Pelat és el primer espectacle en solitari Joan Català,
jove creador multidisciplinari format en
arts plàstiques, en teatre, en circ i en dansa, amb un extens currículum
internacional.
Una proposta que neix de l’observació del treball artesanal i
de la introspecció en les arrels geogràfiques i familiars de l’artista per
experimentar amb l’espai i el moviment i per crear un diàleg entre la natura i
l’individu cercant la complicitat amb l’espectador.
Original espectacle que combina dansa, teatre i circ, en el qual, dins d’un espai circular,
els espectadors comparteixen la relació entre un home i un tronc. Des del
silenci, es crea expectació i s’activa la participació màgica i espontània. En
aquesta arriscada proposta artística tots són partícips directament o
indirectament d’un ritual compartit i irrepetible, tots formen part d’un moment
en què “l’aquí i l’ara” guarda una connexió profunda amb la tradició, el
treball i el moviment de molts cossos diferents amb un mateix objectiu.
La proposta es construeix d'una banda amb un
treball físic individual per donar forma a les intencions i investigar sobre
l'objecte tronc i la seva relació amb l'humà. I d'altra banda, amb un treball
col·lectiu que es fa amb les mateixes persones que estan veient la peça.
Aquesta trobada de persones es basa en el joc, el treball, els moviments, l'escolta
i la responsabilitat de trastejar un tronc i treballar per alguna cosa efímer.
Una proposta que busca jugar amb la dansa, amb la proximitat, amb alguns
records d'infància, amb el risc, amb l'espai urbà, amb el circ, amb la matèria
orgànica, amb la responsabilitat, amb un tronc, amb unes persones.
Una peça concebuda per a l’espai públic, on quatre persones
desconegudes s’uneixen a l’intèrpret per treballar amb un mateix objectiu, en
un ritual al voltant de l’efímer. Una reflexió sobre el nostre fenomenal i
inquietant pas per la vida.
Un dels objectius de
Pelat és la comunicació a partir del cos en moviment, les cinc persones
participants i jo ens sentirem units. Cinc persones que no es coneixen de res,
però que gràcies a un objectiu efímer podran arribar a veure una petita part
dels altres en la trobada, en el treball compartit. En aquests temps on les
coses no van molt bé per motius socials diversos aquesta és una manera de
buscar noves fórmules de fer, de col·laborar i d'ajudar-se. De treballar. Qualsevol
de nosaltres pot fer-ho, només hem d'estar oberts, no dubtar dels canvis i trencar
els costums per gaudir de la llibertat de triar. El trobar-se per treballar.
Antigament molts dels treballs eren col·lectius i ho segueixen sent però d'una
manera diferent. Són col·lectius en aparença però molt solitaris i individuals.
Els treballs rurals
on la implicació física és bàsica són un bon exemple. Molts d'ells necessiten
la coordinació de les persones per aconseguir els objectius i moltes vegades la
comunicació és simplement visual. Com en Pelat
És una coproducció de FiraTàrrega i El Graner, amb el suport
del Festival Sismògraf (Olot), Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida),
Trayectos (Zaragoza) i el Festival TNT (Terrassa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada