28 i mig

La Biblioteca de Catalunya acull a l’espai els nou actors que s’apropen lentament des del fons més profund. S’introdueix la història amb fragments molt especials del film ‘Una giornata particolare’ de Scola, portats per dos immensos artistes: Clara Segura i Pablo Derqui. Un altre professional, el jove i gran Pol López continua l’acció tot travessant paisatges de colors brillants de l’Àsia projectats a la blancor dels llençols que la Segura-Loren-Antonieta havia estat estenent. A partir d’aquí cal fer ús d’un cavall, bici, cotxe, vaixell o moto per poder seguir una fina línia amb moltes corbes dramàtiques: la cantarella italiana, la comicitat, Incendis, el clown, Vània, la tragèdia, l’acrobàcia, Pirandello, el xerrar mallorquí, Hamlet, Litoral, el cine, la música i la fantasia en el seu màxim esplendor.

Espectacle, doncs, d'autoria compartida i d'autoria manllevada i combinada amb una estètica que apel·la a la bellesa i la plàstica, amb una acurada il·luminació que crea l'atmosfera tan habitual de la Biblioteca de Catalunya on, fugaçment, hi ha també aigua i foc, per completar el triangle amb la sorra.

I en una mena de trencaclosques ben relligat, llampegades de Pirandello, d'Ingmar Bergman, de Bertolt Brecht, de Vicent Andrés Estellés, de Salvador Espriu, de Shakespeare, de Txèkhov... 'La primera història d'Esther', 'Coral romput', 'Teresa', 'Sis personatges a la recerca d'autor'', 'Hamlet', 'El rei Lear', 'L'oncle Vània'... I sobretot cinema: 'Una jornada particular', d'Etore Scola; 'La vida és bella', de Roberto Benigni; 'La strada', de Federico Fellini; 'Casablanca', de Michael Curtiz, amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. I molt de Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Sofia Loren, Anita Ekberg, Zampanó i Gessamina, o el que és el mateix, Anthony Quinn i Giulietta Masina... Una auca d'estrelles mítiques tan mesurada com enriquidora.

L’estètica i els temes de Fellini persisteixen sota totes aquestes corbes. L’elegància, espurnes de vida de fantasia, espurnes d’energia del voler viure incansablement, també negre, la foscor, la crisi existencial, l’existència de l’art i de l’artista, els propis somnis i records. Sobre aquests fonaments s’hi construeix un entramat. La combinació de diferents autors i situacions dins el món fellinià ha estat molt encertada. Desdobla textos cap a llocs inexplorats, molt interessant, i mostra sorpreses en el moment que els textos de diferents èpoques es troben en un mateix espai i temps.

El circ, el teatre dramàtic, el teatre dins el teatre, la fanfàrria felliniana, els cortinatges de la casa, el marc d'un quadre gegantí, una projecció audiovisual que crea els diferents espais que s'evoquen, uns números d'escala malabarista de pista, un retall de cotxe de l'època en blanc i negre, un retall de barca, i la sorpresa més ben guardada de la nit: un elegant cavall blanc al qual només li falta que sigui alat i que s'elevi per les voltes gòtiques en una al·lucinació col·lectiva d'un somni compartit.

Oriol Broggi confessa que l'espectacle 28 i mig és "una proposta artística que encara no havien fet mai". I avança en la presentació que és també "un sac foradat de poemes i imatges, un joc diferent, una mirada inventada, un foc nou que han sentit com a necessari". Per això 28 i mig és un espectacle que respira la sensació de la creació en llibertat. I per això també es mereixen uns llargs aplaudiments a peu dret i una calorosa temporada d'estiu a la Biblioteca de Catalunya.