The Imitation Game (Descifrando Enigma)

Un dels mèrits d'aquesta pel·lícula, primera d'un realitzador noruec ,Morten Tyldum, en la gran indústria angloamericana, és que en estar basada en fets històrics ha d'admetre una premissa que la ficció del gènere sol menysprear: l'espionatge és una qüestió, literalment, de intel·ligència i no tant de persecucions per terra, mar i aire. El que s'explica aquí no es va revelar fins molt després que hagués passat; de fet, a títol pòstum pel seu desgraciat protagonista qui, malgrat uns mèrits que freguen l´èpic va haver d'esperar més de mig segle perquè li demanessin perdó per haver-lo gairebé conduït al suïcidi. Conviuen en aquest excel·lent, fins i tot a estones brillant, treball tres pel·lícules diferents però complementàries. Tres gèneres també, en el fons tres peces clau per intentar desxifrar el misteri principal: Alan Turing. 

El títol original, The Imitation Game, en al·lusió al conegut article de Turing "Computing Machinery and Intelligence", té el seu subtext a l'hora d'al·ludir a les capes amb què es protegeix dels altres el personatge protagonista. L'ésser humà, el seu interior i sentiments, potser la seva ànima, és una cosa que som incapaços de desxifrar. No hi ha màquines ni lleis matemàtiques capaces d'esbrinar el que pensa l'altre, el que sent i amaga al seu interior. L'enigma Alan Turing (o l'enigma que la resta del món era per a aquest turmentat geni dels codis) és el macguffin insondable que se'ns presenta en tres actes corresponents a les tres etapes més importants de la seva vida. El primer d'ells és el de l'autoconeixement (la seva homosexualitat, l'explosió del seu talent) i està mostrat amb l'estil d'aquesta llarga tradició britànica de la llanguiment col·legial i universitari present en films com En otro país, Mauricie o Retorn a Brideshead . 

El segon acte és eminentment hitchcockià (el que va de Enviado especial i Sabotaje a Cortina rasgada) i se centra en el joc intel·lectual (i de suspens) per aconseguir desxifrar el codi nazi durant la Segona Guerra Mundial. Altament addictiu (i ja té mèrit aconseguir-ho a base d'uns matemàtics tancats en unes oficines), aquest segment perfila el que acabarà sent Turing: un fals culpable, figura cabdal i icònica en el corpus hitchcockià. Fins i tot el paper de les dones és molt típic en el treball de l'autor de Vértigo, i la capacitat d'observar a aquest grup creant a Enigma no va allunyada de la Ventana indiscreta. Tot culmina en el tercer i final acte, ja directament de terror, de malson (humana, social i política) que vindria a ser com si l'hagués rodat el David Cronenberg de Spider.

Tenen força els components del grup que treballa amb Turing, l'única noia del grup -Joan Clarke, composta per Keira Knightley-, o el líder desbancat Hugh Alexander, Matthew Goode. També els superiors d'intel·ligència -el comandant Denniston, Charles Dance, que no s'empassa al matemàtic, i el contacte amb el govern Stewart Menzies, Mark Strong-, o el policia intrigat per l'enigma Turing -Rory Kinnear-. La veritat és que aquesta és una d'aquelles pel·lícules que mereix un premi al seu repartiment al complet, encara que per descomptat cal destacar entre tots a Benedict Cumberbatch, que com Turing demostra ser un dels grans actors del moment. 

El film vol ser una reivindicació de les contribucions científiques i patriòtiques d'Alan Turing, que va patir un procés per "indecència i perversió sexual" als anys 50 per la seva condició homosexual. Aquesta mesquinesa d'acusar-lo  d'indecència i condemnar-lo per la seva homosexualitat és un dels episodis més lamentables no només en la vida d'aquest científic sinó en l'ànima britànica. Els avenços que va aconseguir Alan Turing van permetre no només escurçar la durada de la guerra, canviant el seu curs, i, per descomptat salvar milers de vides humanes, sinó que van establir les bases per al desenvolupament de «les màquines Turing», que van ser els embrions de els moderns ordinadors. Alan Mathison Turing (1912 - 1954) està considerat com el precursor de la informàtica moderna i va aconseguir, també, grans avenços pel que fa a la intel·ligència artificial. Va ser condemnat per la justícia britànica a la castració química per «reconduir o temperar els seus gustos sexuals». 

Hi ha una escena clau en The Imitation Game. Joan Clarke visita a Turing quan ja havia estat jutjat i sotmès a aquesta castració. Turing envellit, desorientat, segueix treballant en el desenvolupament de la seva màquina Christopher (en clara al·lusió a aquell amor de joventut), però la seva ment està ennuvolada per l’estrogen sintètic. La cura química amb la qual pretenien curar la seva homosexualitat  l’està destrossant. El seu cervell s'ha esponjat, Alan es mostra incapaç de fer uns mots encreuats. Als dos anys de la seva condemna Alan decideix suïcidar-se apagant la seva ment quan tot just tenia  41 anys. Han hagut de passar més de 50 anys perquè els britànics tornessin, de manera simbòlica, l'honor d'Alan Turing, rebent, en 2013, l'indult de mans de la reina Isabel II.

El veritable Alan Turing