Carmela, Lili, Amanda

Carmela, Lili, Amanda, una proposta de Marc Chornet i Magda Puyo que va tornar de nou a la sala Atrium dos anys després de la seva estrena i una gira per Catalunya i el País Valencià.

L'espectacle fa un viatge en el temps per retrobar la memòria de tres dones que representen tres èpoques marcades per unes mateixes vicissituds: la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la postguerra com a empresonament de les llibertats. Tres personatges que representen tres edats diferents i que formen part de l'imaginari col•lectiu a través de la ficció: la Carmela de la cançó popular de la guerra civil; la Lili Marleen de la cançó alemanya musicada el 1937 sobre un poema d'un soldat de la Primera Guerra Mundial; i l'Amanda de la cançó de Víctor Jara, símbol de la lluita xilena i assassinat el 1973 per la dictadura militar.

Marc Chornet i Magda Puyo han construït un espectacle a partir de cançons, records i cites històriques, i aquest component de collage de vegades desdibuixa una mica la intenció de la dramatúrgia, en barrejar temes com la maternitat, la República, la sexualitat o les ordenances municipals de civisme. La protagonista és sempre la dona, ja sigui l’Elionor que va a la fàbrica de Miquel Martí i Pol, o la Lili Marleen (excel·lentment traduïda per Feliu Formosa) que espera sota el fanal. Aquest collage musical és un original i sentit homenatge a totes les dones del segle XX, àvies, mares i filles que han lluitat, patit i s'han sacrificat, i que continuen fent-ho, per fer d'aquest un món millor. 

Interpretada per Isabel Soriano que és generosa amb les seves companyes i deixa que es llueixin, regalant-nos al mateix temps grans interpretacions com ara l’irònic tango “Se dice de mí” o l’emotiva “Te recuerdo Amanda”, de Víctor Jara. Noèlia Pérez té una mirada lluminosa i sembla que la seva cabellera roja s’hagi d’encendre d’un moment a l’altre, i emociona particularment en la seva interpretació del poema “Corrandes d’exili” de Pere Quart. I Neus Pàmies, la més jove, és la Carmela de la cançó republicana (peça que s’interpreta perfectament mesclada amb “Si me quieres escribir”) i la que aporta la mirada més innocent i plena d’il·lusió.

Sumant a aquest talent actoral un text que barreja la tragedia, l'èpica i el sentit de l'humor, el resultat és un espectacle que en poc més d'una hora és capaç de fer-te riure, d'emocionar-te i alhora fer-te reflexionar sobre l'important paper de les dones en la nostra història recent. I he gaudit amb les veus d'aquesta heroïnes anònimes sense les quals no seriem on som.

Les tres integren un trio que es distingeix per la qualitat vocal de les seves intervencions, però no se centren només en l'aspecte musical sinó també en la interpretació dramàtica, una creació que aquest mateix any ha estat distingida amb la Beca Metropol de l'Ajuntament de Tarragona. Carmela, Lili, Amanda és un espectacle de cambra que adopta un clima encara més intimista en una sala com l'Atrium que ja ha demostrat que té una sensibilitat especial a donar sortida a propostes singulars com aquesta per a paladars refinats

Tot i un cert desordre textual, de calaix caòtic de retalls de roba, Carmela, Lili, Amanda és un d’aquells espectacles ben fets, simpàtics, que agradarà tant a l’àvia com al nét, i que mereix ser vist pel màxim nombre d’espectadors. Un espectacle bombonet, vaja.