OCELLS I LLOPS

"No sou llops; ells, almenys tenen valor. Vosaltres sou uns covards." I mentrestant al fons, a la gàbia, Eloisa i Alabart ho escolten tot, ho han vist tot. Així és aquest dur retrat de Sagarra sobre el trencament d'una família. La que els dijous reuneix a la mare i als 3 fills, un nucli d'alta burgesia per prendre el té. Tot són somriures però tots tenen la mentida i el punyal preparats. Ocells i llops va ser, en el seu moment, un fracàs empresarial.  El públic havia encotillat Sagarra en un tipus de produccions teatrals determinades, i aquesta no va passar el filtre

Sense emprar el vers que tant agradava al seu públic, però demostrant un domini de la llengua igualment admirable –quin gust en la tria dels mots!-, Sagarra fa un precís retrat d’una família burgesa guiada per una mare vídua aferrada a un món que s’esfondra. Una gàbia artificial, com la de l’escena, que intenta preservar de la lletjor i el desordre exteriors, els de la dura postguerra. Els seus tres fills li segueixen el joc, però només és aparença. Amaguen secrets obscurs que són el detonant del daltabaix.

Lurdes Barba ha dirigit aquesta obra de Sagarra sense allunyar-se de l'ambientació de l'època. Intentem, com a espectadors, imaginar-la per uns moments en ambientació contemporània i veurem que funcionaria igualment. L'aposta escollida, però, permet retrobar l'actriu Carme Conesa, que debuta al TNC, en el paper de la vídua Lucrècia, amb una elegància inicial i una progressiva desfeta del personatge pel que sap dels seus tres fills i que continua amagant dins el cor, una altra metàfora constant en els diàlegs de l'obra. Es la mestressa de la casa, però també es fa mestressa de l'obra.

El muntatge —en posició vertical i la sala amb espectadors a dues bandes que recorda encara la recent posada en escena de Terra de ningú— té alguns moments remarcables: l'aparició del personatge que fa xantatge a Lucrècia per callar sobre el que sap del seu fill Octavi, un Individu interpretat per l'actor David Bagés en un diàleg on es diu tot sense pronunciar les paraules prohibides i que manté un pols excel·lent entre ell i Carme Conesa.

També es fa esperar el breu monòleg gairebé final de Nausicaa Bonnín (Leonor, la jove de Lucrècia) un personatge que l'actriu defensa amb força, primer amb silencis i mirades, i que, tot i que secundari dins el context, l'eleva després a coprotagonista.

I una altra escena destacable, som ja al final de l'obra, és la que protagonitza el Doctor, interpretat per Francesc Lucchetti, quan es destapa davant dels tres fills de Lucrècia: Albert (Llorenç González), el gran que pretenia aconseguir el canvi de testament escombrant cap a casa i robant als altres dos germans; Helena (Roser Tapias), que demana diners per anar cinc dies a esquiar i amagar així una estada en una clínica per avortar d'amagat; i el petit, Octavi (Jaume Madaula) objectiu de l'Individu xantatgista a canvi de diners, involucrat en un cas de baixos fons a causa de la seva amagada homosexualitat.

A Ocells i llops ni "ruïna financera" d'un, ni "avortament" de l'altra, ni "homosexualitat" del tercer, són termes que s'escoltin en cap moment, però que Josep Maria de Sagarra va deixant en lletra menuda com molles de pa en el transcurs de la trama i que els espectadors recullen confegint, amb l'autor, la resta de la trama dramàtica que amaga l'obra.