Zwei Leben (Dos vidas)

El drama històric i el thriller d'intriga són els dos ingredients fonamentals a l'hora de cuinar Zwei Leben (Dos vidas), un film germànic basat en l'existència de dues dones vinculades a la República Democràtica Alemanya i associades a una intricada investigació del Tribunal d´Estrasburg al voltant d'un passat tèrbol. Inspirada en els escrits de Hannelore Hippe, i plena de girs al llarg d'una pertinaç investigació judicial, la pel·lícula ens trasllada a l'atmosfera gèlida de les escletxes posteriors a la Caiguda del Mur de Berlín, als complexos anys noranta. Un període de cicatrització lenta i angoixant, de redempcions pòstumes i reconciliacions difícils, de trenclosques que van canviar de peces, de famílies trencades per les pèrdues i retorns a la llar, en un país on hi havia massa  lluites internes i un conflicte d'identitat que va seguir, anys després, partint en dos l'espina dorsal alemanya i calant en el moll de l´os de la seva població.

Com tot drama històric de qualsevol època o lloc, Dos vidas explica vivències que obren ferides, i injustícies irreversibles, i que ens adoctrinen, des dels ambiciosos terrenys de la ficció, sobre les conseqüències i factors de les circumstàncies que altres van viure. Des de la llar d'una tranquil·la família noruega de classe mitjana, comencem a albirar les pistes, elements i claus d'una investigació de l'audiència d'Estrasburg destinada a destapar crims i atrocitats comesos pels serveis secrets de la RDA, i vinculats a Noruega: Durant l'ocupació nazi, nombrosos soldats alemanys i dones noruegues (aquelles anomenades com «les alemanyes tristes») van mantenir relacions de les quals van néixer nens, percebuts com aris i suposadament destinats a la millora i el rejoveniment de la sang de l'imperi hitlerià. Per això es van obrir hospitals i clíniques de natalitat, i des del govern nazi les esperances es dipositaven en la nova fornada de petites criatures, que després de la gran derrota bèl·lica van ser menyspreades i relegades a l'oblit. 

La injustícia es va perpetrar a través d'aquells anomenats "fills de la vergonya", i una vegada va estar Alemanya fraccionada en les seves dues meitats antagòniques, el règim de la STASI es va encarregar impetuosament de controlar els seus partidaris i dissidents, regulant les entrades i sortides geogràfiques amb meticulosa cura i mesures poc ortodoxes. Una noia qualsevol ho tenia bastant complicat en aquest entorn hostil a l'hora de creuar les fronteres al seu gust o recuperar una família perduda, així com posar-se en contacte amb certs éssers estimats. Dos vidas ens arrossega a una història visceral i commovedora, i molt digna, en la recerca per desentranyar els secrets més foscos que van envoltar una època d'ombres i van contagiar de problemes les vides de moltes dones europees.

La pel·lícula explica una història basada en fets reals i protagonitzada per Liv Ullman i Juliane Kohler, en la pell de dues dones de vida gens senzilla; existències marcades per la seva relació amb la STASI, o policia secreta del govern comunista que regia la zona oriental, vides els secrets de les quals seran trets del fang de l'oblit per obrir una escabrosa investigació sobre violacions de drets humans i brutalitats comeses a causa del ferri espionatge i control de dissidents.

Mitjançant els interrogatoris i les recopilacions informatives d'un jove i ambiciós advocat (Ken Duken), la carrera professional del qual acaba de començar, ens enganxem a la pantalla per convertir-nos en còmplices i testimonis simultanis de la intricada investigació. Aquest home comença, amb àrdua paciència, a rebuscar els fonaments de la injustícia en arxius, fotografies i entrevistes i a ficar-se en el context familiar per tal de contrastar dubtes i retrets que es van succeint progressivament. Aquesta faceta detectivesca i policíaca contrasta amb la més intimista i misteriosa de la seva protagonista (Juliane Kohler), el conflicte interior de la qual és albirat mitjançant un bon grapat de flashbacks que es remunten a la seva joventut i als difícils anys després del Mur de Berlín, traçant un mapa confús de records i traïcions. No faltaran, al llarg de la trepidant trama, records d'angoixa, escabroses tortures policials, complicades decisions matrimonials i xantatges àvids en una lluita de titans àvids per alçar-se amb el poder. Enmig, veritats solapades per mentides que pugnen per sortir a la llum i demostrar al món la injustícia i la tragèdia de les persones per elles oprimides. 

És, per tant, Dos vidas, un sentit in memoriam cap a aquests centenars i centenars de dones, personificades o anònimes, que van ser víctimes o supervivents marcades per aquesta  antagònica lluita d'interessos polítics i econòmics dels anys de la Guerra Freda i les dues Alemanyes enfrontades en sagnant oposició. La seva estètica lúgubre de clarobscurs, mar embravit i interiors solemnes i reflexius contribueixen a traçar el recorregut del present al futur en la configuració d'una realitat sòrdida i complexa. D'un passat d’escombralls encara en procés de ser reconstruïts, d'una història que tot i ser dolorosa i decebedora, mereix ser explicada des del cinema, la literatura o qualsevol plataforma artística que recordi als seus  herois, heroïnes i caiguts.