Sing, song, swing

La idea que hi ha darrere d'aquest Sing, song, swing és la d'explicar i cantar la història del teatre musical i alhora representar el procés de creació d'aquesta obra. És a dir, teatre dins el teatre. La companyia "Els Pirates" ja té uns anys a l'esquena i uns quants espectacles estrenats i es veuen capacitats per fer retrospectiva també al seu voltant. I ho fan d'una manera original, divertida, dramàtica, i surrealista. No és que parlin d'ells, però si de les pròpies pors que giren al voltant del procés de creació d'un nou espectacle, sentiments que d'una manera o altra han patit els mateixos membres de la companyia.
El director Adrià Aubert juntament amb la resta de "pirates" ha creat una història on una companyia de teatre rep l'encàrrec de fer un espectacle on es repassi la història del teatre musical, un espectacle de cabaret inspirat en Bob Fosse. Així veiem, com els actors ens expliquen l'aparició de la primera cançó que va propiciar el naixement dels musicals i en ordre va cantant i comptant les diferents etapes dels musicals. Però entre cançó i cançó els actors es treuen les màscares i les perruques per fer de si mateixos. Aquí és on sorgeix el dramatisme, ja que en les relacions dels actors es descobreixen tensions pròpies d'una companyia en procés de creació, des del bloqueig de la dramaturga fins a la vanitat de l'actor.

Aquesta part té el suport de diferents projeccions al teló del petit escenari situat en una cantonada. Aquí veiem part del procés dels assaigs i sentim declaracions dels actors com si fos un documental. A més el vídeo actua com a suport en un número musical, la cançó de la Serp, la nota més surrealista, on els actors fan com si sortissin o entressin de la pantalla.
L'element musical és el nucli de l'espectacle, amb interpretacions en directe tant instrumentals com dels mateixos actors-cantants i una magnífica pianista. Per això gran part dels arranjaments i totes les traduccions de cançons les han fet la mateixa companyia. El repertori parteix de diferents clàssics del gènere del teatre musical: Stephen Sondheim, Leonard Bernstein, Jaques Offenbach, Gilbert i Sullivan ... i d'obres tan populars com Nine, Cabaret o West side story. Aquests coneguts temes es complementen amb autors i cançons menys conegudes, construint un espectacle basat en la qualitat musical, transmetent el valor de la història del teatre musical, més enllà d'allò que és popularment conegut.

El ritme no decau en cap moment gràcies al constant canvi de gènere que marquen amb talent. El vestuari és clau també per marcar l'aparició de diferents personatges d'un moment a l'altre creant una confusió expressa entre personatges que comporta trencar la barrera entre l'espectacle i l'assaig. El punt més àlgid és quan el personatge recurrent (i el que enllaça els diferents números musicals) de l'espectadora ideal, mitjançant una perruca, es multiplica i acaba tenint un diàleg directe amb el personatge de la dramaturga.
Un homenatge al teatre musical i al procés de creació artística amb molt de ritme, amb interacció amb el públic (vigileu que us poden  treure a ballar a l'escenari) i amb un bon equilibri entre gèneres.

De tot el que un ha pogut veure fins ara, aquest Sing Song Swing és segurament l’espectacle més fresc, picaresc, burlesc i desinhibit que la companyia ha creat. Com si haguessin arribat a un punt de maduresa que els hauria d’obrir les portes de més d’un escenari amb l’oportunitat de convertir, ni que sigui per una vegada, la seva línia de cambra en una línia per un públic més majoritari.

Ricard Farré, Laura Aubert, Lluna Pindado, Núria Cuyàs i Ariadna Cabiró