dijous, 12 de juliol de 2012

32 rue Vandenbranden

32 rue Vandenbranden
Peeping Tom
Sota la vida quotidiana subjau un embolic de regles socials. Tot aquest entramat determina les accions de la gent. Cada individu s'adapta al sistema d'ordres, prohibicions i mandats de diferent manera. L'obra avança, a través de la dansa i el teatre, per aquest terreny fet de complicitats i decisions.
Aquesta producció de la companyia belga Peeping Tom ofereix un espectacle per a set actors i ballarins. La direcció de l'obra va a càrrec de l'argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier. “32 rue Vandenbranden”, que s'enquadra dins del programa Territori Flamenc 2009/2010, s´ha estrenat al Festival Grec 2012, i gira al voltant de les decisions individuals que marquen el curs de qualsevol vida.
Carrizo, la coreògrafa, fa èmfasi en la voluntat narrativa del grup:"En Peeping Tom sempre tenim present la recerca d'una certa narració. Sempre està aquesta recerca d´explicar alguna cosa amb aquests joves. Cap a on evolucionen L'aportació visual és fonamental en la proposta de Peeping Tom. "La imatge és el primer que ve. Una imatge ultrarrealista, fortíssima", ha afirmat Carrizo.
Els joves es troben al cim d'una muntanya. Estan confinats en un lloc que, alhora, es troba obert a tots els vents. Aquest aïllament fa que els reunits bussegin fins al fons de si mateixos per treure tot el que porten dins.
“32 rue Vandenbranden” té un punt de partida en una cèlebre pel·lícula: La balada de Narayama. La pel·lícula de Shohei Imamura se centra en una comunitat tancada que lluita per la supervivència i es mou sota un codi rígid. Hi ha una brutalitat i una barbàrie que resulten lògiques a les persones criades en aquest ambient. No obstant això, aquesta xarxa de deures i obligacions pot semblar desconcertant per als forasters.


Diversos ballarins s'han unit a Peeping Tom en aquest projecte. La contorsionista holandesa Sabine Molenaar fa gala de la seva flexibilitat al costat de la ballarina de Flandes Marie Gyselbrecht. El ballarí anglès Jos Baker i els coreans Seoljin Kim i Hun-Mok Jung completen un ventall de dansa que arriba fins al límit de les més variades propostes. La mezzosoprano Eurudike De Beul aporta la seva veu.
Chartier va recalcar que l'obra s'endinsa en un període vital en què la realitat s'obre amb les seves múltiples possibilitats. Els joves veuen la vida davant seu i afloren els dubtes i les pors. "Apareix en l'obra aquesta por de la vida, de la crisi ... Aquest plantejament de què faran", va indicar el coreògraf. "Són joves que somien. Tenen la vida davant d'ells. Per això la música és una barreja de realitat i somnis", va afegir Chartier.
La nova obra de Peeping Tom suposa un tall radical en la seva trajectòria. L'aposta per l'individu de “32 rue Vandenbranden” contrasta amb la seva trilogia d'obres (Le Jardin, Le Sala i Le Sous Sol), amb la qual Peeping Tom va obtenir diversos premis. La trilogia, que va ser representada en més de 350 ocasions per tot el món, va unir a quatre generacions a l'escenari per explicar la ruïna d'una família de l'aristocràcia. De la  família s'ha passat, així, a l'individu. “32 rue Vandenbranden” dissecciona per aquest camí les forces interiors que determinen moltes decisions de l'ésser humà.
Aquesta càrrega filosòfica de “32 rue Vandenbranden” va acompanyada d'una estètica molt particular, i definida per una barreja de llenguatges escènics propis de la dansa, el teatre i el circ. «Els seus espectacles es creen a través de l'espai, de descobrir un lloc», apunta Ramon Simó, director del Festival Grec.



Cap comentari:

Publica un comentari