FÈNIX 11 / 23

Va ser una barbaritat el que li va passar a Èric Bertran quan tot just tenia 14 anys. Se li van presentar 30 guàrdies civils a casa, a la nit, perquè havia escrit un correu demanant a una cadena de supermercats (Dia) que etiquetessin els seus productes en català. Corria l'any 2004, i l'obsessió de l'estat pel terrorisme permetia aquest tipus d'excessos, i malauradament potser encara els permet. Fènix 11/23, realitzada per Joel Joan i Sergi Lara, concebuda per evidenciar aquest desafortunat i ridícul atropellament.
Una història gens fàcil de portar a la gran pantalla i de no ser acusat de partidista o maniqueu. La pel·lícula sorteja bé aquest terreny i té un missatge clar, però no desvirtuat, així ho reconeix Joel Joan que va defensar la feina feta pel seu company rere les càmeres Sergi Lara i ell va declarar: "Si alguna raó té de ser aquesta pel·lícula, és no ser un pamflet, perquè no ajudava a ningú, havíem de ser rigorosos amb els fets ". D'aquesta manera, els dos cineastes han volgut fer una denúncia clara dels fets ocorreguts i el també president de l'Acadèmia del Cinema Català afegeix "en ple segle XXI ens podem permetre episodis com aquest? És el mateix que li va passar a un noi dels Estats Units quan el van tancar a Guantánamo per portar un adhesiu de l'Alcorà al cotxe i el que passa en molts llocs del món amb les idees que són incòmodes i s'estigmatitza de terrorisme ". En aquesta línia, Sergi Lara ha explicat que "l'objectiu de la pel·lícula no era reflectir una opinió, sinó denunciar uns fets reals, sense res de ficció, i deixar l'espectador que interpretés el que va passar".

 

El moment que la policia es presenta a casa

Fenix ​​11/23 és una pel·lícula política, en el sentit que vol denunciar una realitat. Si s'escau, els abusos de poder i la miopia d'un estat cada cop més qüestionat des de Catalunya. Però també és una pel·lícula militant, doncs pretén incidir en aquesta mateixa realitat. En aquest sentit és més discutible el resultat, ja que, per a crear la seva èpica, desnaturalitza els fets. No dic que els falsegi -que també, introduint personatges inexistents i situacions inventades -sinó que els emfatitza. El film de Joan i Lara es decanta en qualsevol ocasió pel to solemne, sense mena d'humor. Oblidant també el que de grotesc té la situació ...
Molt millor és el treball amb els intèrprets. Joel Joan té experiència amb actors i treu partit de Rosa Gàmiz i Àlex Casanovas, com els pares del noi. I sobretot  Nil Cardoner que, com Èric, dota el seu personatge de dignitat i convicció. És memorable la seva trobada amb la fiscal (la gran Ana Wagener). Però l'èpica s'escorre pels descosits d'una pel·lícula d'escenes encadenades, la realització de la qual tindrà millor cabuda en la petita pantalla.

Eric i els seus pares abans de la declaració

 Molts espectadors desconeixeran la història i altres tants l'hauran oblidat. Ara bé, el que està clar és que la pel·lícula arriba en un moment ideal donat l'auge de sobiranisme independenista a Catalunya, però és un projecte que porta set anys sobre la taula i s'ha acabat fa molt pocs mesos. La casualitat ha somrigut a l'equip de Fènix 11/ 23. L'actor Àlex Casanovas va afegir una reflexió contundent: "el més sorprenent, potser, sigui que això va ocórrer fa només set anys, el 2004, va ser una història que de sobte va tenir molta repercussió i, de sobte, al cap de poc, va deixar de tenir presència en els mitjans. A més, ningú ha demanat perdó pel que ha passat, tots ens equivoquem, però el mínim és demanar perdó ".

En homenatge a Èric Beltran