Bangkok

Dins el Festival Grec 2015, La Villarroel presenta Bangkok, una obra del multipremiat Antonio Morcillo López guanyadora del Premi SGAE de Teatre 2013. Un text crític, entretingut i fresc que simbolitza un viatge per les ments dels més tocats per la situació política.Dos personatges en un aeroport sense avions. Un és el guarda de seguretat i únic treballador que queda a l'aeròdrom (exceptuant al seu company), l'altre és un ancià al qual han estafat i té un bitllet per viatjar a Bangkok en un avió que aparentment surt d'aquí. El primer, interpretat per Dafnis Balduz és un home amb incomptables carreres, màsters i cursos d'especialització que ha acabat sent un simple guarda de seguretat que ni tan sols es dedica a això, sinó que la seva tasca es basa en entrenar falcons. El segon està interpretat per Carlos Álvarez-Nóvoa, guanyador del Premi Goya, que fa un magnífic treball en el paper d'un viatger perdut amb una misteriosa història que posa de cap per avall la vida del guarda de seguretat. 

Començant ja amb un plantejament clarament crític i reconeixible per a tot tipus de públic, Bangkok és una conversa filosòfica entre dos personatges amb visions del món i experiències vitals molt diferents que es troben en el mateix espai i temps, aparentment, per casualitat.A mesura que passa l´acciço el capdell  es va desfent mica en mica, i el vell inofensiu i desprotegit, a qui convidaries a un plat de sopa, es revela com una guineu que se les sap totes i que es dedica a gestionar equips operatius pel prestigiós i hermètic club Bildelberg (ja sabeu, aquella societat secreta de qui es diu que dirigeix el planeta, una mena de govern ocult del món, integrada per financers, polítics i mecenes d’alta voltada).

La crisi econòmica, el desencís col·lectiu, l’apatia social i el desassossec esdevenen també personatges principals al voltant dels quals gira l’argument per justificar les accions. Per què, si no, cal eliminar (ordre de qui?) un famós blogger anònim que provoca mobilitzacions i anima els ciutadans a retirar els diners i cremar les sucursals de les entitats bancàries? Algú, en aquest món, s’ha d’encarregar de fer la bugada. Perquè hi ha –i sempre hi haurà- preses i depredadors, malgrat que dintre de tots nosaltres hi ha un banquer i un anarquista.

Entrem en un thriller polític ben ordit, que exhibeix una efectiva economia de recursos i esgrimeix, com a arma, la magnètica presència escènica d’ Álvarez-Nóvoa  (això no desmereix, en absolut, la tasca de Dafnis Balduz).  De fet, ja intuíem que llurs ideologies eren força oposades, però descobrim que s’arrelen en ètiques socials irreconciliables, obertament antagòniques.  L’encert de l’autor i director Antonio Morcillo és haver esquivat el maniqueisme fàcil i, sobretot, aconseguir que un desenllaç  gairebé de gènere fantàstic  (coherent, d’altre banda, amb el plantejament)  resulti versemblant.

  

Morcillo, a qui haurem de seguir-li les passes. Que no defalleixi. Un veritable thriller amb dosi de teatre de l'absurd. L'autor i director Antonio Morcillo ha sabut trobar un element real per desenvolupar la història de dos personatges enigmàtics.  L’home gran és un cínic pragmàtic, servidor del poder. El jove confia en què la realitat es pot capgirar.  A la fi dos missatges molt presents en la verborrea política del moment ben travats i exposats en una funció ben interpretada que manté la intriga fins a un final desconcertant.