dissabte, 1 de desembre de 2012

Sé de un lugar


Després de ser un dels espectacles revelació de la temporada passada, torna a la cartellera Sé de un lugar la història del desamor de Simó i Berenice. Mentre en Simó pateix la ruptura des de la introspecció, el silenci i la desconfiança cap al món que l’envolta, la Berenice viu un procés totalment diferent, obrint-se a noves experiències i nous amors. Tot i així, el vincle es manté i els dos protagonistes guarden moments per a petits retrobaments, durant els quals analitzen passat, present, i futur. És també un enfrontament entre dues postures davant el desencís diametralment oposades. Simó i Berenice són dues cares de la mateixa moneda, fins i tot podrien entendre com l'encarnació d'un debat intern, les dues veus d'un mateix conflicte. Són dos joves adults lúcids (tot i que pugui ser una lucidesa intermitent) que se senten profundament decebuts pel món que els envolta i, conseqüentment, per si mateixos. Davant aquest mateix dolor, els dos prenen posicions antagòniques: Simó, davant la incapacitat de dominar el món de fora decideix crear-se un refugi interior on no puguin entrar aquelles decepcions exteriors. Berenice, en canvi, busca respostes tan lluny com sigui possible, viatjant a països exòtics.
De La Seca- Espai Brossa al vestíbul del Romea. Sí, heu llegit bé: si aneu a veure Sé de un lugar pagareu una entrada de teatre per seure al vestíbul. I a més a més, sereu part de l’escenografia, de l’atrezzo i potser fins i tot doneu vida a algun personatge. Però no us espanteu, que val la pena pagar i viure l’experiència. Disculpeu que desvetlli algunes de les sorpreses de l’espectacle, però és que són precisament aquestes sorpreses -i altres elements que tot seguit explicaré- el que fan que Sé de un lugar esdevingui tota una aventura per al públic.

Berenice (Anna Alarcón) i Simó (Xavi Sáez)
N’havia sentit a parlar d’aquest espectacle la temporada passada, primera incursió com a director i dramaturg d’Ivan Morales, actor -i guionista- de cinema, teatre i televisió, que amb Sé de un lugar reivindica el seu talent com a autor i director. I val a dir que aquesta reivindicació li val un just reconeixement. Morales escriu un text ple de contingut, emotiu i consistent, amb reflexions totalment actuals i analitza amb profunditat el món de la “ex parella”. Què passa quan la relació es trenca? Cap a on avança cadascun dels seus membres? De quina manera es viu i es pateix aquest desamor?
L’opció del director és d´un autènticisme poc habitual. Res de romanticismes gratuïts, sinó altes dosis de realisme i sobretot, uns personatges treballats a consciència que fugen de tot estereotip. Xavi Sáez i Anna Alarcón interioritzen absolutament les criatures de Morales dotant-les de veritat i transmetent al públic les seves emocions de manera magistral. La connexió entre els actors la podríem qualificar de brutal. Únicament el personatge de Berenice desconcerta quan en alguns moments cau en un histrionisme gratuït -tret que a qui subscriu aquestes línies se li hagi escapat alguna intencionalitat de l’autor o sentit del personatge-.
La posada en escena és meticulosa i original.  No sé si justificada, però que és un dels secrets de l’èxit d’aquest espectacle segur. Morales arrisca a consciència i se’n surt força bé, creant una comunió entre públic i actors de la que reconec que poques vegades he pogut gaudir. El públic s’implica i s’emociona juntament amb els personatges. Riu i plora amb ells. Participa i els ajuda. Es tracta d’un còctel teatral esplèndid i altament recomanable, amb capacitat per a donar molt de joc i gens estàtic. Cada dia de representació pot tenir un resultat diferent segons les ganes que tingui el públic de jugar.
Sens dubte un espectacle rodó a partir d’un text ben construït i d’unes interpretacions esplèndides.

El director (Ivan Morales) amb els actors.

Cap comentari:

Publica un comentari