SHAME

McQueen continua en la línia del seu primer film i traspassa els límits de la decència per mostrar-nos una pel·lícula dura i ferotge amb un protagonista a qui esprem fins al seu últim alè. Així és aquest director que amb tan sols amb dues pel·lícules ha demostrat molt més que consagrats cineastes amb àmplies filmografies. En el seu tortuós camí cap a la indagació d'allò més fosc de les obsessions humanes, McQueen s'ha vist acompanyat per un dels actors de moda. Michael Fassbender, l'actor irlandès d'origen alemany ha sabut aprofitar les oportunitats d'una carrera que apunta cap a allò més alt interpretant rols en films com Malditos Bastardos o Un mètode perillós. Quetin Tarantino o David Cronenberg han estat els mestres de cerimònies de la carrera d'aquest actor entre els èxits del qual podem comptar amb la interpretació del solitari i metòdic protagonista de Shame per la qual va aconseguir el premi a millor actor al Festival de Venècia.

La pel·lícula no parla de ningú rar, estrany, parla de qualsevol dels presents. En realitat, la pel·lícula no fa res més que aconseguir la legítima aspiració de qualsevol pel·lícula i per extensió l´obra art: aixecar constància del buit. Sense més i sense adjectius. Si la idea és recórrer al cinema recent, Brandon, així es diu el protagonista, no fa sinó reproduir el trajecte 40 anys després de Paul (interpretat per, precisament, Marlon Brando) a 'L'últim tango a París" de Bertolucci. Si l'aspiració és més multidisciplinària, estem de nou davant del viatge equinoccial del senyor Meursault de la desesperació al no-res. Ens referim a 'L'estranger' d'Albert Camus.

Shame se centra en l’asfixiant i autodestructiva obsessió de Brandon (Michael Fassbender), un home de trenta i tants anys, la vida del qual ,aparentment ordenada, es veu trastocada per la inesperada visita de la seva germana petita, Sissy (Carey Mulligan). Per evadir-se de la monotonia del treball i d'una vida buida, Brandon sedueix a les dones en trobades fugaces d'una nit i intenta trobar satisfacció en un desig sexual insaciable que trasbalsa  una vida sotmesa a una necessitat irreprimible que ocupa els seus cinc sentits a tota hora . Shame indaga en la naturalesa de les nostres necessitats i les experiències que han marcat l'esdevenir dels nostres actes. Accions que van tenyir la nostra vida i que poden portar a una obsessió descontrolada.

 McQueen crea un retrat fosc d'un personatge turmentat pel seu passat amb el sexe com a detonant de les seves frustracions. La sexualitat del protagonista es converteix en vehicle de les seves obsessions i el porta a una destrucció incapaç de controlar els seus instints més primaris. La impecable interpretació de Fassbender transmet a l'espectador la frustració i el buit que experimenta el seu personatge alienat davant d'una situació que descontrola la seva aparent normalitat.

Carey Mulligan, la seva germana, interpreta el costat oposat del protagonista. Una jove vividora unida al seu germà per una raó inconfessable que ha marcat les seves vides i les seqüeles de la qual es desenvolupen de manera diferents en ells en l'edat adulta. Oberta, extravertida i somiadora, Sissy desencadena la fúria del seu germà amb impulsos incestuosos però és incapaç d’anul·lar els seus desitjos d'autodestrucció.    

Carey Mulligan, germana de Brandon

         

Fassbender es despulla físicament i mentalment davant un dels personatges més sincers i problemàtics de la seva carrera. El sexe autodestrueix al protagonista amb el qual l'espectador anirà mutant i comprovant les seqüeles d'una obsessió més profunda del que es percep a primera vista.

La idea era presentar el cos humà (la carn, les vísceres i els humors) com un camp de batalla. "El cos és l'acte final de la desesperació, el propi cos com l'última font de protesta", comentava el mateix director. Ara, és el sentir d'un cos buidat el que és presentat en carn viva.
 McQueen fa un retrat precís de l'angoixa i frustració de la qual l'espectador no sortirà indemne. I és que Shame és una d'aquelles pel·lícules que el seu pòsit es manté en la ment durant diversos dies. Shame és una gran obra, audaç, sensible, difícil. I fa mal. Poques propostes poden fer més mal.

                               


 Michael Fassbender protagonitza Shame