VÀNIA

Les Antonietes, una companyia i productora que s'ha especialitzat amb èxit per fer lectures contemporànies  dels clàssics,  ara ha presentat l'obra Vània.

Ho van fer amb Stockmann (Henrik Ibsen) i amb Molt soroll per res(Shakespeare), entre d'altres, i ara viatgen a la ruïnosa finca camperola on el mestre rus va tancar Vània, la seva neboda Sònia, el doctor Astrov, el professor Serebriakov i la seva dona, Elena. Una colla de personatges que, atrapats en la seva pròpia desídia, carreguen amb les seves frustracions fins que un bon dia exploten i les vomiten. Sota la direcció d'Oriol Tarrasón, els interpreten: Pep Ambròs, Annabel Castan, Bernat Quintana, Arnau Puig i Mireia Illamola. El muntatge, Vània, amb vestuari i ambientació actual, s´ha  representat al Teatre Lliure (Espai Lliure) de Montjuïc, dintre del cicle Aixopluc,  i ara hi són al Círcol Maldà. En la relectura del clàssic, la companyia ha buscat el costat més vitalista i irònic d'un text que habitualment es pinta molt negre i pessimista als escenaris i també,en pel·lícules com Vania en la calle 42.

Amb Vània remunten el text com si aquest efluvi dramàtic que és el temps txekhovià els mantingués tancats en una situació sense altra sortida que "jugar " a ser els protagonistes d''Oncle Vània'.

Míriam Illamola, Annabel Castan i Pep Ambrós 

Dins d'aquest espai invisible delimitat pel deixar passar les hores i els dies que caracteritza Txékhov, es mouen amb descarada llibertat, prenent i deixant els seus personatges com qui canvia de postura en una tertúlia entre amics, dient només aquelles paraules que els semblen importants per explicar-se i sobreviure, recreant aquelles escenes que realment serveixen l'essència del joc. Una adaptació respectuosa –la respiració dels personatges és la mateixa, només més jove i directa–, però sense acovardir-se davant el pes històric del text i l'autor.

Els personatges d'aquest Vània reben els espectadors ajaguts, amagats, immòbils i embolcallats en plàstics transparents —uns plàstics que reomplen també algunes de les fileres de butaques—, com si, a manera que van iniciant les seves intervencions, s'enfrontessin al seu naixement com a tals. 

Albert Quintana

El vodka a dojo, les piles i les puntades de peu als vells llibres d'un antic cau intel·lectual, la bonhomia i la deixadesa temporal de la gestió de la finca per part de Vània i Sònia, la invalidesa en cadira de rodes del professor malalt com a metàfora de la invalidesa intel·lectual d'aparador de ciutat, la discussió sobre la venda de la finca com a recurs de supervivència del professor i el tret de gràcia de Vània —o de desgràcia— amb què Txèkhov va posar el punt àlgid de tensió, ni que la sang no arribi mai al riu, acompanyen una interpretació molt ben apamada per cadascun dels intèrprets i ben dirigida per Oriol Tarrasón, que manté el caràcter tradicional de frustració de Vània, emfatitza l'enamorament de la neboda Sònia, rejoveneix el caràcter i dota d'un cert cinisme el doctor Astrov, no ultrapassa el poder de seducció d'Elena i mostra un Teleguin / professor Serebriakov en una ajustada balança entre la calma de Teleguin i l'esquizofrènia del professor. Sent a més una de les  saboroses pinzellades metateatrals que conté el muntatge. 

Pep Ambrós 

El director té la complicitat d'un excel·lent equip interpretatiu. Tots tenen el seu moment de lluïment, tot i que les mirades se centren en Ambrós i Quintana. El primer és un Vania costa avall, de vegades deformat per la seva incontinència etílica, però el jove actor agafa les regnes del personatge amb enorme determinació. Quintana és igual de seductor que Astrov en un treball rodó. Ell sol domina l'escena per moments. Reitera que hi ha en ell un actor per als papers més importants.

Concebuda com un assaig obert, l´essencial posada en escena és com una alenada d'aire fresc que rejoveneix el text sense renunciar a la malenconia txekhoviana.

 

La companyia Les Antonietes