OLEANNA

Oleanna és una de les obres més intenses i controvertides del repertori de David Mamet. Es va estrenar l’any 1992 i l’actualitat de la peça rau en com Mamet ens submergeix al món de la docència per mostrar-nos el vincle afectiu que sorgeix entre un professor i una alumna i la relació de poder que se´n deriva. Però 'Oleanna' tracta altres temes, com són, l’assetjament sexual o laboral, la hipocresia del llenguatge políticament correcte, i, sobretot, la gran dificultat de l’ésser humà per comunicar-se.

L'enigmàtic títol de l'obra, Oleanna , es refereix a un lloc idíl·lic, un poble nord-americà que va fundar un colonitzador holandès el segle XVI, en el qual va voler instaurar una nova estructura de poder. La idea va fracassar, esclar, i només en queda una cançó folk "horrible", diu Selvas, per recordar-ho. Mamet col·loca, amb la mala bava habitual, la guerra dialèctica sota el paraigua de la utopia. Utilitzant els recursos dramàtics del thriller , comença un pols entre "dues persones que no s'entenen", resumeix Madaula. "Però el més trist, el que et dóna una coça a l'estómac, és que totes dues tenen raó. Però ni així no s'entenen, i la cosa acaba molt malament", diu.

Ella, (Carlota Olcina) l’alumna, entra al despatx d’ell (Ramon Madaula), el professor, demanant clemència. I John, imbuït d’autoritat, li aboca a sobre una tirallonga de comentaris negatius sobre el sistema. Mentrestant, el mòbil l’interromp amb preguntes sobre una casa que és a punt de comprar. Carol aguanta el xàfec fins que no pot més i li diu que ella és tonta, que escolta i escolta i que no aprèn res. Aleshores, ell s’estova i s’atansa un pèl massa a la noia... Això és el primer acte i no els descobrirem res del que passa més tard. Sí els podem dir que la paella es tomba i de quina manera.

Oleanna és una de les obres més intenses i controvertides del repertori de David Mamet. Es va estrenar l’any 1992 i l’actualitat de la peça rau en com Mamet ens submergeix al món de la docència per mostrar-nos el vincle afectiu que sorgeix entre un professor i una alumna i la relació de poder que se´n deriva. Però 'Oleanna' tracta altres temes, com són, l’assetjament sexual o laboral, la hipocresia del llenguatge políticament correcte, i, sobretot, la gran dificultat de l’ésser humà per comunicar-se.

L'enigmàtic títol de l'obra, Oleanna , es refereix a un lloc idíl·lic, un poble nord-americà que va fundar un colonitzador holandès el segle XVI, en el qual va voler instaurar una nova estructura de poder. La idea va fracassar, esclar, i només en queda una cançó folk "horrible", diu Selvas, per recordar-ho. Mamet col·loca, amb la mala bava habitual, la guerra dialèctica sota el paraigua de la utopia. Utilitzant els recursos dramàtics del thriller , comença un pols entre "dues persones que no s'entenen", resumeix Madaula. "Però el més trist, el que et dóna una coça a l'estómac, és que totes dues tenen raó. Però ni així no s'entenen, i la cosa acaba molt malament", diu.

Ella, (Carlota Olcina) l’alumna, entra al despatx d’ell (Ramon Madaula), el professor, demanant clemència. I John, imbuït d’autoritat, li aboca a sobre una tirallonga de comentaris negatius sobre el sistema. Mentrestant, el mòbil l’interromp amb preguntes sobre una casa que és a punt de comprar. Carol aguanta el xàfec fins que no pot més i li diu que ella és tonta, que escolta i escolta i que no aprèn res. Aleshores, ell s’estova i s’atansa un pèl massa a la noia... Això és el primer acte i no els descobrirem res del que passa més tard. Sí els podem dir que la paella es tomba, i de quina manera.
Mamet fa descansar tota la responsabilitat de l’obra en la veu dels actors. Demana a crits dos intèrprets que ens convencin. Són dos demagogs professionals i han d’expressar amb tal convicció el que pensen, que si no hi ha veritat en el que diuen, la peça esdevé una salmòdia dominical insofrible.



Ramon Madaula i Carlota Olcina



Olcina i Madaula semblen dos pistolers a punt de batre’s en un duel ideat per John Ford. Passen, per camins inversos, de ser reis a vassalls, i mantenen en tot moment el pols de la funció. Olcina és una bomba de rellotgeria que sap esclatar quan cal, amb els gestos precisos, la veu a punt. Si no fos per una escenografia incomprensible, aquesta Oleanna seria una obra mestra. Oleanna passarà a la història perquè agafa els grans temes i els tanca en una caixa. Parla del poder, de la llibertat, de qui som i on anem. I és més reconeixible perquè no són reis o ducs, sinó persones d'aquí", defensa el director. El text de David Mamet posa l'espectador entre l'espasa i la paret: li dóna arguments perquè simpatitzi amb els dos protagonistes, però no en fa cap de més bo que l'altre. Carlota Olcina en destacava "l'ambigüitat": "Mamet diu que si et posiciones, t'equivocaràs". Segons Madaula, que acaba d'interpretar un altre professor en entredit a l'obra Dubte , " Oleanna mostra les mil cares de la veritat. La gent ha de sortir sense saber de qui està a favor", diu Madaula.

Cristina Genebat, que s'ha encarregat de la traducció en català, defensa l'estratègia de l'autor: "Si et posiciones, deixes de pensar. Per això ens obliguen a posicionar-nos tan sovint. Si no et posiciones, quan surts de l'obra segueixes pensant".



Els actors amb el director Julio Manrique