B.FLOWERS

A B. Flowers Marta Carrasco es converteix en un ram de flors per ser regalat que, al cap de pocs dies, mor perquè li han tallat les cames. Així és la poesia contundent de la coreògrafa Marta Carrasco. No deixa indiferent. Si fa uns anys imaginava un món de persones estrafetes intentant sobreviure, ara la seva lletjor té una fragància inequívoca encara que Carrasco s'ha proposat “posar una mica de vellut enmig de tant paper de vidre”. Per Carrasco, és innegable el paral·lelisme de les flors amb les dones. Tot i la negror amb què habitualment tenyeix les seves peces, la coreògrafa tanca B. Flowers amb un vers de Salvat-Papasseit: “Res no és mesquí”. Però no amaga la duresa de ser guapa com una flor. De fet, la violència a les dones sempre ha estat una preocupació per a l'artista. Ja quan van obrir amb Carme Portaceli la Factoria Escènica Internacional (FEI) a la Nau Ivanow ja es va mostrar interessada a fer tallers amb dones del barri que haguessin estat víctimes d'agressions dels marits.

L´espectacle concebut en diferents quadres independents però amb un mateix lligam conceptual, conté imatges corprenedores, d´una intensitat emocional i d´una bellesa plàstica inqüestionables.

La peça està carregada d'un llenguatge en què s'amunteguen moviment, imatges preciosistes, paraula, un univers sonor barroc per les innombrables insercions sonores de peces musicals o bé de cançons tendres i infantils, gravades amb la mateixa Carrasco, que es repeteixen, ara com un joc, ara com un mantra dolorós. Aquestes músiques principalment cantades, i algunes molt conegudes com “Capullito de alelí”, “Angelitos negros” o “Rum and Coca-Cola”, juguen entre l´aparent frivolitat i la cruesa més nua. De l´estètica kitsch i naïf (l´inici), del to farsesc (a ritme de swing), passen a tons i estètiques poètiques (les ombres del cos nu distorsionat sobre la pantalla, el naixement d´una nova vida), fredes i tràgiques (l´ humiliació, les tortures i el suicidi) i tot d´una, sense transició es passa d´una a l´altre.  

Majo Cordonet i Anna Coll intervenen en l'espectacle. Totes dues ja van participar en Dies Irae en el Rèquiem de Mozart(2009). Marta Carrasco assegura que el protagonisme és coral, cadascú és protagonista al 33%. La coreògrafa aprofita els valors diferencials de cada artista. Així, per exemple, de Cordonet n'extreu el seu parlar argentí. Coll admet la dificultat d'actuar en les obres de Carrasco, en què és imprescindible “transmetre des de l'escenari, has de transcendir molts límits, per això els seus espectacles traspassen, tenen una intensitat brutal”.

Un teló de plàstic transparent al fons, salpicat de clavells a l´igual que l´escenari, són els únics elements escenogràfics, on les tres artistes actúen en una rápida caracterització, canvis de vestuari i maquillatge i utilització d´estris dramàtics com màscares i plàstics envoltants. I els clavells vermells, símbol de passió, de vida, de mort I de sang, sempre presents arreu.

B. Flowers –inicialment el títol era Bijoux (the flowers)– té prevista una notable gira, abans d'estrenar, fet que demostra la confiança que generen els muntatges de la ballarina. Després de les tres setmanes al Tantarantana de Barcelona, té gira programada a Terrassa, Mèxic, Tolosa, Lasarte i Segòvia.

Aquest últim treball de Marta Carrasco (Premio Nacional de Dansa i tres premis Max), B. Flowers, creat en l'espai per a desenvolupament de les arts L’Estruch de Sabadell i estrenat al festival Temporada Alta de Girona. Les crítiques, una vegada més, deixen bé l'obra, però el que potser no es dirà és que aquesta creadora reconeguda internacionalment ha hagut de demanar un crèdit personal per poder fer possible aquesta obra. Es tracta de 25.000 euros, una quantitat petita per tirar endavant un espectacle però suficient per arruïnar una persona. Uns diners que la creadora necessita per pagar els sous de l'equip –de primera línia i disposat a treballar per menys– i que sap que potser no pugui tornar. Aquesta situació sembla pròpia d'algú que comença, que ha d'arriscar i demostrar alguna cosa, però Marta Carrasco és el millor de la dansa catalana. Potser valdria la pena revisar la política de subvencions culturals d'aquest país.