Cyrano de Bergerac

Filòsof, poeta, esgrimista i gramàtic i músic i també matemàtic, amb el seu nas i la seva espasa va estimar molt, no pel seu bé". Així es defineix per a la posteritat l’agonitzant Cyrano de Bergerac, que abans d'acudir a la seva cita darrera amb la lluna traça l'última línia del seu inigualable epitafi: "Ho va fer tot, tot, i no va fer res".

És un home quasi perfecte, valent, amb bon cor, bon amic, llest, enginyós, elegant, magnífic guerrer, poderós espadatxí, i sobretot de vers esmolat. Esmolat.. Bé posaria la meva vida en perill si ell estigués per aquí. No crec que li caigués bé la paraula "esmolat", ni punxegut, ni llarg, ni gran, ni infinit, ni ... multitud d'adjectius i metàfores que poguessin definir aquesta desagradable protuberància que surt frontalment de la seva testa. A aquest senyor no li agrada que es burlin d'ell i si algú ho fa no només farà xiular la seva espasa davant aquest sinó que a més li ridiculitzarà amb els seus versos com ja va fer amb l'actor Montfleury, que bé s'ho mereixia, o amb Valvert, el lacai del seu íntim enemic, el comte. Així els recomano que vagin a trobar aquest cavaller, però agafin una distància prudencial no sigui que la prengui amb vostès, i sobretot no es fixin en el seu nas o els farà la vida impossible. Tan sagaç que és i, en el fons, tan desgraciat que se sent pel seu nas! Pobre Cyrano de Bergerac! Pobre Cyrano de Bergerac!

Cyrano torna, torna amb el seu malenconiós cinisme, la seva gascona fanfarroneria (encara que era parisenc), el seu afilat verb i la seva loquaç espasa, el seu hiperbòlic humor i el seu romanticisme desaforat.

Pere Arquillué i Marta Beatriu

Cyrano ha tornat de la mà de Laperla29 i en la pell de Pere Arquillué. Ho fa 27 anys després del sonat èxit de Josep Maria Flotats encarnant a l'immortal personatge de Rostand en el muntatge de Maurizio Scaparro estrenat al Poliorama el 3 de febrer de 1985. Durant aquest interval hem tingut l'immens Cyrano cinematogràfic de Gerard Depardieu (1990) i fins i tot un radiofònic de Kenneth Branagh per a la BBC (2008), sense oblidar l'enorme cançó de Francesco Guccino, Cirano - "io non perdonono i Tocco”-

Hi ha peces teatrals els referents de les quals són tan potents que en dificulten la reposició. I aquest és el mateix cas de Cyrano de Bergerac. Qui no se´n recorda del muntatge teatral protagonitzat pel mític Flotat?. I el pes del seu Cyrano encara se sent en els fonaments del teatre català..Per això, i el mateix Broggi ho confessa, ha costat més de 25 anys que a Catalunya es torni a representar l'obra. Però si Flotats va fer el seu Cyrano, Arquillué fa el seu, i bé s'ha guanyat el record, l'elogi perible, l'Olimp de les grans interpretacions de l'any que de ben segur comportarà més d'un premi teatral. El perquè està en la seva presència física a l'escenari, el seu art  en  declamar el text, amb els seus variats tons de veu.

Pere Arquillué, Marta Beatriu i Ramon Vila

L'actor català no està sol. L'altra meitat de Cyrano, Christian està interpretat per Bernat Quintana que sap ser tímid o provocador depèn del moment i essencialment insubstancial, com és el baró.Qui està esplèndid és també Jordi Figueras, el ridícul i ridiculitzat comte De Guiche, afectat i estúpid, un antagonista de broma que acaba reconeixent l'autenticitat de Cyrano per davant del seu mediocritat. De Rosaura (Marta Betriu) de vegades es podria esperar una mica més d'emoció en certes escenes claus, quan rep els versos del seu estimat. La resta, secundaris, no ho són en el nivell ja que componen els seus personatges de molt bona manera sobretot Ramon Vila qui s'imposa amb la seva Le Bret, Pau Vinyals, el magnífic pastisser Ragueneau, qui pretén ser el millor poeta i es queda en un pallasso tendre i divertit. I Andrea Portella molt creïble en els diferents papers com dida, monja i soldat.

La posada en escena no té gaires luxes però  el compensen l'entusiasme dels intèrprets (brau per l'esgrima!, amb caiguda de làmpada al Scaramouche inclosa), el toc mestre de Broggi per extreure or de la terra i aprofitar recursos senzills (per no dir humils), i l'espai, que és un regal. El director ens mostra un teatre, una guerra , un convent i fins a la lluna.. El Cyrano de Broggi passa extraordinàriament bé, i mira que són una pila de versos (en la mateixa traducció de Xavier Bru de Sala). I a més emociona de valent, i en alguns moments estremeix l'ànima. Com quan Cyrano moribund li perceps una brillantor als ulls mentre Rosaura descobreix el seu amor.... Regalima la llàgrima, i ja no li veus el nas ... Fantàstic!!!!

Els actors i les actrius de Cyrano de Bergerac