dijous, 15 de maig de 2014

L´Orfe del Clan dels Zhao


Broggi i l’equip de La Perla 29 tenen una capacitat sorprenent per portar l’espectador al lloc físic i emocional que es proposen a cada muntatge. Ho hem vist a Incendis, a 28 i mig, a Adiós a la infancia i a Translations, entre d’altres. Ja pot ser el Líban de Mouawad, la Itàlia felliniana, la Barcelona de Marsé, o bé la Xina del segon regne Xian que va retratar el xinès Ji Junxiang al s. XIII amb L’orfe del clan dels Zhao; la primera obra xinesa coneguda a Europa. L’Orfe del Clan dels Zhao, en versió de Voltaire –L’orpheline de la Chine, estrenada al 1755–, ara dirigida per Oriol Broggi, narra la història de Zhao Wu (Ernest Villegas), un orfe que venjarà la mort de la seva família, exterminada en una matança per una dinastia rival. Un viatge de sacrifici que s’emmarca dins el gènere dramàtic ‘zaju’, que significa ‘venjança’. La companyia de Broggi se l’ha fet seva. L’Orfe ha passat el filtre de la traducció al català de Joan Sallent, i hi han treballat el text el mateix Broggi, el dramaturg i director Marc Artigau, i Anna Madueño. Els directors del muntatge, fa entrar per primera vegada en l'antologia teatral i literària catalana una obra que no només acosta els espectadors a una cultura d'una època llunyana i encara desconeguda sinó també en la universalitat de qüestions intemporals com la fam de venjança, odi, injustícia i opressió que ve de bracet de la humanitat.


El muntatge es mou entre l'èpica i el gènere fantàstic, amb un registre de conte tràgic per a adults però té també tots els ingredients perquè arribi a espectadors joves o espectadors primerencs, sobretot cap a la segona part de la trama i en les escenes protagonitzades per l'heroi de la història: el salvador de la nissaga i únic supervivent, amb l'enfrontament amb el seu pare adoptiu, el malvat Du'an Gu, el genocida de l'imperi, o quan fa la seva entrada al bosc —element meravellós de la literatura fantàstica, però també de ressò shakesperià— i descobreix el Palau de les Cent Portes, i l'aparició dels espectres dels avantpassats —la princesa mare, el general guardià, el poble sacrificat per salvar l'hereu de la nissaga Zhao...— i l'opció del metge ambulant Cheng Ying, que sacrifica el seu propi fill, un nadó com el nadó hereu dels Zhao, per poder fugir amb l'orfe Zhao i créixer i educar-lo al rovell de l'ou de l'Imperi entre dos pares, és a dir, dues vies: el bo (el metge) i el dolent (el cap de seguretat genocida) sense que ningú li desvetlli, fins als vint anys, quina és la seva història i la seva personalitat de debò.


L'estructura, doncs, manté un cert joc de nines russes en una trama de contes dins del conte. El vestuari s'empara de la senzillesa, amb domini del blanc crema, i la il·luminació  dibuixa els diferents espais, tant els dels episodis reals com els més fantàstics. Un sarró ple d'herbes medicinals, una cistella de vímet, canyes de barranc i només un parell de sabres per quan arriba l'ocasió de l'enfrontament entre orfe i pare adoptiu.
Hi excel·leix Julio Manrique en el paper del metge ambulant i salvador de la nissaga; la princesa de l'Imperi, Marta Marco, que fa també els altres papers femenins; el malvat cap de seguretat, Pablo Derqui, condemnat sembla a fer sempre mal a tort i a dret, ni que sigui en la ficció; i Ernest Villegas, en diferents papers, però sobretot en el de l'hereu de la nissaga dels Zhao i protagonista per la seva condició d'orfe; Lluís Marco i Borja Espinosa tenen papers més secundaris, però no per això menys essencials; i Joan Garriga, acordionista d'ofici i fundador de l'antic grup Dusminguet i actualment líder La Troba Kung-Fú, hi posa el to poètic per endolcir.


Els muntatges de La Perla 29 es caracteritzen per la simplicitat de l’escena quasi nua, amb L’Orfe de clan del Zhao van encara més enllà. Ni cortines, no hi ha. El Romea s’inunda de terra, envoltada per públic als quatre costats. Llum, paraula i no gaire més. James Fenton va dirigir-la al Swan Theatre de Londres amb la Royal Shakespeare Company, i va dir de Junxiang que és com un Skaespeare en versió xinesa.


Cap comentari:

Publica un comentari