants imprevistos i situacions del passat mal resoltes. Nenes que juguen amb calaveres, monges cabareteres i els monstres de cada un sortint a la llum irrompran a l'escenari. El septet dirigit pel mateix Demestres es va desenvolupar amb solvència. La desaparició del sol fa que emergeixi la part més fosca d'una partitura que explora els moments més tenebrosos dels protagonistes. En la composició hi ha molt recitatiu, però també hi ha àries de gran bellesa, com les que interpreten les dues núvies o les més delirants d'una brillant Isabella Gaudí (Diana). Elisenda Pujals (fotògrafa i exparella de Carla), Claudia Schneider (Penèlope i germana de Leonor) i Josep Ramon-Oliver (pintor) completen un elenc d'altura. 

Una formidable labor de conjunt —excel•lents músics i actors— i amb projecció. No és habitual assistir a una estrena d'òpera contemporània amb una acollida tan entusiasta com la que va vaig presenciar quan vaig assistir a veure L'eclipsi.  Les aclamacions al final de la funció es van prolongar durant diversos minuts. El públic havia gaudit  amb aquesta esbojarrada però mesurada tragicomèdia musical. I per acabar vull mencionar a Gregori Ferrer un d’aquests excel·lents músics que tocava el clavicèmbal. És familiar meu i em sento orgullós de la seva feina. Felicitats!!!