divendres, 3 d’abril del 2015

L´EFECTE


Sixto Paz s'atreveix aquesta vegada amb un dels textos més premiats de l'escena britànica en els últims anys, l'Efecte de Lucy Prebble, que va aconseguir el “Critics Circle Awards” a la millor obra de debut el 2013. L'olfacte de la companyia detecta aquelles obres que indaguen en les relacions humanes a través de l'amor. Ja ho van fer amb el seu més celebrat èxit, Pulmons i anteriorment amb Si existeix, encara no ho he trobat, que igual que aquesta nova proposta es van representar a la Sala Beckett. Ara s'impliquen en un text que dissecciona i analitza les causes de l'amor a través d'una història on una parella es troba i s'enamoren, i una altra es retroba i tracta d'entendre les causes de la seva separació. Una tragicomèdia de miralls deformats. En una clínica dos voluntaris se sotmeten a una sèrie de proves farmacològiques com conillets d'índies.


 Un equip, encapçalat pel Dr. Tom i amb la supervisió directa de la Dra. James proven un nou fàrmac antidepressiu. Aquests dos voluntaris que no es coneixen entre ells, se sotmetran a l'anàlisi i la investigació de l'evolució dels seus símptomes físics i psicològics. La interrelació de Tristán i Connie, els voluntaris, es fa cada vegada més propera i intensa a mesura que van augmentant la dosi. Són efectes secundaris, la dopamina que fa estralls i els crea un estat de vitalitat i felicitat que els porta a una atracció física i sentimental, vaja que s'enamoren irracionalment un de l'altre. Però durant tot el procés ens presenta el dubte de si el que senten és producte únicament i exclusivament del fàrmac o bé pot haver-hi un complement natural, una atracció no induïda. I mentre aquests dos joves viuen la seva particular història d'amor, des de darrere són observats pels doctors. La doctora va ser contractada pel doctor per a aquest treball encara no sent una especialista. Ja es coneixien abans, d'una relació fugaç la ruptura de la qual, a priori, el va afectar més a ella. 


Així es barregen en aquesta relació dues línies que s'entrellacen, dues anàlisis: el dels efectes de la medicina a la jove parella i el de les causes de la seva separació i el seu actual retrobament. Els dos científics experimenten en joves per trobar les solucions als problemes que els afecten. Totes les respostes són en el cervell, però, ¿seran capaços realment d'arribar-hi, d'entendre-les? El text de Lucy Prebble és lúcid, ben documentat i amb una estructura dramàtica de manual. Els seus personatges són "normals", es presenten en un paper molt marcat, el jove, segur, despreocupat,  la noia, més apocada, estudiant de psicologia, més convencional; la doctora, analítica freda, marcant la distància científica necessària. Però l'evolució dels esdeveniments, estimulats pels efectes de la medicina a uns i altres fa aflorar personalitats més complexes. 


Així s'arriben a plantejar unes relacions entre els personatges que arriben a un gir interessant que reforça la pregunta sobre la qual tracta el text: pot una pastilla provocar l'amor? La lluita d'uns i altres per demostrar o no la tesi desembocarà en un altre gir fatal per causa d´unes conseqüències no esperades que donaran la resposta final de l'autora a la pregunta. O no del tot. La productora ha decidit aquest cop encarregar la direcció a Carol López, una experimentada i solvent directora que aquí sap treure profit del seu elenc, dotant d'escenes tendres com la del ball i fixant-se en els moviments dels seus personatges, com s'aproximen els uns als altres, graduant les relacions al ritme que marca el text i sota les seves ordres estan Pau Roca, seductor viril, Nausicaa Bonnín, fràgil, prudent, i curiosa per l'experiment (bona elecció de l'autora, la de fer-estudiant de psicologia, ja que l'aproxima a la doctora James), Montse Germán, la doctora és el personatge més fràgil de l'obra amb què l'actriu fa una bona feina i Paul Berrondo, sempre solvent, un fix en les obres de Carol López. 


Un muntatge modest i discret però que respon eficaç a les necessitats de la posada en escena. Només afegir que és un plaer retrobar Montse Germán en el paper de la "asèptica" i eficient Dra. James, que l'actriu ha sabut presentar amb tots els plecs i replecs que permet el seu personatge i la recuperació de la directora Carol López després d´una temporada a Madrid.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada