Per sobre de totes les coses

El teatre musical fa molt temps que funciona molt bé a la cartellera barcelonina, i més quan està ben ideat i produït. Per aquest motiu molts teatres de la ciutat s'arrisquen a programar musicals, ja siguin de petit, mitjà o gran format. I el Gaudí no és una excepció. Si ja l'any passat va programar La festa salvatge (The wild party, d'Andrew Lippa) i a principis de 2014 va estrenar una divertidíssima versió de la Gran Duquessa de Gerolstein, d'Offenbach, Meilhac i Halévy, aquest juliol s'ha reservat l'escenari per a una altra producció de mitjà format com ho és Per sobre de totes les coses. Cal dir que les aventures musicals del Teatre Gaudí són agosarades. L'ultima és aquesta versió catalana de la òpera pop 'Bare' que va triomfar a Califòrnia i Nova York creada per Jon Hartmere i Damon Intrabartolo. Vint Intèrprets i quatre músics omplen l'escenari central de la sala per defensar una història d'amor entre dos homosexuals adolescents en un col•legi religiós cap al 1991 Tot resseguint l'ideal romàntic de Romeu i Julieta.

Tots dos mantenen una relació íntima que desconeixen al centre, a causa de les ànsies de popularitat de Jason i la por a que es reconegui obertament la seva homosexualitat. L'ambient de l'internat es mou entre els rituals cristians i les ganes de festa i de passar-s'ho bé del grup d'estudiants. La relació entre Peter i Jason anirà empitjorant a causa de les voluntats dispars de tots dos i a les pressions que reben de l'entorn i de les seves respectives famílies. En breu, però, tots dos hauràs de demostrar quins són els seus veritables sentiments i què estan decidits a perdre (i a guanyar) pel camí. Però en aquest cas el tema a debat no és altre que el despertar sexual dels joves internats i sobretot, la pressió que pateixen aquells que opten per una sexualitat diferent. Aquí és on es troba atrapada la relació entre Jàson i Peter, els quals han compartit molt més que una habitació a l'internat. El musical s'estructura a partir d'una història cantada, en la qual sentirem poc text parlat, ja que la majoria de l'acció transcorre a través de la lletra de les cançons. 

En aquesta ocasió Daniel Anglès ha agafat la batuta per dirigir un musical en què trobem un nodrit nombre d'actors-cantants i ballarins sobre l'escenari. Per sobre de totes les coses és un musical en què veiem sobre l'escenari un ampli nombre d'actors i ballarins, un fet que li dóna a l'espectacle un aire de gran musical. La majoria d'ells realitzen una actuació secundària, en referència a la representació de l'obra, si bé, hi destaquen alguns personatges com Jason (Jan Forrellat) i Peter (Marc Flynn), els personatges la relació dels quals dóna peu a la trama del musical ; Ivy (Anna Herebia), la companya de classe que se sent atreta per Jason i que formarà part d'un fatal triangle amorós,o Roxana (Desirée Moreno) la germana acomplexada i rebel de Jason. 

Com a part de l'elenc de "adults" responsables de l'internat i familiars dels joves estudiants trobem a Eduard Doncos, que interpreta al capellà de l'internat; Ester Bartomeu que dóna vida a la  insensible mare de Peter i a Lucy Lummis, que encarna la germana Chantelle, una de les monges del centre religiós. I és precisament aquesta última la que protagonitza dos dels moments amb més força del musical, que no són altres que l'aparició de la Mare de Déu en un dels somnis de Peter en versió Madonna com "Like a Virgin" (un clar exemple de la confusió religiosa dels més joves), i quan la germana Chantelle li explica a un desesperat Peter, que Déu ho fa tot bé (en referència a la seva opció sexual), un número  musical al més pur estil Sister Act, espectacle que s'estrenarà a Barcelona l'octubre. Un relat que només pot funcionar amb un conjunt homogeni que potenciï les adolescents emocions dels protagonistes.  A fe que ho aconsegueixen. La vocalització és bona i hi ha uns quants números magnífics. Daniel Anglès ha dirigit amb enginy aquesta nova fornada d'actors i actrius cantants amb resultats esperonadors. Tant de bo puguin tornar a una sala més gran!!!