Les
clavegueres del balneari de ficció de Henrik Ibsen es transformen en aquest
muntatge en un infern per al poble dels germans Stockmann: Thomas, el doctor,
director del balneari i científic descobridor de les aigües putrefactes que
enverinen els turistes que s'hi acosten; i Peter, l'alcalde, defensor del que
ell anomena l'interès general i el bé comú. Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Oslo,
1906) es va avançar cent cinquanta anys a reblar el clau sobre els perills de
la democràcia i les trampes que amaga en boca i en mans de segons qui. El
protagonista de l'obra és el doctor Stockmann. N'hi ha hagut uns quants en
l'última dècada als escenaris catalans. Esmentem-ne només tres: el de l'actor
Miquel Barceló, del muntatge estrenat al Teatre Romea, el novembre del 2003,
producció dels Teatres de la Generalitat Valenciana, sota la direcció de Carme
Portaceli. El de l'actor Francesc Orella, portat al Teatre Tívoli, l'abril del
2007, pel Centro Dramático Nacional, sota la direcció de Gerardo Vera; i el de
Bernat Quintana, en la versió minimalista de Les Antonietes, a la Sala
Muntaner, el maig del 2013. El d'ara, al Teatre Lliure de Montjuïc, li ha tocat
a l'actor Pere Arquillué, de nou imponent, sobretot a l'hora del discurs
idealista que acaba monologant el doctor Stockmann en l'assemblea popular del
poble.
L'acció
passa al balneari en què treballa el doctor Thomas Stockmann. Després d'anys de
dedicació i de grans inversions les instal·lacions s'han convertit en la
principal font de riquesa de la població. No obstant això el Dr. Stockmann ha
descobert que les aigües del balneari estan corrompudes a causa de la
contaminació abocada en elles per les indústries que en el passat van poblar el
lloc. L'aigua pot, fins i tot, ser perjudicial per a l'ús humà. Disposat a
comunicar el fet a les autoritats públiques perquè es prenguin les mesures
necessàries, el Dr. Stockmann s'enfrontarà a tots els interessos creats en la
comunitat.
L'aposta de Mayorga i Miguel del Arco adapta lliurement el text
d'Ibsen per preparar un debat molt més que vigent en el moment socioeconòmic en
què vivim i que versa sobre la forma en què l'ésser humà es relaciona amb si
mateix i amb l'entorn en el qual habita. Què és més important per a l'home la
veritat o la suma d'interessos creats? Quin paper juga el poder democràticament
escollit en la gestió dels assumptes de la comunitat? Existeix la premsa
objectiva o aquesta defensa sempre interessos propis o aliens? ¿Es pot triomfar
disposant tan sols de la raó? Existeix realment la democràcia? Un enemic del
poble es conforma com una obra tumultuosa que s'estructura a partir de tres
fonaments: Un text, el d'Ibsen, senzill en els seus plantejaments però de gran
audàcia especulativa i polèmica; un apartat d'interpretacions en la qual
destaquen Pere Arquillué, Roger Casamajor, Pablo Derqui i Jordi Martinez, i una
escenografia que sorprèn, agradi o no, pel seu atreviment formal.
Un text, com
dic, adaptat lliurement però que aconsegueix suscitar en l'espectador un debat
en el qual es pot posicionar fàcilment a partir de la seva pròpia ideologia i
del coneixement que posseeix de la realitat que l'envolta. Una possibilitat
potenciada amb escenes com la que es desenvolupa a l'interior de la redacció
del diari o la impactant assemblea veïnal en què part dels actors es barreja
amb el públic per generar un context de proximitat i realisme. Pel que fa a
l'escenografia el resultat és impactant. L'escenari ens mostra un ambient en el
qual es barreja l'aigua, que fa referència al balneari, i diverses estructures
industrials que al·ludeixen tant al passat que va enverinar les aigües del lloc
com a la idea de desenvolupament i modernisme tècnic que s'imposa en
l'actualitat .
Els actors es mouen a l'escenari dividit en dos nivells i sobre el qual es projecten fons que ajuden a crear tant l'entorn natural del balneari com l'ambient de la redacció del diari o el de l'assemblea popular. El tercer component sobre el qual es construeix Un enemic del poble és el de la interpretació. Encara que l'obra s'emmarca en un treball a primera vista coral, destaquen en ell Pere Arquillué, que interpreta el doctor Stockmann, Roger Casamajor, que ens proporciona una actuació enèrgica; Pablo Derqui que encarna el "pèrfid" periodista que porta a terme el seu treball d'una forma no massa honesta o Jordi Martinez que dóna vida amb solidesa al representant dels empresaris del lloc.
Els actors es mouen a l'escenari dividit en dos nivells i sobre el qual es projecten fons que ajuden a crear tant l'entorn natural del balneari com l'ambient de la redacció del diari o el de l'assemblea popular. El tercer component sobre el qual es construeix Un enemic del poble és el de la interpretació. Encara que l'obra s'emmarca en un treball a primera vista coral, destaquen en ell Pere Arquillué, que interpreta el doctor Stockmann, Roger Casamajor, que ens proporciona una actuació enèrgica; Pablo Derqui que encarna el "pèrfid" periodista que porta a terme el seu treball d'una forma no massa honesta o Jordi Martinez que dóna vida amb solidesa al representant dels empresaris del lloc.
El Teatre Lliure ens proposa, però, una oportunitat de
repensar el present a través dels ulls d'Ibsen (i de Mayorga i de l'Arco), amb
una obra senzilla i de vegades ferotge que reflexiona sobre la solitud
d'aquells que ho aposten tot pels seus ideals i principis, però que són
rebutjats per una societat enlluernada per l'èxit i les comoditats. Una
societat, en resum, com la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada