Bolxevics és una tragicomèdia social de ressò
polític en clau contemporània que en alguns moments ratllaria el teatre de
l'absurd del segle passat si no fos que el que s'hi esdevé connecta amb la
percepció que els espectadors tenen ara mateix de l'aire enrarit que es respira
a les places i els carrers amarats d'insatisfacció ciutadana.
Però que
no es pensin els espectadors que 'Bolxevics' és una recreació de les modernes
ocupacions urbanes del moviment 15M i de les accions reivindicatives com les de
la PAH
(Plataforma Afectats per la
Hipoteca ) sinó que s'acosta més a una reflexió sobre la
voluntat minoritària d'un sector de la societat de canviar el món i de salvar
la humanitat sense tenir en compte que la majoria de vegades és el món allò que
els canvia a ells i acaba enfonsant-los.
Un text de desencís
postmodern amb molta mala bava i molt més feridor del que podria semblar en un
primer moment. Obra sorneguera que convida a la conya crítica tot i que la
ironia no agafi en un públic que reacciona desconcertat i seriós davant
l'enginyosa xerrameca que ridiculitza el pensament crític que neix en un bar hipster.
Aguilà deixa en evidència als seus, mestres del fum quan l'únic que els importa
de debò és superar els obstacles eterns i elementals que s'aixequen entre ells
i l'amor i l'èxit
La jove
companyia Solitària, amant d'actuar en terrats i espais insòlits, ha trobat
damunt la sorra de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya —que els ha cedit La Perla 29 en sis funcions de
tres caps de setmana— un marc idoni per reflectir escenogràficament la
deixadesa en què s'ha convertit l'atmosfera ambiental en la qual es mouen els
personatges de l'obra: un moviment revolucionari de tres personatges amb líder
(Marc Rodriguez), militar (Pau Vinyals i cantant utòpica (Magda Puig) a punt
d'estrenar 'Electra', tancats en una capella.
Els tres intèrprets —els tres fortament involucrats en els
seus personatges extrems fent creïble el seu absurd— compten amb el reforç d'un
cor d'una quinzena de membres que dóna amplitud al món tancat de Bolxevics
i a la vegada fa de testimoni popular de tot el que s'esdevé, des de la
discussió sobre els objectius del moviment revolucionari fins a la baralla a
sang i fetge entre el gurú i el militar que acaba quan aquest està convençut
que ha matat el gurú per poder finalment apropiar-se del seu lideratge.
Júlia Barceló
dirigeix la cinquena obra de la itinerant Companyia Solitària, que ha
presentat Nòmades en patis i terrats i Pollastres al
cicle Aixopluc del Lliure. Barceló veu els tres personatges com tres herois per
un destí que ells creuen just per a la humanitat. Tots volen salvar el món,
però no es posen d'acord en com. De la mateixa manera que totes les religions
tenen un himne, Bolxevics també el té i l´interpreta el cor. I de la mateixa manera que tot partit té
símbols, els Bolxevics tenen un ideal pur: Chewbacca de Star
Wars.
Ni els actors ni l'autor mostren la menor pietat pels seus
personatges. Les entregades actuacions comporten molt més dificultats del que
aparenten per la soterrada caricatura que tanquen les seves personalitats.
Ridículs fins a l'exasperació sense perdre'ls el respecte. El personatge més
interessant és el friqui interpretat per Vinyals, que es destapa davant el
púbic com un caos humà de reaccions imprevisibles. Genial la seva última
aparició amb una tassa de vàter als braços.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada