dimarts, 24 de juliol de 2012

L´ÀNIMA DEL BUS



L’ànima del bus és una proposta de Martí Torras i Jordi Martínez que es representa alternativament en quatre barris de la ciutat, durant tot el mes de juliol, i que passa dalt d’un autobús de la Fundació TMB. Concretament, comença quan els espectadors pugen a  l’autobús Pegaso número 3036, un bus dels anys 60 que va ser dels primers models articulats que van circular per la nostra ciutat i que van començar a ser retirats del servei a partir del 1981.
Un bus històric ple de sabates abandonades. Això és el que es troba l’espectador només entrar en un peculiar teatre en moviment. El frontal del bus indica que es dirigeix cap Enlloc, sense rumb ni destí, mentre a l’interior cada parella de sabates amaga una història, una pèrdua. Amb aquest teló de fons comença un viatge oníric de 70 minuts carregat d’enyorança i amb els sentiments a flor de pell.

Jordi Martínez, Lola López i Pep Pascual  en una funció.

Però quan el bus 44 arriba a Enlloc el conductor apaga el motor, fa sonar una campana i comença una de les funcions més originals d'aquest Festival Grec. Allà ens esperen els tres personatges i quan pugen al bus els passatgers ens transformem, exactament en un minut i 44 segons, en espectadors. Jordi Martínez ens comença a explicar una història relacionada amb un dels parells de sabates que hi ha per allà i el temps se suspèn. Acompanyat per la ballarina Lola López Luna i el músic Pep Pascual, Martínez aconsegueix que la ficció teatral no necessiti de cap quarta paret. Cada cop són més freqüents les experiències de teatre de proximitat, fora dels recintes adequats a la pràctica teatral.
El trajecte no és gaire llarg i l'interior està ple d'objectes abandonats, sobretot sabates escampades, com ja he dit abans, per sota de tots els seients. I llibres, musclos, una cadireta minúscula, picarols, llàgrimes i objecte petits i íntims que amb les mans dels personatges aconsegueixen crear un atmosfera íntima, propera i a vegades terrible i aclaparadora. A més, la tria d'un vehicle de les dimensions d'aquest bus i la possibilitat de moviment per indrets diversos de la ciutat fa de la funció L'ànima del bus, amb ajuda d'Homer i Lizano, una experiència que cap amant del teatre s'hauria de perdre. Perquè la història dels tres germans que vivim allà dins es projecta d'una manera magistral en un espai quotidià impregnat per les ànimes dels milers de passatgers que abans l'han ocupat.

Martí Torras i Jordi Martínez



Cap comentari:

Publica un comentari