A B. Flowers
Marta Carrasco es converteix en un ram de flors per ser regalat que, al cap de
pocs dies, mor perquè li han tallat les cames. Així és la poesia contundent de
la coreògrafa Marta Carrasco. No deixa indiferent. Si fa uns anys imaginava un
món de persones estrafetes intentant sobreviure, ara la seva lletjor té una
fragància inequívoca encara que Carrasco s'ha proposat “posar una mica de
vellut enmig de tant paper de vidre”. Per Carrasco, és innegable el
paral·lelisme de les flors amb les dones. Tot i la negror amb què habitualment
tenyeix les seves peces, la coreògrafa tanca B. Flowers amb un
vers de Salvat-Papasseit: “Res no és mesquí”. Però no amaga la duresa de
ser guapa com una flor. De fet, la violència a les dones sempre ha estat una
preocupació per a l'artista. Ja quan van obrir amb Carme Portaceli la Factoria Escènica
Internacional (FEI) a la
Nau Ivanow ja es va mostrar interessada a fer tallers amb
dones del barri que haguessin estat víctimes d'agressions dels marits.
L´espectacle
concebut en diferents quadres independents però amb un mateix lligam
conceptual, conté imatges corprenedores, d´una intensitat emocional i d´una
bellesa plàstica inqüestionables.
La peça està
carregada d'un llenguatge en què s'amunteguen moviment, imatges preciosistes,
paraula, un univers sonor barroc per les innombrables insercions sonores de
peces musicals o bé de cançons tendres i infantils, gravades amb la mateixa
Carrasco, que es repeteixen, ara com un joc, ara com un mantra dolorós. Aquestes
músiques principalment cantades, i algunes molt conegudes com “Capullito de
alelí”, “Angelitos negros” o “Rum and Coca-Cola”, juguen entre l´aparent
frivolitat i la cruesa més nua. De l´estètica kitsch i naïf (l´inici), del to farsesc
(a ritme de swing), passen a tons i estètiques poètiques (les ombres del cos nu
distorsionat sobre la pantalla, el naixement d´una nova vida), fredes i
tràgiques (l´ humiliació, les tortures i el suicidi) i tot d´una, sense
transició es passa d´una a l´altre.
Majo Cordonet i Anna
Coll intervenen en l'espectacle. Totes dues ja van participar en Dies
Irae en el Rèquiem de Mozart(2009). Marta Carrasco assegura que el
protagonisme és coral, cadascú és protagonista al 33%. La coreògrafa aprofita
els valors diferencials de cada artista. Així, per exemple, de Cordonet
n'extreu el seu parlar argentí. Coll admet la dificultat d'actuar en les obres
de Carrasco, en què és imprescindible “transmetre des de l'escenari, has de
transcendir molts límits, per això els seus espectacles traspassen, tenen una
intensitat brutal”.
Un teló de plàstic
transparent al fons, salpicat de clavells a l´igual que l´escenari, són els
únics elements escenogràfics, on les tres artistes actúen en una rápida
caracterització, canvis de vestuari i maquillatge i utilització d´estris
dramàtics com màscares i plàstics envoltants. I els clavells vermells, símbol
de passió, de vida, de mort I de sang, sempre presents arreu.
B. Flowers –inicialment el títol era Bijoux
(the flowers)– té prevista una notable gira, abans d'estrenar, fet que demostra
la confiança que generen els muntatges de la ballarina. Després de les tres
setmanes al Tantarantana de Barcelona, té gira programada a Terrassa, Mèxic,
Tolosa, Lasarte i Segòvia.
Aquest últim treball
de Marta Carrasco (Premio Nacional de Dansa i tres premis Max), B.
Flowers, creat en l'espai per a desenvolupament de les arts L’Estruch
de Sabadell i estrenat al festival Temporada Alta de Girona. Les crítiques, una
vegada més, deixen bé l'obra, però el que potser no es dirà és que aquesta
creadora reconeguda internacionalment ha hagut de demanar un crèdit personal
per poder fer possible aquesta obra. Es tracta de 25.000 euros, una quantitat
petita per tirar endavant un espectacle però suficient per arruïnar una
persona. Uns diners que la creadora necessita per pagar els sous de l'equip –de
primera línia i disposat a treballar per menys– i que sap que potser no pugui
tornar. Aquesta situació sembla pròpia d'algú que comença, que ha d'arriscar i
demostrar alguna cosa, però Marta Carrasco és el millor de la dansa catalana.
Potser valdria la pena revisar la política de subvencions culturals d'aquest
país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada