tag:blogger.com,1999:blog-13418211751127800142024-03-14T00:27:14.670-07:00Francesc Amaro / Director de teatreAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.comBlogger296125tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-26083114723660380722018-02-21T10:29:00.002-08:002018-02-21T10:30:50.380-08:00LA TRISTEZA DE LOS OGROS<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-d9_EK5OC820/Wo247Q8ovtI/AAAAAAAAI9Q/4FbsstHR4IkNo38dSR-GLu6AabdDQpyZQCLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1132" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-d9_EK5OC820/Wo247Q8ovtI/AAAAAAAAI9Q/4FbsstHR4IkNo38dSR-GLu6AabdDQpyZQCLcBGAs/s320/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B1.png" width="226" /></a></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Endinsar-se en la consciència i en el relat d'alguns
adolescents que han vist la seva vida truncada o trastocada per circumstàncies
adverses és un camp de tenebres que remet directament a l'experiència onírica.
Per això és absolutament encertat estèticament que Fabrice Murgia hagi adoptat
aquesta perspectiva per subsumir-nos en dues històries que corren paral·leles i
que es relacionen conceptualment; tot i que mantenen contextos molt diferents.
L'essencial d'aquest espectacle és vivificar l'atmosfera de pertorbació mental,
intentar posar-se en la ment de dos individus que observen la realitat amb el
mateix dubte que adoptem nosaltres com a espectadors.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kIX5echX2SI/Wo25VQgsi3I/AAAAAAAAI9U/ILTF4XpJs9I4dA4ckGh5olkyqcOYHG1NgCLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B3.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="900" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-kIX5echX2SI/Wo25VQgsi3I/AAAAAAAAI9U/ILTF4XpJs9I4dA4ckGh5olkyqcOYHG1NgCLcBGAs/s400/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B3.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"> L'imaginari i el real
batallen sense descans. La veritat de l'art, redunda en la realitat. Inspirat
pels diaris de Natascha Kampusch, aquella nena austríaca que va ser segrestada
quan tenia deu anys durant 3096 dies per un criminal que es va suïcidar poc
després que la jove s'escapés; i per la biografia de Bastian Bosse, el jove que
va ferir a diversos alumnes en la seva antiga escola a Alemanya a finals de
2006; per després suïcidar-se. Tots dos nascuts el 1988. La primera,
interpretada amb idònia ingenuïtat i certes dosis de valentia per Olivia
Delcán, qui monologa amb la ignorància de qui manca de context suficient per a
comprendre la seva situació. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-9JFb9zfO0FQ/Wo25cvs2zuI/AAAAAAAAI9Y/VFLHwqXdbFEVjfEGN2-uapkyuLlw4-g4QCLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B5.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="328" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-9JFb9zfO0FQ/Wo25cvs2zuI/AAAAAAAAI9Y/VFLHwqXdbFEVjfEGN2-uapkyuLlw4-g4QCLcBGAs/s320/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B5.png.jpg.png.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El dramaturg s'apropia de les entrevistes que
Natascha va concedir a la televisió per emplaçar-al seu tancament a través de
fetitxes musicals (la figura etèria de John Lennon -una altra víctima de l´obsessió-
i el seu tema «Oh, My Love», que es converteix a la banda sonora de la
tristesa), de sèries de televisió de l'època i de ninots que remeten a una nena
tancada en un tenebrós País de Mai Més; mentre se succeeixen els mesos. El
segon és encarnat per Nacho Sánchez, un intèrpret que es fa mal en escena, a
qui li travessa l'angoixa. En ell veiem com els seus pensaments es tornen més
foscos, com l'assetjament escolar, la seva vergonya insolent i la seva fòbia
social el transformen en un monstre, en el dolent dels seus còmics favorits.
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YFHbdZC3T-w/Wo25nL-vphI/AAAAAAAAI9c/BBHw1lF9pNE2h_mG4meMIFq1h-8t8a1TQCLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B6.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1300" height="215" src="https://3.bp.blogspot.com/-YFHbdZC3T-w/Wo25nL-vphI/AAAAAAAAI9c/BBHw1lF9pNE2h_mG4meMIFq1h-8t8a1TQCLcBGAs/s400/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B6.png.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Però perquè la boira s´espesseixi més, comptem amb la presència insistent i
maliciosa d'una narradora (micròfon en mà) com una nina diabòlica, de follet
juganer o de sàtir que, igual que els ogres, es va alimentant dels somnis que
aquells protagonistes tenen frustrats. Andrea de San Juan imprimeix caràcter a
la funció, la dota d'un ambient confús; doncs sembla que ens va a explicar un
conte infantil; però després ens endinsa en un món macabre, com a gran part de
la rondallística europea que identifiquem en relats com el «El flautista
d'Hamelin». </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-dth4Zs3RwlE/Wo25yl7KdYI/AAAAAAAAI9g/b4iYwF2WuWoNpeAilg5Q_tXc5MJODemoACLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B2.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-dth4Zs3RwlE/Wo25yl7KdYI/AAAAAAAAI9g/b4iYwF2WuWoNpeAilg5Q_tXc5MJODemoACLcBGAs/s400/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B2.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L'adaptació, a càrrec de Borja Ortiz de Gondra, s'aproxima, amb
certs detalls -noms de carrers, la referència a les xiquetes d'Alcàsser, ... -
a la realitat espanyola; encara que el veritablement fonamental és que s'hagi
configurat un muntatge amb una factura suggerent que ens permet observar els
dos joves tancats en els seus cubicles; mentre algunes projeccions gegants,
disposades per Jean François Ravagnan, il·lustren l'esdevenir dels
esdeveniments. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-1hqosxCq2Xw/Wo26FJrMN-I/AAAAAAAAI9o/SRnjQzciXoMkO_5TTA7sGIKjPn4lQl-ZACLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B7.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="800" height="267" src="https://2.bp.blogspot.com/-1hqosxCq2Xw/Wo26FJrMN-I/AAAAAAAAI9o/SRnjQzciXoMkO_5TTA7sGIKjPn4lQl-ZACLcBGAs/s400/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B7.png.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Cal recalcar que, malgrat els excessos narratius, aquests es
contrapesen amb les particularitats de la primera persona, de les confessions
privades, de la sinceritat sense traves que aconsegueixen unir un espectacle
d'històries tancades i conegudes que són transcendides per traslladar-nos a la
manifestació de la maldat, de l'horror i de com el seny es perd en l'horitzó si
les condicions són inapel·lables. En definitiva, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La tristeza de los ogros</i> és una breu peça que teixeix una xarxa de
significacions surreals, que ens exigeixen una empatia gens fàcil de pair.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-XtTVoqBa98Y/Wo26VyN5NWI/AAAAAAAAI9w/YDO5uw69gXEHujTTqfscyHlNBri1pjWmgCLcBGAs/s1600/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B8.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-XtTVoqBa98Y/Wo26VyN5NWI/AAAAAAAAI9w/YDO5uw69gXEHujTTqfscyHlNBri1pjWmgCLcBGAs/s400/latristeza%2Bde%2Blos%2Bogros%2B8.png.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="font-family: "calibri";"></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-76138181890419334842018-01-16T10:07:00.003-08:002018-01-16T10:08:59.336-08:00THE DISASTER ARTIST<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Ubb1NW5U_Zo/Wl498KMT08I/AAAAAAAAIz4/iU7tj-Ntr90PB5LCpL0UPNKBjHN6k_nUwCLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="810" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Ubb1NW5U_Zo/Wl498KMT08I/AAAAAAAAIz4/iU7tj-Ntr90PB5LCpL0UPNKBjHN6k_nUwCLcBGAs/s320/the%2Bdisaster%2Bartits%2B1.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L'opció de James Franco, amant declarat del cinema
d'enderroc (sigui el de sèrie Z o el sadomasoquista) a l'encarar un film sobre
el rodatge de la considerada "la millor pel·lícula dolenta de la història
del cinema" no és molt diferent de l´empresa per Tim Burton quan va
realitzar el seu particular i embellit biòpic d'Ed Wood, el considerat el
pitjor director de la història del cinema; podria dir-se del fabricant d´encantadores
aberracions com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bride of the Monster</i>
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pla Nine from Outer Space</i> que també
va ser el millor pitjor director del cinema (nord-americà). </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-TXiSu51SxLE/Wl4-SPicGuI/AAAAAAAAIz8/lB5sfYYnnUkeBcy9XmWeQ2Jpb13b9nYFQCLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="225" src="https://2.bp.blogspot.com/-TXiSu51SxLE/Wl4-SPicGuI/AAAAAAAAIz8/lB5sfYYnnUkeBcy9XmWeQ2Jpb13b9nYFQCLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Tommy Wiseau, el
responsable de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Room</i> (2003),
rivalitza amb Wood, encara que a ell li semblava, almenys durant el rodatge de
la seva única pel·lícula, que estava fent una cosa tan portentosa que podria
equiparar-se amb Tennessee Williams, William Faulkner i Orson Welles : una
autèntica tragèdia amorosa i americana dels temps moderns. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Volia emular Ciutadà
Kane i va viure un estrepitós fracàs en la presentació del film. Però va saber
donar-li la volta, o així s'ho van suggerir, i quan va veure que el públic es partia
de riure amb el que ell considerava un intens melodrama, va argumentar que la
paròdia havia estat la seva intenció des de l'inici, i Faulkner, Williams i
Welles van passar a millor vida. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-UlskpxOJPjw/Wl4-dNEH7NI/AAAAAAAAI0E/JRAb2Pg6FNILxk7jsVaI2J5YGN_7dHBbgCLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="549" data-original-width="1600" height="136" src="https://4.bp.blogspot.com/-UlskpxOJPjw/Wl4-dNEH7NI/AAAAAAAAI0E/JRAb2Pg6FNILxk7jsVaI2J5YGN_7dHBbgCLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Room</i>
no només és una dolenta pel·lícula de culte, projectada periòdicament en
sessions en les que el públic sap de memòria els diàlegs i llança culleretes a
la pantalla en honor d'un dels objectes del decorat del film. També és una
comèdia involuntària. Franco, però, no se´n riu d'ella. Hi ha en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Disaster Artist</i>, Conxa d'Or a Sant
Sebastià per insatisfacció dels que creuen que la comèdia (encara que sigui
bona, imaginativa) no és gènere de festival, una mena d'acte d'amor cap al
cinema, o cap a un determinat tipus de cinema. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-uXCXNnHg3vw/Wl4-n_sCNTI/AAAAAAAAI0I/BaRiU4xINzwMCS_5M5C05vOftzmRN4JWgCLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="823" data-original-width="1600" height="205" src="https://2.bp.blogspot.com/-uXCXNnHg3vw/Wl4-n_sCNTI/AAAAAAAAI0I/BaRiU4xINzwMCS_5M5C05vOftzmRN4JWgCLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Això sí, Franco ridiculitza
perquè la pròpia gestació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Room</i>
ja va tenir no pocs elements i situacions ridícules. En realitat, no ha de
forçar ni els esdeveniments ni el to. Presenta a un Wiseau com ell mateix s'ha
presentat, obsessiu, primitiu, ridícul i convençut del geni que era, però al
mateix temps entranyable en aquesta mateixa i boja obstinació; no hi ha moment
més trist que el d'aquesta primera i catastròfica presentació en públic de la
pel·lícula, refutat pel canvi de criteri de Wiseau davant el contingut la seva
pròpia obra. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-xvHcbhYgCes/Wl4_RNXWn4I/AAAAAAAAI0o/mlAVwd_IlIAxx_GtCursbCDTTm_8e9ylQCLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="438" data-original-width="780" height="223" src="https://2.bp.blogspot.com/-xvHcbhYgCes/Wl4_RNXWn4I/AAAAAAAAI0o/mlAVwd_IlIAxx_GtCursbCDTTm_8e9ylQCLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">The Disaster Artist té la seva part documental en mostrar les
bambolines de tot rodatge cinematogràfic: els cromes impossibles de la teulada
on els personatges parlen de l'humà i el diví, la impossibilitat del propi
Wiseau per retenir i dir el més simple dels diàlegs, la filmació de les escenes
de sexe, la recerca de diners ... Però la pel·lícula de Franco no és
"només" un film de cinema dins de cinema, un relat de rodatges com
alguns títols de Vincente Minnelli, François Truffaut, Tom DiCillo o els
germans Coen. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-T7BZOTOPuAM/Wl4-8HEeSdI/AAAAAAAAI0Y/BpjxhzFzxA4Fh0dG7UjOqyhJo7aF9fUOACLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="210" src="https://4.bp.blogspot.com/-T7BZOTOPuAM/Wl4-8HEeSdI/AAAAAAAAI0Y/BpjxhzFzxA4Fh0dG7UjOqyhJo7aF9fUOACLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El respecte que professa pel que reconstrueix resulta més
determinant fins i tot que la caricatura al voltant del que observa i
reprodueix. No és homenatge, però tampoc sàtira. Tommy Wiseau és, des d´ara, el
personatge més icònic en la trajectòria de James Franco. L'actor no interpreta
Wiseau, esdevé ell i crea una criatura misteriosa, erràtica, absurda i, a la
seva manera, entranyable. James Franco hauria de ser reconegut per una actuació
que ja resulta impossible de imaginar-se en mans d'un altre actor. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-JaGp4M5nl3c/Wl4_CJ516VI/AAAAAAAAI0c/HNEriVXD6XULzBUhjBqeBeb0eQ9mMXMKACLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-JaGp4M5nl3c/Wl4_CJ516VI/AAAAAAAAI0c/HNEriVXD6XULzBUhjBqeBeb0eQ9mMXMKACLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B8.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El seu germà
Dave és un partenaire a l'altura de l'aventura, però resulta impossible competir
amb una interpretació que magnetitza cada pla en què apareix i que,
probablement, passarà a la història de la cultura pop. Menció especial mereix
la infinitat de “cameos” que inclou la pel·lícula i que no convé revelar.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-l6yZk3Giyvw/Wl4_KKE1SLI/AAAAAAAAI0k/v6bmBJjKPiM8JU4oIhuRdH-0vykkT5BzgCLcBGAs/s1600/the%2Bdisaster%2Bartits%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1600" height="166" src="https://2.bp.blogspot.com/-l6yZk3Giyvw/Wl4_KKE1SLI/AAAAAAAAI0k/v6bmBJjKPiM8JU4oIhuRdH-0vykkT5BzgCLcBGAs/s400/the%2Bdisaster%2Bartits%2B9.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-12759684321491579442017-12-17T12:59:00.002-08:002017-12-17T13:02:13.122-08:00CALIGULA<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-jOGiOqoqTnE/WjbX8J9yr5I/AAAAAAAAIvg/JcK3TIcjCsg0UFr1pfpzXdS9jTCzcyBqgCLcBGAs/s1600/caligula%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1030" data-original-width="722" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-jOGiOqoqTnE/WjbX8J9yr5I/AAAAAAAAIvg/JcK3TIcjCsg0UFr1pfpzXdS9jTCzcyBqgCLcBGAs/s320/caligula%2B4.jpg" width="224" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; line-height: 107%; margin: 0px;">“El mundo, tal como está hecho, no es
soportable. Por eso necesito la luna o la felicidad o la inmortalidad. En
definitiva, algo que quizás sea insensato pero que no sea de este mundo". Calígula
no està boig. No és un emperador malalt. És un tirà, un dèspota, un home
autodestructiu, un exterminador plenament conscient. Per això, el mateix Mario </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="Gas, el responsable de llevar la obra de Albert Camus que se estrenó el miércoles en el Festival de Teatro Clásico de Mérida (hasta el día 16), ha dejado de lado la locura para no eximirle de su maldad. Este Calígula lúcido, despiadado y">gas, el responsable de portar l'obra d'Albert
Camus que es va estrenar al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida <span style="margin: 0px;"> </span>ha deixat de banda la bogeria per no eximir-lo
de la seva maldat. Aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calígul</i>a
lúcid, despietat i </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="cruel se sustenta sobre los hombros de un impresionante Pablo Derqui .Desde su primera aparición sabe viajar con lucidez por el proceso de autodestrucción del emperador romano poniendo el acento en su tortura interna, su ira, su soberbia, su destrucción despiadada y lógica pero también sus">cruel se sustenta sobre les espatlles d'un
impressionant Pablo Derqui. Des de la seva primera aparició sap viatjar amb
lucidesa pel procés d'autodestrucció de l'emperador romà posant l'accent en la
seva tortura interna, la seva ira, la seva supèrbia, la seva destrucció
despietada i lògica però també els seus </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="dudas e inseguridades. "No estoy loco.">dubtes i inseguretats. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-7M157vb_gCU/WjbYx7BwtkI/AAAAAAAAIvo/QD36ZPWRltg4tKOZosg3cTTS4YHqPFHfwCLcBGAs/s1600/caligula%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-7M157vb_gCU/WjbYx7BwtkI/AAAAAAAAIvo/QD36ZPWRltg4tKOZosg3cTTS4YHqPFHfwCLcBGAs/s400/caligula%2B6.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="dudas e inseguridades. "No estoy loco."></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="dudas e inseguridades. "No estoy loco.">"</span><span style="line-height: 107%; margin: 0px;"> <span style="color: #222222; margin: 0px;">No estoy loco. Incluso creo que nunca he sido tan
razonable. He sentido la necesidad de lo imposible", diu amb una presència
i una dicció perfecta en un dels seus primers parlaments. Mario Gas ha volgut
que aquest muntatge posi l'accent en aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calígula</i>
polièdric que passa del que és particular a allò col·lectiu. La </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="muerte de su amante y hermana Drusila es el detonante que le hace especular con su propio dolor e infringirlo a los demás con un poder despiadado y sin límites. Es esa reflexión nihilista sobre el absurdo de una vida finita la que le convierte en un exterminador.">mort de la seva amant i germana Drusil·la és el
detonant que li fa especular amb el seu propi dolor i infringir els altres amb
un poder despietat i sense límits. És aquesta reflexió nihilista sobre l'absurd
d'una vida finita la qual el converteix en un exterminador. </span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%; margin: 0px;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="muerte de su amante y hermana Drusila es el detonante que le hace especular con su propio dolor e infringirlo a los demás con un poder despiadado y sin límites. Es esa reflexión nihilista sobre el absurdo de una vida finita la que le convierte en un exterminador."></span></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-nLEkecjQLTE/WjbasE88NvI/AAAAAAAAIwg/RwSOvTm65TMHkBCXZR0Izh9y-_jS12EmACLcBGAs/s1600/caligula%2B13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-nLEkecjQLTE/WjbasE88NvI/AAAAAAAAIwg/RwSOvTm65TMHkBCXZR0Izh9y-_jS12EmACLcBGAs/s400/caligula%2B13.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%; margin: 0px;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="muerte de su amante y hermana Drusila es el detonante que le hace especular con su propio dolor e infringirlo a los demás con un poder despiadado y sin límites. Es esa reflexión nihilista sobre el absurdo de una vida finita la que le convierte en un exterminador."></span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="En la obra hay una formulación del existencialismo, del horror de la vida. Es mucho más que la destrucción monda y lironda de un tirano. Hay una lucha interior ante esa especie de desamparo existencial que tiene la luna como metáfora, pero que habla del paso">E</span></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%; margin: 0px;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="En la obra hay una formulación del existencialismo, del horror de la vida. Es mucho más que la destrucción monda y lironda de un tirano. Hay una lucha interior ante esa especie de desamparo existencial que tiene la luna como metáfora, pero que habla del paso">n l'obra hi ha una formulació de
l'existencialisme, l'horror de la vida. És molt més que la simple destrucció <span style="margin: 0px;"> </span>d'un tirà. Hi ha una lluita interior davant
aquesta mena de desemparament existencial que té la lluna com a metàfora, però
que parla del pas </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="del tiempo, finitud y, sobre todo, es una reflexión nada agradable sobre la existencia del ser humano. Camus dejó escrito que no quería que 'Calígula' se representara con togas romanas ni se enclavara en la Ro">del temps, finitud i, sobretot, és una reflexió
gens agradable sobre l'existència de l'ésser humà. Camus va deixar escrit que
no volia que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calígula</i> es representés
amb togues romanes ni es desenvolupés a la Roma imperial, i per aquesta raó
Paco Azorín ha creat una escenografia inclinada inspirada en el Palazzo della
Civiltà del Lovoro de Roma que evoca aquestes construccions del feixisme italià
de l'època de Mussolini.</span> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-N4PPDiomweA/WjbaTmgIOhI/AAAAAAAAIwY/MMjhLerNd60XgAnk2R6X31a0H8siOAHoACLcBGAs/s1600/caligula%2B12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-N4PPDiomweA/WjbaTmgIOhI/AAAAAAAAIwY/MMjhLerNd60XgAnk2R6X31a0H8siOAHoACLcBGAs/s400/caligula%2B12.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%; margin: 0px;"></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%; margin: 0px;">Però l'obra fuig de l'historicisme i no es
desenvolupa en aquests anys trenta sinó que aquesta plataforma de fusta, que es
converteix ara en una tomba, ara en un jacuzzi, ara en una tribuna, evoca la
nuesa del conflicte vital que trasbalsa a Cayo i es complementa amb </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="un vestuario monocromático de Antonio Belart basado en trajes de chaqueta o fracs con el blanco como color dominante.">un vestidor monocromàtic d'Antonio Belart basat
en vestits de jaqueta o fracs amb el blanc com a color dominant. </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="El mayor acierto de Mario Gas es huir del tópico del tirano loco y afinar la mirada en esa maldad objetiva y consciente que ejerce un desesperado Calígula.">El major encert de Mario Gas és fugir del tòpic
del tirà boig i afinar la mirada en aquesta maldat objectiva i conscient que
exerceix un desesperat Calígula. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-CM6hbyNPZMs/WjbZRdyGqtI/AAAAAAAAIv0/iyZGQxS4huMv01nlY4GftwSoZl5BbaIGACLcBGAs/s1600/caligula%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="750" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-CM6hbyNPZMs/WjbZRdyGqtI/AAAAAAAAIv0/iyZGQxS4huMv01nlY4GftwSoZl5BbaIGACLcBGAs/s400/caligula%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="El mayor acierto de Mario Gas es huir del tópico del tirano loco y afinar la mirada en esa maldad objetiva y consciente que ejerce un desesperado Calígula."></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="El mayor acierto de Mario Gas es huir del tópico del tirano loco y afinar la mirada en esa maldad objetiva y consciente que ejerce un desesperado Calígula."></span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title=""Yo soy puro mal", dice el emperador, que también admite que "gobernar es robar" y utiliza el "poder sin límites hasta negar al hombre y al mundo".">"Yo soy puro mal", diu l'emperador,
que també admet que "governar és robar" i utilitza el "poder
sense límits fins a negar l'home i el món". </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title=""Aquí se habla de la corrupción política, de las castas, de los privilegios, de la falsedad y la honestidad. No es que resuene actual, es que estamos inmersos en los abusos de poder. Es un texto ideológica y políticamente incorrecto. Calígula va">"Aquí es parla de la corrupció política, de
les castes, dels privilegis, de la falsedat i l'honestedat. No és que ressoni
actual, és que estem immersos en els abusos de poder. És un text ideològica i
políticament incorrecte. Calígula va </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="contra las élites corruptas. Dice que evita la guerra pero que le resulta fácil matar. Es una obra compleja, como su autor, que sigue sobrecogiendo por la magnitud de las preguntas que plantea. Derqui consigue convertir a ese tirano que ejerce el poder "para">contra les elits corruptes. Diu que evita la
guerra però que li resulta fàcil matar. És una obra complexa, com el seu autor,
que segueix esglaiant per la magnitud de les preguntes que planteja. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YXGxQ7GsC_8/WjbZatPXO8I/AAAAAAAAIv8/y_dpYfoTsssvFt5M4dTCpFaZ9qvCNKDSACLcBGAs/s1600/caligula%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="750" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-YXGxQ7GsC_8/WjbZatPXO8I/AAAAAAAAIv8/y_dpYfoTsssvFt5M4dTCpFaZ9qvCNKDSACLcBGAs/s400/caligula%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="contra las élites corruptas. Dice que evita la guerra pero que le resulta fácil matar. Es una obra compleja, como su autor, que sigue sobrecogiendo por la magnitud de las preguntas que plantea. Derqui consigue convertir a ese tirano que ejerce el poder "para"></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="contra las élites corruptas. Dice que evita la guerra pero que le resulta fácil matar. Es una obra compleja, como su autor, que sigue sobrecogiendo por la magnitud de las preguntas que plantea. Derqui consigue convertir a ese tirano que ejerce el poder "para">Derqui
aconsegueix convertir a aquest tirà que exerceix el poder "per </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="compensar la estupidez" en un monstruo soberbio que está por encima del bien y del mal, o en este caso de los dioses como único hombre libre del imperio. Y en ese afán, 'Calígula' rompe drásticamente su tono en el ecuador de la obra">compensar l'estupidesa en un monstre superb que
està per sobre del bé i del mal, o en aquest cas dels déus com a únic home
lliure de l'imperi. i en aquest afany, Calígula trenca dràsticament el seu to a
l'equador de l'obra </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="con una llamativa performance a ritmo de 'Let's dance' en la que La Máscara y Joker aparecen como en una tómbola dando paso a un Cayo (David) Bowie, con mallas de lentejuelas y rayo incluido en la cara. Se contonea fanfarroneando de que es">amb una cridanera performance a ritme de 'Let' s
dance 'en què la Màscara i Joker apareixen com en una tómbola donant pas a un
Cayo (David) Bowie, amb malles de lluentons i raig inclòs a la cara. Remena la
cintura fanfarronejant que és </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="más qu">més que Venus per tornar-se un tirà pop, un més dels molts
que han poblat i poblen la nostra història i la nostra actualitat a cop
d'arbitrarietat. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-1poPrhS86n8/WjbZtGdHwKI/AAAAAAAAIwE/lLN4UDqKzwEwFqilX4xznw8rbMdW12j1QCLcBGAs/s1600/caligula%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="750" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-1poPrhS86n8/WjbZtGdHwKI/AAAAAAAAIwE/lLN4UDqKzwEwFqilX4xznw8rbMdW12j1QCLcBGAs/s400/caligula%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="más qu"></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="más qu">A</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; margin: 0px; min-height: 0px; orphans: 2; word-spacing: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" title="más qu">l costat d'un</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">superb</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Derqui</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">,</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Mònica</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">López</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">brilla com</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">a Cesònia</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">en els seus</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">xocs</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">amb</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Calígula</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">;</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">David Vert <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">com</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">un correcte</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Helicó</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">;</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Bernat</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Quintana com</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">a Escipió</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i Borja</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Espinosa</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">com</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">a Quereas</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">destaquen</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">sobre uns</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">corifeus</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">manifestament</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">millorables.</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Ells</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">són els</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">altres responsables</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i culpables</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">del desviament</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">d'aquest</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">tirà</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">al qual</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">el poble</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">encoratja</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">consent <span style="margin: 0px;"> </span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">perquè, encara que</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">vulgui acabar</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">amb</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">ell, no</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">és un altre</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">sinó</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Calígula</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i la seva</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">torturada</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">psique</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">el</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">que entra al</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">bucle</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">de la seva pròpia</span>
<span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">destrucció.</span></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-w1KoLHPEnmE/WjbZ2olH8aI/AAAAAAAAIwI/djgKZHPiexgE8iTy1HJqQQ3-kljAp7VdwCLcBGAs/s1600/caligula%2B10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="725" height="206" src="https://2.bp.blogspot.com/-w1KoLHPEnmE/WjbZ2olH8aI/AAAAAAAAIwI/djgKZHPiexgE8iTy1HJqQQ3-kljAp7VdwCLcBGAs/s400/caligula%2B10.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;"><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;"><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;"></span><br style="min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;" />
<span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">"</span></span></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;"><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;"><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Los hombres mueren y
no son felices",</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">és la</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">conclusió a què</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">arriba</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">aquest emperador</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">que acaba</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">convertint-se en</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">un humà</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">perdut davant</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">el no-res</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">,</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">aquest no-res</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">que regeix la</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">vida</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">humana amb</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">la</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">que obre</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i tanca</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">aquesta</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">versió</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">de Gas</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">fidel</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">al text</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">de Camus</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">.</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Perquè</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">aquest</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">incestuós</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">,</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">psicòpata</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">torturat</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">Calígula,</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">mentre</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">és</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">travessat</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">pels</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">acers</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">dels</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">patricis</span><span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">, representa la</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">desesperança</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">del nostre</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">temps</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">quan</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">entén</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">que mai aconseguirà fer</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">possible</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">l'impossible</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">i</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">assaltar</span> <span style="margin: 0px; min-height: 0px; word-wrap: break-word; z-index: auto;">la lluna.</span></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6oP3EMo8x5Y/WjbZ7GNq-RI/AAAAAAAAIwQ/GtuolegyYjgnk7LDjU8-tRY9cRRyZP-CwCLcBGAs/s1600/caligula%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-6oP3EMo8x5Y/WjbZ7GNq-RI/AAAAAAAAIwQ/GtuolegyYjgnk7LDjU8-tRY9cRRyZP-CwCLcBGAs/s400/caligula%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 10.66px;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-81048662308992745402017-12-04T10:04:00.001-08:002017-12-04T10:05:27.771-08:00TIERRA DE DIOS<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-wcdwIw3o0kY/WiWL9HqFy_I/AAAAAAAAIsg/QEj5nSowNx0fB1aG-57Pbxhy8xqBvPi_QCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="757" data-original-width="530" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-wcdwIw3o0kY/WiWL9HqFy_I/AAAAAAAAIsg/QEj5nSowNx0fB1aG-57Pbxhy8xqBvPi_QCLcBGAs/s320/tierra%2Bde%2Bdios%2B1.jpg" width="224" /></a><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Aquest amor sorgit entre els dos joves és
magníficament escenificat, de forma molt eròtica i sensual, per Francis Lee.
Primer de tot es tracta d'una lluita, una amarga lluita en tots els aspectes.
Gheorghe aconsegueix accedir al monstre i perdedor Johnny. L'agressió es
converteix en passió, alhora que es converteix en tendresa. A causa de la
magnífica representació gairebé màgica de la natura com si d'un conte de fades
es tractés, on Francis Lee aconsegueix amb gran precisió que l'amor, el
paisatge i la llum es fonguin en una sola unitat. Aquesta relació inesperada
entre els dos joves es desenvolupa de la manera més natural, mostrada no només
a través de la seva intimitat compartida, sinó també per mitjà de poderoses i
belles imatges d'un accidentat terreny que els envolta en tot moment.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-bIHz6ELZqIo/WiWN9jYa9WI/AAAAAAAAItM/WgXCHInMzpg-cd99DgZIvJLsLu5Tf5pwgCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B7.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="1000" height="172" src="https://1.bp.blogspot.com/-bIHz6ELZqIo/WiWN9jYa9WI/AAAAAAAAItM/WgXCHInMzpg-cd99DgZIvJLsLu5Tf5pwgCLcBGAs/s320/tierra%2Bde%2Bdios%2B7.jpg.png.jpg" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">D'aquesta
manera, el director britànic aconsegueix una memorable estudi i exploració no
només de la sexualitat, sinó també de la masculinitat, de la diversitat
cultural, les responsabilitats i la família, utilitzant el seu entorn geogràfic
amb la mateixa eficàcia que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cims
Borrascosos</i> ( 2011) d'Andrea Arnold o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Kes</i>
(1969) de Ken Loach, totes dues situades en els desolats erms de Yorkshire .Francis
Lee presenta esplèndides perspectives de paisatges, escenificant la naturalesa
i la corporeïtat masculina, tant dels cossos ben formats dels joves com del cos
deteriorat per excés de treball del pare de Johnny. A la força poderosa
d'aquest paisatge, en la crueltat de la natura i en les persones de ment
estreta, el director intenta descobrir una bellesa secreta i una poesia oculta.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-sUrDruaxEWo/WiWMwAYJ_iI/AAAAAAAAIss/_eHyS0OFs-wyhFktQF9jPVAVaM-swTWDgCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="928" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-sUrDruaxEWo/WiWMwAYJ_iI/AAAAAAAAIss/_eHyS0OFs-wyhFktQF9jPVAVaM-swTWDgCLcBGAs/s400/tierra%2Bde%2Bdios%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tierra de Dios</i>, observem
innombrables primers plans de mans, mans realitzant el seu treball, tocant
animals, i fins i tot buscant i acariciant altres mans, com a part d'un
llenguatge carregat de simbolismes que suggereix i anhela companyia, proximitat
o el descobriment d'una nova llar</span><span style="font-family: "calibri";"><span style="margin: 0px;" title=", una nueva patria.">,
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">una nova pàtria. </span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="La comparación con “Brokeback Mountain” de Ang lee (2006) es inevitable y en cierto modo tienen muchas similitudes, pero Tierra de Dios va mucho más allá, es más profunda y eso lo que la hace especial, diferente y única.">La
comparació amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Brokeback Mountain</i>
d'Ang Lee (2006) és inevitable i en certa manera tenen moltes similituds, però <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tierra de Dios</i> va molt més enllà, és més
profunda i això el que la fa especial, diferent i única. </span><span style="margin: 0px;" title="A diferencia de la película de Ang Lee, no es la homofobia del entorno rural lo que se interpone en el camino de la felicidad de los dos jóvenes.">A
diferència de la pel·lícula d'Ang Lee, no és l'homofòbia de l'entorn rural el
que s'interposa en el camí de la felicitat dels dos joves. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-vISaUr3Ir2U/WiWM9OyvAtI/AAAAAAAAIsw/UxkxydK1gI8J-PL0kNJLZ6YwREbarJntQCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B4.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="1280" height="198" src="https://2.bp.blogspot.com/-vISaUr3Ir2U/WiWM9OyvAtI/AAAAAAAAIsw/UxkxydK1gI8J-PL0kNJLZ6YwREbarJntQCLcBGAs/s400/tierra%2Bde%2Bdios%2B4.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="A diferencia de la película de Ang Lee, no es la homofobia del entorno rural lo que se interpone en el camino de la felicidad de los dos jóvenes."></span></span></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="A diferencia de la película de Ang Lee, no es la homofobia del entorno rural lo que se interpone en el camino de la felicidad de los dos jóvenes."></span><span style="margin: 0px;" title="De hecho notamos como la abuela de Johnny tolera la relación entre ellos porque se siente conmovida del cambio positivo de su nieto, e incluso en el pueblo saben de su condición sexual.">De
fet notem com l'àvia de Johnny tolera la </span></span></span><span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="De hecho notamos como la abuela de Johnny tolera la relación entre ellos porque se siente conmovida del cambio positivo de su nieto, e incluso en el pueblo saben de su condición sexual.">relació entre ells perquè se sent
commoguda del canvi positiu del seu nét, i fins i tot al poble saben de la seva
condició sexual. </span><span style="margin: 0px;" title="La xenofobia al extranjero, la hostilidad a la entrada de inmigrantes en busca de trabajo es el elemento conflictivo en Tierra de Dios y, uno de los pilares sobre los que se apoyó el Brexit en el Reino Unido.Tanto Josh O'Connor como Alec Secareanu">La
xenofòbia a l'estranger, l'hostilitat a l'entrada d'immigrants a la recerca de
treball és l'element conflictiu al film i, un dels pilars sobre els quals es va
recolzar el Brexit al Regne Unit. Tant Josh O'Connor com Alec Secareanu </span><span style="margin: 0px;" title="realizan unas magníficas actuaciones, casi impecables, pero destaco especialmente la de Josh como Johnny.">realitzen
unes magnífiques actuacions, gairebé impecables, però destaco especialment la
de Josh com Johnny. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-V45jPYAv-qU/WiWNF9Q_-pI/AAAAAAAAIs4/g_HPhB-pRm8bAkbNkwaEEKIG3WQHu6jxgCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B6.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="580" height="216" src="https://3.bp.blogspot.com/-V45jPYAv-qU/WiWNF9Q_-pI/AAAAAAAAIs4/g_HPhB-pRm8bAkbNkwaEEKIG3WQHu6jxgCLcBGAs/s400/tierra%2Bde%2Bdios%2B6.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="realizan unas magníficas actuaciones, casi impecables, pero destaco especialmente la de Josh como Johnny."></span></span></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="realizan unas magníficas actuaciones, casi impecables, pero destaco especialmente la de Josh como Johnny."></span><span style="margin: 0px;" title="Es asombroso ver como ejecuta de forma maravillosa esa lenta transformación de su personaje, que pasa de un tipo macho alfa a una persona sensible y afectuosa.">És
sorprenent veure com s'executa de manera meravellosa aquesta lenta
transformació del seu personatge, que passa d'un tipus mascle alfa a una
persona sensible i afectuosa. </span><span style="margin: 0px;" title="La interpretación contenida y matizada de Josh O’Connor a lo largo del metraje es absolutamente brillante.">La
interpretació continguda i matisada de Josh O'Connor al llarg del metratge és
absolutament brillant. </span><span style="margin: 0px;" title="Se nos presenta como un individuo dolido, solitario y enojado, pero a medida que avanza la película, comprendemos, sentimos y justificamos su comportamiento, y deseamos que sea feliz, y para ello, solo hay una persona que puede conseguirlo…Alec Secareanu como Gheorghe">Se'ns
presenta com un individu dolgut, solitari i enutjat, però a mesura que avança
la pel·lícula, comprenem, sentim i justifiquem el seu comportament, i desitgem
que sigui feliç, i per a això, només hi ha una persona que ho pot aconseguir.
</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-cnyhhrtezMY/WiWNSJnbGSI/AAAAAAAAIs8/Znbf8mnPVBIR71y7FtiRiP9I4uL97ox4wCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B9.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="750" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-cnyhhrtezMY/WiWNSJnbGSI/AAAAAAAAIs8/Znbf8mnPVBIR71y7FtiRiP9I4uL97ox4wCLcBGAs/s400/tierra%2Bde%2Bdios%2B9.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="Se nos presenta como un individuo dolido, solitario y enojado, pero a medida que avanza la película, comprendemos, sentimos y justificamos su comportamiento, y deseamos que sea feliz, y para ello, solo hay una persona que puede conseguirlo…Alec Secareanu como Gheorghe"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="Se nos presenta como un individuo dolido, solitario y enojado, pero a medida que avanza la película, comprendemos, sentimos y justificamos su comportamiento, y deseamos que sea feliz, y para ello, solo hay una persona que puede conseguirlo…Alec Secareanu como Gheorghe">Alec Secareanu com Gheorghe </span><span style="margin: 0px;" title="es la otra pieza de esta maravillosa película.">és l'altra peça
d'aquesta meravellosa pel·lícula. </span><span style="margin: 0px;" title="Se trata de una persona inteligente y educada, sabe mantener el control de las situaciones y transmite mucha seguridad a su alrededor">Es
tracta d'una persona intel·ligent i educada, sap mantenir el control de les
situacions i transmet molta seguretat al seu voltant</span>. No coneixem
gairebé res de la vida i el passat de Gheorghe, ja que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tierra de Dios </i>és, abans que res, la història de Johnny, i més
enllà d'això, és l'efecte transformador que té Gheorghe en ell. <span style="margin: 0px;" title="Secareanu ofrece igualmente una valiente actuación y porporciona el contrapeso optimista y la conexión emocional necesaria para hacer que la historia de amor entre ambos se eleve por encima de los tristes, fríos y desolados paisajes de Yorkshire.Tierra de Dios funciona casi sin música, con ruido">Secareanu
ofereix igualment una valenta actuació i proporciona el contrapès optimista i
la connexió emocional necessària per fer que la història d'amor entre dos
s'elevi per sobre dels tristos, freds i desolats paisatges de Yorkshire. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-ApUiWtbA3-k/WiWNX21qyFI/AAAAAAAAItA/OQ-mPbW7s3EcmUWnfK_k73fEXkdDL6dDQCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B5.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="1000" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-ApUiWtbA3-k/WiWNX21qyFI/AAAAAAAAItA/OQ-mPbW7s3EcmUWnfK_k73fEXkdDL6dDQCLcBGAs/s400/tierra%2Bde%2Bdios%2B5.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="Secareanu ofrece igualmente una valiente actuación y porporciona el contrapeso optimista y la conexión emocional necesaria para hacer que la historia de amor entre ambos se eleve por encima de los tristes, fríos y desolados paisajes de Yorkshire.Tierra de Dios funciona casi sin música, con ruido"></span></span></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="margin: 0px;" title="Secareanu ofrece igualmente una valiente actuación y porporciona el contrapeso optimista y la conexión emocional necesaria para hacer que la historia de amor entre ambos se eleve por encima de los tristes, fríos y desolados paisajes de Yorkshire.Tierra de Dios funciona casi sin música, con ruido">La pel·lícula
funciona gairebé sense música, amb el soroll </span><span style="margin: 0px;" title="ambiental en la mayoría del metraje, proporcionando la atmósfera adecuada a la narración.">ambiental
en la majoria del metratge, proporcionant l'atmosfera adequada a la narració. </span><span style="margin: 0px;" title="Uno de los aspectos más llamativos de la película, son los silencios.">Un
dels aspectes més cridaners de la pel·lícula, són els silencis. </span><span style="margin: 0px;" title="Es increíble la capacidad de Francis lee para mantener constantemente todo el interés del espectador a través de silencios controlados.">És
increïble la capacitat de Francis Lee per mantenir constantment tot l'interès
de l'espectador a través de silencis controlats. </span><span style="margin: 0px;" title="Muchísimas escenas a lo largo de la película pueden pasar sin apenas decirse una palabra, sin música de fondo, solamente los actores, el paisaje, el sosiego y la paz existente entre los dos.">Moltíssimes
escenes al llarg de la pel·lícula poden passar gairebé sense dir-se una
paraula, sense música de fons, només els actors, el paisatge, l'assossec i la
pau existent entre els dos. </span><span style="margin: 0px;" title="Los silencios son capaces de provocar tantas emociones y hacer sentir tantas cosas a la vez, que son uno de los mayores motivos por los cuales Tierra de Dios se sienta tan íntima, profunda y magnetizante.">Els
silencis són capaços de provocar tantes emocions i fer sentir tantes coses
alhora, que són un dels majors motius pels quals <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tierra de Dio</i>s se senti tan íntima, profunda i magnetitzant.</span></span></span><span style="line-height: 107%; margin: 0px;"></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-5Z1MzOivh2Q/WiWNb8ih7qI/AAAAAAAAItE/Q4krmZiEifAj9tLbd7k_PP_KpX4QiF4KgCLcBGAs/s1600/tierra%2Bde%2Bdios%2B8.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="680" height="263" src="https://2.bp.blogspot.com/-5Z1MzOivh2Q/WiWNb8ih7qI/AAAAAAAAItE/Q4krmZiEifAj9tLbd7k_PP_KpX4QiF4KgCLcBGAs/s400/tierra%2Bde%2Bdios%2B8.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
</span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<b><br /></b></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-22510264358898228162017-11-13T10:52:00.000-08:002017-11-13T10:52:00.337-08:00La calavera de Connemara
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZVOtMyRnCYs/WgnoTPw4ByI/AAAAAAAAIrY/hL_hQ4bcfr47dg88IyEYhCcvRckQYMOBQCLcBGAs/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1280" height="218" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZVOtMyRnCYs/WgnoTPw4ByI/AAAAAAAAIrY/hL_hQ4bcfr47dg88IyEYhCcvRckQYMOBQCLcBGAs/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Irlanda rural, humor negre, crueltat domèstica i
desafiament a la tradició: ingredients de la personal dramatúrgia de Martin
McDonagh, que va saltar a la fama internacional amb l’òpera prima <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Reina de Bellesa</i> de Leenane (1996). Martin
McDonagh és un autor que no coneix la pietat. Els seus personatges són persones
anònimes terribles, amb la simplicitat que no està renyida amb la picardia i un
peculiar sentit comú. Un univers humà també molt estimat pels Coen i
Mackendrick. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-xLTSZz3h5bM/WgnomeNLvyI/AAAAAAAAIrc/oc_dGInpZH4VhGtgLhLKDgEGdx15QNykACLcBGAs/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-xLTSZz3h5bM/WgnomeNLvyI/AAAAAAAAIrc/oc_dGInpZH4VhGtgLhLKDgEGdx15QNykACLcBGAs/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Ara La Villarroel, de la mà d'Ivan Morales, presenta <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Calavera de Connemara</i>, una barreja de
trhiller i comèdia esbojarrada de llenguatge barroer que se’n riu del mort i de
qui el desenterra. <span style="margin: 0px;"> </span>El director signa un
treball de ritme precís, acció i moments de suspens estan perfectament traçats
i els fluids canvis d’escena aconsegueixen atrapar el públic. Morales també la
clava amb la caracterització dels personatges; tasca gens fàcil perquè McDonagh
és un gamberro i ronda pels trets més grotescos i l’emoció íntima, gairebé
imperceptible, d’uns individus pràcticament antisocials. Violència i candidesa,
malvolença i generositat. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-LeVX6ekrpOU/WgnowNMcBgI/AAAAAAAAIrg/avjvLeuAjnEoSFxBRW4x_lftKfJ-BcMLwCLcBGAs/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="880" height="210" src="https://2.bp.blogspot.com/-LeVX6ekrpOU/WgnowNMcBgI/AAAAAAAAIrg/avjvLeuAjnEoSFxBRW4x_lftKfJ-BcMLwCLcBGAs/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B9.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La calavera
de Connemara</i> el protagonista –víctima resilent de la maledicència– és un
pobre home, enterramorts ocasional. Per això cal subratllar el treball de
conjunt d’un repartiment còmplice, on indiscutiblement brillen el duet Pol
López (Mick) i Oriol Pla (Mairtin). Pol López conquesta amb unes armes
interpretatives als antípodes d'aquest pura sang anomenat Oriol Pla, el seu
partenaire en aquesta funció. Cos cansat, de peus arrossegats i treball més
madur el primer, davant la hiperactivitat física i la disbauxa de la xerrameca
del segon. Borratxera interpretativa que culmina amb un duel clownesc a ritme
de Sinead O’Connor, el moment culminant de l’espectacle que va arrencar
l’aplaudiment espontani del públic. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-cwvLrZok34I/Wgno_uLQemI/AAAAAAAAIro/_3QpSNBm02cWU3gsKHkCffMpfoBnGb19wCEwYBhgL/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-cwvLrZok34I/Wgno_uLQemI/AAAAAAAAIro/_3QpSNBm02cWU3gsKHkCffMpfoBnGb19wCEwYBhgL/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Els dos actors demostren que actualment són
un gran valor dalt de l’escenari, i més, acompanyats de dos secundaris rics de
matisos com Marta Millà (Maryjohnny) i Xavi Sáez (Thomas). Potser Iván Morales
ha carregat amb la seva direcció massa les tintes sobre aquesta energia
circense que li va com un guant a Pla –que desplega tot el seu repertori de
talents naturals– i que acaba per menjar-se el text i el personatge. Només
López sembla immune i incòlume a aquest alè deslligat, concentrat a respectar i
comunicar la subtil tragèdia d'un home amb pocs recursos per escapar de la
remor del passat. Excepte de l'alcohol i una ironia natural. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-XUEdbReZj10/WgnpHarpa6I/AAAAAAAAIrs/cE66UrSwTM4d1xyf6bGRaKN4O0uyBMhjwCLcBGAs/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="296" data-original-width="700" height="168" src="https://1.bp.blogspot.com/-XUEdbReZj10/WgnpHarpa6I/AAAAAAAAIrs/cE66UrSwTM4d1xyf6bGRaKN4O0uyBMhjwCLcBGAs/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Es nota que en
ocasions habita tranquil en una altra obra, encara que participi amb gust i tot
el seu talent del captivador número que condueix Pla. La compenetració és
perfecta sense renunciar a aquest espai que ell només ha volgut penetrar. Una
opció de direcció que subratlla el perfil de secundaris dels altres dos
personatges de l'obra, interpretats per Xavi Sáez i Marta Millà. Ells guarden
els matisos que Morales ha sacrificat en nom de la visceralitat còmica. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7nKFUg41Zk8/WgnpQP5lvsI/AAAAAAAAIrw/5UDhnaoCz8MMKvlpx22GvyyFOIjeLFvgwCLcBGAs/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-7nKFUg41Zk8/WgnpQP5lvsI/AAAAAAAAIrw/5UDhnaoCz8MMKvlpx22GvyyFOIjeLFvgwCLcBGAs/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B10.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Pel que
fa a l’espai escènic, Marc Salicrú ha concebut una escenografia dinàmica que
imagina Connerama com un llogarret d’ambient tan bucòlic com opressor gràcies a
l’omnipresència de la gespa, que sembla que cobri vida amb la il·luminació de Sylvia
Kuchinow. Lluny de l’estàndard de comèdia insubstancial, la peça sap combinar
l’humor més pla, fins i tot ofenedor, amb una mena d’humanitat entranyable i
uns diàlegs d’argumentació racional, cosa que la converteix en un espectacle
original que, finalment, desafia a l’espectador sobre el significat d’un grapat
d’ossos.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-XpLZTCUaOSs/WgnpV73EAOI/AAAAAAAAIr0/wabL-dr5ZskJwFcovVW-OHkDEJJo82IiACLcBGAs/s1600/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="880" height="210" src="https://2.bp.blogspot.com/-XpLZTCUaOSs/WgnpV73EAOI/AAAAAAAAIr0/wabL-dr5ZskJwFcovVW-OHkDEJJo82IiACLcBGAs/s400/la%2Bcalavera%2Bde%2BC.%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-73137740865520284842017-10-25T10:03:00.003-07:002017-10-25T10:06:19.276-07:00DON JOAN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-M_T195SPIVM/WfDBuhuwjNI/AAAAAAAAIo4/Cph5ONZ4JpMIJJzJnui6EfsjDoth1QC3wCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="880" height="168" src="https://4.bp.blogspot.com/-M_T195SPIVM/WfDBuhuwjNI/AAAAAAAAIo4/Cph5ONZ4JpMIJJzJnui6EfsjDoth1QC3wCLcBGAs/s320/Don%2BJoan%2B1.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Adaptar els clàssics no és fàcil si es vol donar una mirada
pròpia i no caure en l'esnobisme i la pretensió gratuïta. Però és una feina que
s'ha de fer. La passada temporada vam gaudir de l'adaptació de Hamlet a càrrec
de Pau Carrió, moderna però minimalista, sense res més que la paraula i el to
de les interpretacions. I en l´actual cartellera barcelonina trobem a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Don Joan</i> de Molière, convenientment
adaptat per la gent de La Brutal, executors d´ Una altra pel·lícula o de la
trilogia de Tot per la pasta de l'any passat. </span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-j1NEmoIA03c/WfDCucVdHWI/AAAAAAAAIpE/wweHrxYoyKAcGMJLAHvqbWlska-j969-gCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="1200" height="222" src="https://1.bp.blogspot.com/-j1NEmoIA03c/WfDCucVdHWI/AAAAAAAAIpE/wweHrxYoyKAcGMJLAHvqbWlska-j969-gCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B11.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><span id="goog_1237055877"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El resultat és sorprenent, tan
excitant com una pel·lícula de terror psicològic. David Selvas com capitost del
muntatge i ajudat per tres persones més en l'adaptació (Sandra Monclús, Sergi
Pompermayer i Anna Azcona) canvia totalment de registre l'obra i tot i que
comença amb els seus propis senyals identitaris, una comèdia protagonitzada per
un barrut i acompanyat per un assistent que fa d´apagafocs, evoluciona cap a un
nou registre, on gràcies a un joc escenogràfic i uns efectes sonors, ens
submergeix en una història de terror psicològic, on finalment l'entorn de Don
Joan i Sganarelle es revela contra ells com si fossin aparicions al bell mig
d'una nit sinistra, en un hotel de cinc estrelles a la vora del mar. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="253" data-original-width="714" height="141" src="https://4.bp.blogspot.com/-IMfDZOldXX8/WfDC6Rob0AI/AAAAAAAAIpI/QLm_az8xU0M-t5sLhVNElHzfI5990ETewCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B6.jpg" width="400" /><span style="font-family: "arial";"></span></div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Ens
oblidem per complet del clàssic i la seva estructura per endinsar-nos en un
terreny molt més fosc. És la força de Déu contra el cràpula. Si en Hamlet, es
dóna valor a la paraula i els actors per sobre de tot, i per això aixeca una
escenografia asèptica, sense decorats, a Don Joan és l'escenografia, és el
muntatge sonor i de llums el que dóna el to i guia les accions dels
personatges. </span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-1JoqdAj5D9c/WfDDFnGGsJI/AAAAAAAAIpQ/6DoBduHHMnge2azaSbt3-v5afzMjhejtgCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="833" data-original-width="1200" height="277" src="https://1.bp.blogspot.com/-1JoqdAj5D9c/WfDDFnGGsJI/AAAAAAAAIpQ/6DoBduHHMnge2azaSbt3-v5afzMjhejtgCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial";"></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Tot comença a la sala del menjador, a l'hora d'esmorzar i per
donar versemblança a l'escena unes deu o més persones del públic s´asseuen en
les taules situades en l'escenari (sent servits i aixecant-se per agafar del
bufet) mentre Don Joan i Sganarelle dialoguen sobre l'amor, la bellesa, la
moral i per descomptat Déu, aquest ésser al qual el servent tem i el qual l'amo
repudia amb desvergonyiment. Tot segueix les lleres de la comèdia de Molière,
però des de la modernitat que l'equip de La Brutal li imprimeix a les seves
propostes. Dinamisme, escenes amb molt moviment, muntatges musicals, suport
audiovisual, i una escenografia plena de detalls, rica en decoració. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-sB7Dhrs9QlE/WfDDT8q7HZI/AAAAAAAAIpU/vFy_fOUrlxAlZ6g5UAeZSchekPQxJiv7QCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="1200" height="277" src="https://3.bp.blogspot.com/-sB7Dhrs9QlE/WfDDT8q7HZI/AAAAAAAAIpU/vFy_fOUrlxAlZ6g5UAeZSchekPQxJiv7QCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B4.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial";"></span></div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Però el
director i els seus adaptadors donen una lliçó de lectura i interpretació.
Perquè Don Joan oculta alguna cosa terrible, tràgica i que infereix por. Don
Joan lluita contra Déu i aquest no és precisament un ésser bondadós. Ja avisa
Sganarelle de la seva ira. Així, a mesura que les dificultats dificulten
l'esdevenir de Don Joan la foscor s'apodera de l'escenari. I en la nit que
apareix Don Carlos i el seu germà entrem en una altra obra, a mig pas entre el
thriller i el terror psicològic. Els llums agafen protagonisme jugant als clars
i foscos, adoptant aquesta atmosfera lúgubre, on les aparicions dels
personatges se succeeixen com esperits que vénen a retre comptes amb el
seductor. Un joc de miralls intel·ligent i mesurat al mil·límetre redobla els
punts de vista, confereix profunditat i augmenta la sensació d'espai maleït. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-OG4MSSA9ULo/WfDDfED0SsI/AAAAAAAAIpY/oefNZLGG9EUWiHCmH7DkAPM211C9YhwAwCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="700" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-OG4MSSA9ULo/WfDDfED0SsI/AAAAAAAAIpY/oefNZLGG9EUWiHCmH7DkAPM211C9YhwAwCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B3.jpg" width="400" /></a> </div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L´estàtua
tan solemne del “Comendador” aquí és l'aparició d'un esperit blanc. Però ni amb
aquestes Don Joan cedeix a la por ni a la ira de Déu, irreductible en el seu
hedonisme i la seva creença en la bellesa material. I en una altra volta de
rosca, Selvas ens brinda un final musical amb el mateix déu del rock, Elvis
Presley. Aquesta és una obra que es valora en la seva adaptació i en la posada
en escena però per descomptat no es pot menysprear el treball dels seus actors,
companys habituals de La Brutal en altres recents batalles. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Wf3s5vLsCAE/WfDDm_NsxdI/AAAAAAAAIpc/YO0hjCDJ7DoJsn2L2V2oqCitY_0CeeZKgCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="725" height="206" src="https://4.bp.blogspot.com/-Wf3s5vLsCAE/WfDDm_NsxdI/AAAAAAAAIpc/YO0hjCDJ7DoJsn2L2V2oqCitY_0CeeZKgCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B9.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial";"></span></div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Com no podia ser
d'una altra manera, Julio Manrique és el seductor, el cregut Don Joan. En un
paper sense tan dramatisme ni histerisme com ve donant mostra fa temps,
Manrique reivindica aquí les seves dots per la seducció i la manipulació i
teixeix el pur retrat del vividor famós de pa sucat amb del segle XXI, aquest
que copa totes les portades de les revistes del cor. Al seu costat hi un immens
Manel Sans, en la pell del servent Sganarelle, un pobre home que encara que
repudia les tècniques de seducció del seu amo (no tant pel que fa a les dones,
sinó per la por al càstig de Déu) no pot (ni vol) allunyar-se'n, la seva
pagador. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-7nLU08ZVlyE/WfDDs48M1-I/AAAAAAAAIpk/Ug6jU02ayp0Py52RZcGmclZrbwR9tm1lQCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="833" data-original-width="1200" height="277" src="https://2.bp.blogspot.com/-7nLU08ZVlyE/WfDDs48M1-I/AAAAAAAAIpk/Ug6jU02ayp0Py52RZcGmclZrbwR9tm1lQCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B10.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial";"></span></div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Sens dubte és a partir d'aquests dos personatges on s'entén tot el
rerefons de l'obra, la lluita entre el moral, la creença i l'ateisme i
l'hedonisme més bel·ligerant. Per desequilibrar la balança en un o altre costat
deambulen diferents personatges víctimes tots ells de les manipulacions de Don
Joan, des del pare (testimonial però imponent Lluís Marco) a la cambrera
(Nausicaa Bonnín) i la directora de l'hotel (Anna Azcona) passant pel botons i
noi de seguretat (Javier Beltrán). Un elenc al servei d'una història fantàstica
ideada per una companyia que treballa amb un estil molt definit. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--zPBbkoqO4Q/WfDDztz3ucI/AAAAAAAAIpo/F2bOVW3ljhcXfKXRVut3zJ266OpUaDnNQCLcBGAs/s1600/Don%2BJoan%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="833" data-original-width="1200" height="277" src="https://1.bp.blogspot.com/--zPBbkoqO4Q/WfDDztz3ucI/AAAAAAAAIpo/F2bOVW3ljhcXfKXRVut3zJ266OpUaDnNQCLcBGAs/s400/Don%2BJoan%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-86255931726521659642017-10-13T08:56:00.002-07:002017-10-13T08:56:55.304-07:00OKLAHOMA <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-4-jySIiblQM/WeDfcoJ4pbI/AAAAAAAAIms/0B55KcoDp-c37mHxKd_ntbHCtKqLeVh3gCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="390" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-4-jySIiblQM/WeDfcoJ4pbI/AAAAAAAAIms/0B55KcoDp-c37mHxKd_ntbHCtKqLeVh3gCLcBGAs/s320/oklahoma%2B1.jpg" width="222" /></a></div>
<br />
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">Va ser el
14 de juliol del 2002 al convent de Sant Agustí i dins de la programació del
Grec que va néixer la companyia amb el seu exitós primer muntatge, Scherzo. Des
de llavors una continuïtat d´ èxit i de recerca escènica mantenint les
constants del treball actoral amb el seu ampli ventall (veu parlada i cantada,
treball gestual i de cos, dansa..), com a base dels espectacles combinant
textos i estils del teatre clàssic universal. Així van naixent, Divertiment
(2003), Tocata i fuga (2005), l´adaptació de L’illa dels esclaus de Pierre de
Marivaux (2006), Homes de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta
Màgica-variacions Dei Furbi (2013-Millor espectacle musical, premi Max 2014),
Trilogia Mozart (2014-15) i Oklahoma (2016). </span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6TmKt0T4SQg/WeDf0t0RG_I/AAAAAAAAImw/vPNgYxgNLZgo_sPouuc-ZKwIwckQZg79QCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-6TmKt0T4SQg/WeDf0t0RG_I/AAAAAAAAImw/vPNgYxgNLZgo_sPouuc-ZKwIwckQZg79QCLcBGAs/s400/oklahoma%2B2.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Arial;"></span></div>
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">Amb
Oklahoma, la companyia dóna gran pas en la seva capacitat per plasmar la seva
particular visió teatral a través de la priorització de l'intèrpret com a motor
creatiu. Un espectacle tan inusual com inspirat que diverteix a través de la
reflexió escènica. Kafka, Carroll, Pirandello i Calderón. Autors evocats i
situats com a font d'inspiració. No tant la seva personalitat com algunes obres
concretes de la seva trajectòria. Una barreja que pot sorprendre però que en
cap moment es converteix en catàleg o caprici. Gemma Beltrán ha embastat una
dramatúrgia en què les referències s'evidencien sempre a través del material
creat per a l'ocasió. Tant o més la investigació i immersió en el vessant teatral
com a reflex de la inquietud vital de l'actor i de l'ésser humà. La
configuració de la realitat a través de la ficció i viceversa. Com ens
convertim en personatges de nosaltres mateixos quan ens mostrem al món. La
il·lusió de la feina com a garantia de la possibilitat de l'ésser. Un treball
delicat i hàbil i totalment rotund l'èxit d'inclusió multidisciplinar.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-4YXtJnspUFY/WeDgrhC0CKI/AAAAAAAAIm8/mSuSX2VYjbw6bePsB-_47UE5Ehx9A-RvQCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-4YXtJnspUFY/WeDgrhC0CKI/AAAAAAAAIm8/mSuSX2VYjbw6bePsB-_47UE5Ehx9A-RvQCLcBGAs/s400/oklahoma%2B3.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Arial;"></span></div>
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">Text,
moviment i cant. Tot perfectament integrat i convertit en un nou gènere. El
gènere Dei Furbi. Els arranjaments musicals de Paco Viciana han versionat les
cançons seleccionades fins reduir-les a un únic instrument: la veu dels
intèrprets. Això ha permès que la part musical convisqui tan feliçment amb el
text i el moviment, la col·locació de la veu i dels cossos. Inestimable
l'assessorament corporal de Moreno Bernandi que es mostra de nou com un gran
dramaturg del moviment agermanat amb la paraula.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-K1BdIAxEaFA/WeDiLAO8axI/AAAAAAAAInc/5wpTtnAoX_0Rh7p5Zhk5Z-_a0_WflOrwwCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="415" height="262" src="https://2.bp.blogspot.com/-K1BdIAxEaFA/WeDiLAO8axI/AAAAAAAAInc/5wpTtnAoX_0Rh7p5Zhk5Z-_a0_WflOrwwCLcBGAs/s320/oklahoma%2B11.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Arial;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br /></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">En aquest
terreny, el treball dels tres intèrprets resulta excepcional. Ells recullen el
testimoni i essència de la proposta alhora que es converteixen en material
d'estudi i intèrprets de si mateixos. Molt interessant el treball vocal pel que
fa al volum dels parlaments i rèpliques, més alt o més baix en comunió amb la
idea i il·lusió de distància (física o mental) que es vulgui mostrar en cada
moment. El domini i lliurament de tots ells catapulta a Oklahoma al lloc
privilegiat que ocupa dins la nostra cartellera. </span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-3s-JUH0s16k/WeDhVqC0FxI/AAAAAAAAInI/7qtBKAu5Hjwt6kd8Bi-o3Pj5Izw502qwQCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="415" height="327" src="https://4.bp.blogspot.com/-3s-JUH0s16k/WeDhVqC0FxI/AAAAAAAAInI/7qtBKAu5Hjwt6kd8Bi-o3Pj5Izw502qwQCLcBGAs/s400/oklahoma%2B6.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Arial;"></span></div>
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">Els tres dominen les
"tres" disciplines però cada un ho fa a la seva manera. Toni Viñals
sorprèn el seu treball corporal i sap aprofitar la seva peculiar dicció per
jugar amb les reminiscències de la commedia dell'arte (segell de la casa). Anna
Alborch mostra una comicitat indestructible (la seva interpretació de
"Soave sia il vento" de Mozart és impressionant). Al seu torn, Robert
González ens conquesta amb la veritat que transmet a cada pas, col·locant cos,
veu i mirada sempre en el lloc precís i en el moment oportú. Gran treball
individual i de conjunt.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-aqdLk8XMypQ/WeDhfEUFEXI/AAAAAAAAInM/19FgMoFi82sOUFdMKGSGYcvKGpOs2yt3wCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="1200" height="222" src="https://1.bp.blogspot.com/-aqdLk8XMypQ/WeDhfEUFEXI/AAAAAAAAInM/19FgMoFi82sOUFdMKGSGYcvKGpOs2yt3wCLcBGAs/s400/oklahoma%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">El
particular i molt original i dúctil espai escènic (i vestuari) de Beltran i
Ramon Ivars acaben d'arrodonir la proposta. En combinació amb la il·luminació
de David Bofarull, afavoreix que els intèrprets siguin el centre d'atenció i
creació alhora que disparen la nostra imaginació per delimitar espais i llocs,
reflectint o evidenciant d'alguna manera la seva faceta interior. Llocs
recòndits i mentals. Gran treball al·legòric. Material, textures, teles i
lluminària que progressivament van evidenciant la seva presència fins arribar a
un final tan adequat com estèticament revelador.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-_Ws82sPVmPU/WeDhnLba_HI/AAAAAAAAInQ/yq4YcJl6wtEbpumK4HqkNrcsCj7HlZs8wCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="880" height="210" src="https://2.bp.blogspot.com/-_Ws82sPVmPU/WeDhnLba_HI/AAAAAAAAInQ/yq4YcJl6wtEbpumK4HqkNrcsCj7HlZs8wCLcBGAs/s400/oklahoma%2B10.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
</div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0px;">Finalment,
és molt lloable no només la intenció sinó també el resultat aconseguit amb
Oklahoma. De manera gens acomodatícia, Gemma Beltran ha sabut captar l'essència
dels seus anteriors treballs per extreure l'aprenentatge assumit després de
tots ells i transformar-lo en una genuïna peça teatral. Alhora reflex i
validació d'una manera d'entendre, viure i participar de les arts escèniques
totalment inclusiva.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Q3ebO751I6c/WeDhzjBDs_I/AAAAAAAAInY/d69KhBenTDEaBEkc4iTO4sYsgSietcwYwCLcBGAs/s1600/oklahoma%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1233" data-original-width="1600" height="246" src="https://2.bp.blogspot.com/-Q3ebO751I6c/WeDhzjBDs_I/AAAAAAAAInY/d69KhBenTDEaBEkc4iTO4sYsgSietcwYwCLcBGAs/s320/oklahoma%2B8.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div style="line-height: normal; margin: 0px;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-49484358910762181152017-08-29T10:27:00.001-07:002017-08-29T10:27:24.350-07:00PIELES
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-US6FgNiq-0s/WaWhD7QHESI/AAAAAAAAIcg/Lr9YAsf0lmsOtr_TDUOkkTEiox6dBMq4ACLcBGAs/s1600/Pieles%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="717" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-US6FgNiq-0s/WaWhD7QHESI/AAAAAAAAIcg/Lr9YAsf0lmsOtr_TDUOkkTEiox6dBMq4ACLcBGAs/s320/Pieles%2B1.jpg" width="224" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Mitjançant una estructura d'històries creuades, Casanova
compon un relat absolutament únic i extravagant que té el poder suficient com
per atrapar des del primer fotograma i no deixar-te anar fins a l'últim.
L'original radicalitat de la idea i la seva boja execució la converteixen en
l'experiència més insòlita que ha donat el cinema espanyol en anys. Eduardo
Casanova proposa en la seva òpera prima una altra manera de mirar de cara allò
que els discursos dominants releguen a un territori d'exclusió: els personatges
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pieles</i> són, al Pierre et Gilles,
àngels caiguts del firmament del desig condemnats a viure en un bordell /
infern, pintat en tons rosa-queer, que els ofereix en un assortit catàleg de
perversions sexuals per a apetits patològics. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-e_P4D23F3yM/WaWiDOiuU4I/AAAAAAAAIcs/hZ6CSoGcyQ0TctexMxF1YmjlgdT7bEkpgCLcBGAs/s1600/Pieles%2B11.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="600" height="223" src="https://1.bp.blogspot.com/-e_P4D23F3yM/WaWiDOiuU4I/AAAAAAAAIcs/hZ6CSoGcyQ0TctexMxF1YmjlgdT7bEkpgCLcBGAs/s400/Pieles%2B11.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">En un pròleg que ja desplega tota
la malsana poesia que recorre aquesta pel·lícula desestabilitzadora i
profundament política, una madame desgrana l'ideari que sosté el cruel ordre
social on la bellesa (o la normalitat) segrega a la diferència per a la seva
explotació sense misericòrdia, perquè, a cap i a la fi, hi ha gent que ha
nascut per patir ... almenys fins que arribi el moment de rebel·lar-se contra
la Casa del Dolor. Així obre Edu Casanova el seu debut: una de les hòsties més
rotundes que ens hagi donat l'últim cinema espanyol.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-A_RIZ9NGFC4/WaWiU8s3OYI/AAAAAAAAIcw/tKUrxxGIGkki7-kjXCXA2iadO20S5vnKACLcBGAs/s1600/Pieles%2B3.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="510" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-A_RIZ9NGFC4/WaWiU8s3OYI/AAAAAAAAIcw/tKUrxxGIGkki7-kjXCXA2iadO20S5vnKACLcBGAs/s400/Pieles%2B3.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pieles </i>s'estructura com un compendi d'històries entrellaçades on
tots els seus personatges, aquests deformes físics o morals, són Browning,
Solondz o Lynch passats per la turmix acolorida d'Almodóvar, Eloy de l'Església
o Zulueta. Però, com a bon encreuament de camins, hi ha en el film moltes
intermitències clàssiques que tracten d'allunyar de la seva (suposada)
sordidesa: aquesta obsessió per distingir la bondat de la maldat fa que
Casanova ho acabi en una faula de Capra. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-rAmYDxnKp14/WaWibCzfcVI/AAAAAAAAIc0/1VJtMA5-rlQE3cS2_uqNCr5WtfKLf_gAQCLcBGAs/s1600/Pieles%2B8.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="1280" height="175" src="https://4.bp.blogspot.com/-rAmYDxnKp14/WaWibCzfcVI/AAAAAAAAIc0/1VJtMA5-rlQE3cS2_uqNCr5WtfKLf_gAQCLcBGAs/s400/Pieles%2B8.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pieles</i>
encarna, doncs, un gest de rebel·lió, una violenta presa del Palau de l´Afecte
amb l'ariet d'una aparent comèdia cruel que acaba mutant -i com! - en un
estripat melodrama. Ni tan sols l'obsessió pels excrements i<span style="margin: 0px;"> </span>anal que marca la delicada estètica de la
pel·lícula és gratuïta: del que es tracta aquí no és tant de mirar l'abisme de
front com de deixar que sigui el mateix abisme qui escruti a la platea des la
pantalla. En l'aspecte formal, la pel·lícula exposa una proposta definida, amb
una paleta de colors molt marcats (rosa i violeta principalment) que varien
segons el personatge al qual se li dedica la narració.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-vSudKWTk_go/WaWikhHcTDI/AAAAAAAAIc4/SNcTGvXfMe09wlMQRgIjzU7GTupxwCPHQCLcBGAs/s1600/Pieles%2B10.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="1280" height="161" src="https://1.bp.blogspot.com/-vSudKWTk_go/WaWikhHcTDI/AAAAAAAAIc4/SNcTGvXfMe09wlMQRgIjzU7GTupxwCPHQCLcBGAs/s400/Pieles%2B10.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La pel·lícula compta amb
un repartiment que entén a la perfecció el que el seu director pretén fer, cosa
molt palpable des del començament per la versemblança que transmeten fins i tot
interpretant a personatges tan extrems. L´artefacte deu molt als seus actors,
alguns amagats sota el làtex: Macarena Gómez, cega i tendra; Candela Peña, i el
seu mig rostre; Ana Polvorosa, en el seu paper del curt <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eat My Shit</i>; Secun de la Rosa, amb la seva fascinació pel grotesc;
o aquesta banda de secundaris, nanes incloses, que arrodoneixen el mosaic.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-PWyYMueAd9g/WaWiw0VsnyI/AAAAAAAAIc8/w6E3trzjFDQ_AgIViO6ujxTkJEQRKKlLQCLcBGAs/s1600/Pieles%2B4.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="450" height="177" src="https://2.bp.blogspot.com/-PWyYMueAd9g/WaWiw0VsnyI/AAAAAAAAIc8/w6E3trzjFDQ_AgIViO6ujxTkJEQRKKlLQCLcBGAs/s400/Pieles%2B4.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Tot
i que cada un d'ells exigeixen dificultats en què la majoria dels actors no
s'havien enfrontat amb els seus papers anteriors. És aquesta diferència el que
fa que la pel·lícula no només sigui difícil d'oblidar, sinó també un film a
reivindicar. Casanova és una veu a tenir en compte, i això és una cosa que fins
als seus detractors haurien de reconèixer. Cal valor per fer una pel·lícula com
aquesta. Valor i talent. No només té l'habilitat de deixar a l'espectador
desconcertat o impactat davant les seves grotesques imatges, sinó que es tracta
d'una proposta interessant, gens menyspreable des de cap punt. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-2JU2x33mm8E/WaWjHIM_lyI/AAAAAAAAIdA/HhDocmK33i0vWiU0jaQJ-MG6p2IxX0Q1gCLcBGAs/s1600/Pieles%2B7.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="291" data-original-width="700" height="166" src="https://1.bp.blogspot.com/-2JU2x33mm8E/WaWjHIM_lyI/AAAAAAAAIdA/HhDocmK33i0vWiU0jaQJ-MG6p2IxX0Q1gCLcBGAs/s400/Pieles%2B7.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La direcció és eficaç,
i la majoria dels enquadres estan compostos amb molt bon gust (malgrat que
pugui semblar tot el contrari). Potser hi ha ocasions en què s'excedeixi i
mostri coses que potser hauria de fer més subtils i menys explícites, però és
una pel·lícula dotada de força i poder narratiu. És una diversió incòmoda i
molt negra que realment amaga un potent pòsit dramàtic. Divisiva, intel·ligent
i sobretot, diferent, com totes les pells. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-nItbioDXF6U/WaWjSs9HxZI/AAAAAAAAIdE/EWijY0Lojas53AyXUU_0qoW55c-UHZncACLcBGAs/s1600/Pieles%2B12.jpg.png.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="725" height="176" src="https://2.bp.blogspot.com/-nItbioDXF6U/WaWjSs9HxZI/AAAAAAAAIdE/EWijY0Lojas53AyXUU_0qoW55c-UHZncACLcBGAs/s400/Pieles%2B12.jpg.png.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Al final de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Magnòlia</i>, Paul Thomas Anderson necessitava d'una pluja bíblica de
granotes per col·locar (nos) moralment a les seves criatures. Casanova no
necessita de déus: en aquest moment ja ens ha convençut que els seus monstres
som, en part, tots. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-RubP9jLXu18/WaWj3ivugbI/AAAAAAAAIdM/a4IWOlTxq4g9r9icnQ3APO9jX_pKYxdZACLcBGAs/s1600/Pieles%2B2.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="1024" height="167" src="https://3.bp.blogspot.com/-RubP9jLXu18/WaWj3ivugbI/AAAAAAAAIdM/a4IWOlTxq4g9r9icnQ3APO9jX_pKYxdZACLcBGAs/s400/Pieles%2B2.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="font-family: calibri;"></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-36171286437120065242017-07-30T08:00:00.000-07:002017-07-30T08:04:01.905-07:00Un tret al cap <div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-4z6BIokeOOM/WX3ymlQGEWI/AAAAAAAAIZo/Uyz3Ic5dPSkY12MV7PPEnEL_q3pOnYPGwCLcBGAs/s1600/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="390" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-4z6BIokeOOM/WX3ymlQGEWI/AAAAAAAAIZo/Uyz3Ic5dPSkY12MV7PPEnEL_q3pOnYPGwCLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B1.jpg" width="222" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Pau Miró encerta de ple amb un text clar, madur i
contundent. Amb estructura de thriller periodístic, la història explica la
relació entre tres dones, tres dones molt diferents encara que, les tres,
treballadores, formades i cultes que se escapen dels clixés més simples per
mostrar-nos les seves llums però, també i sobretot, les seves ombres. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un tret al </i>cap dispara a molts fronts. A
les relacions personals, a l’ètica professional (sobretot li toca el rebre al
periodisme), a l’instint de supervivència i anhels aixafats en una societat
tocada. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-Q8nZJALBqNM/WX3zONOCZtI/AAAAAAAAIZs/oLccYeRDEykoslr9JfNasr4_9Xc5Zy2SgCLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B2.jpg" width="320" /> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un tret al cap</i> parla també de
periodisme en la societat de la informació, reflexionant sobre el periodisme
actual depassa l’ofici i s’eleva a l’universal per parlar de crisi i de
suïcidi: De crisi en el seu sentit més estricte de canvi; els canvis que es
deriven de la globalització en termes de mercat de treball, del canvi de
paradigmes informatius que suposa l’adveniment de les TIC i les seves
repercussions en el codi deontològic dels qui exerceixen l’ofici; dels límits
entre la realitat i la ficció, i també del canvi de model de vida per a qui és
absolutament conscient de la seva finitud. Tot això arrossega les protagonistes
al suïcidi: suïcidis ètics, professionals, eutanàsics?</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-a2ZnT3gsNJA/WX3zSSb5AmI/AAAAAAAAIZ0/8sU-oxAurSkX3eKfhzWAL4blvItNQIGOwCLcBGAs/s1600/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-a2ZnT3gsNJA/WX3zSSb5AmI/AAAAAAAAIZ0/8sU-oxAurSkX3eKfhzWAL4blvItNQIGOwCLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B5.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Hi afloren també
mitges lliçons apreses per les protagonistes a base dels cops que els ha donat
–i encara els dóna– la vida. Miró també fa diana amb el repartiment. Mar
Ulldemolins i Emma Vilarasau, repeteixen amb el dramaturg i director després de
l’èxit aclaparador de Victòria (2016). Però, sense desmerèixer les seves
companyes, tot l’afecte, respecte i admiració se l’endú Imma Colomer pel seu
personatge de dona, de germana gran, d’escriptora que traspua veritat en tots
els seus aspectes, i per la seva immensa generositat en encarnar-lo. Colomer
que sempre ha sabut fer de les seves limitacions virtut, arriba aquí al pur
virtuosisme. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-MxuoNg53sio/WX3zZwO7pNI/AAAAAAAAIZ4/R9rIGUKUxBM8-ErrSjLW1Wf_uz8EkzT3wCLcBGAs/s1600/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="640" height="213" src="https://2.bp.blogspot.com/-MxuoNg53sio/WX3zZwO7pNI/AAAAAAAAIZ4/R9rIGUKUxBM8-ErrSjLW1Wf_uz8EkzT3wCLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B6.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Continuen esplèndides donant vida a aquestes dues dones
-expressament sense nom en el repartiment- entortolligades amb els seus
problemes ètics d’ara. <span style="margin: 0px;"> </span>La trama
consisteix en una història triangular entre dues germanes força distanciades <span style="margin: 0px;"> </span>–una de les quals és una veterana periodista
que acaba de ser acomiadada del diari– i una jove plena d’ambició que ha deixat
la feina perquè no la suportava més i vol denunciar les males pràctiques de
l’ex-empresa a través dels mitjans. <span style="margin: 0px;"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-2t5eAH_7HxE/WX3zi_2uTYI/AAAAAAAAIZ8/5rMN8_mobqg1ZMkgSCwQfa6ZAJQwnUWwACLcBGAs/s1600/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="213" src="https://4.bp.blogspot.com/-2t5eAH_7HxE/WX3zi_2uTYI/AAAAAAAAIZ8/5rMN8_mobqg1ZMkgSCwQfa6ZAJQwnUWwACLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B4.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"></span></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"></span>Com
es veurà, es necessiten les unes a les altres per sortir del malestar en què es
troben. I és aquí, precisament, en els seus camins personals i lligams
establerts, on hi ha la llum de l’espectacle. El sarcasme agut de les germanes,
la impertinència de la jove, la gata Muriel que ja forma part del mobiliari de
la casa o la pitjor de les notícies... doten d’ànima l’argument, traslladant la
crítica de la censura pública a l’esfera més íntima. Hi ha també un espai
escènic tan obert com evocador; i unes projeccions que ens ajuden a situar-nos
en el temps i ens recorden l’íntima relació entre la realitat i l’espectacle. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-nT73tLbYidM/WX3znl63FVI/AAAAAAAAIaA/BMNo7MstSk0a9FSEKC8B2V27LiE-2sp7wCLcBGAs/s1600/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="502" data-original-width="1200" height="133" src="https://2.bp.blogspot.com/-nT73tLbYidM/WX3znl63FVI/AAAAAAAAIaA/BMNo7MstSk0a9FSEKC8B2V27LiE-2sp7wCLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B7.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L’interès
de la història (amb els seus girs), el text àgil i la brillant interpretació de
les actrius sostenen una obra entretinguda i actual que convida al debat. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un tret al cap</i> no és només un espectacle
molt recomanable, és un espectacle necessari per a la bona salut d’un teatre
que es pretengui implicat amb el seu moment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-EBycqIEtZiI/WX3zrTa7TFI/AAAAAAAAIaE/KvgScS_8IhsKEQOuBkuwtX3jVFEROhOWQCLcBGAs/s1600/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-EBycqIEtZiI/WX3zrTa7TFI/AAAAAAAAIaE/KvgScS_8IhsKEQOuBkuwtX3jVFEROhOWQCLcBGAs/s320/un%2Btret%2Bal%2Bcap%2B8.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-41449448225724531892017-07-24T09:58:00.003-07:002017-07-24T10:00:30.185-07:00ESTIU 1993<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-VhwC0aBC9H0/WXYly9CxmxI/AAAAAAAAIYY/97-z_EQvJeIORJN9J6XYy71uscuTXN_JwCLcBGAs/s1600/estiu%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="750" height="192" src="https://1.bp.blogspot.com/-VhwC0aBC9H0/WXYly9CxmxI/AAAAAAAAIYY/97-z_EQvJeIORJN9J6XYy71uscuTXN_JwCLcBGAs/s400/estiu%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L’estiu de 1993, quan la Frida se’n va anar a viure al camp
amb els seus tiets i la cosina, i va aprendre a viure i va aprendre què és
morir, i va aprendre a plorar, la directora Carla Simón començava a rodar en el
lloc més íntim de la seva crisàlide aquesta pel·lícula meravellosa que es diu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estiu 1993</i>, que marcarà per sempre més
el calendari del cinema català; i de tots els cinemes, els que contenen el nen
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Germania anno zero</i> de Roberto Rossellini,
i els nens de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La nit del caçador </i>de
Charles Laughton, i les nenes de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cría
cuervos</i>... de Carlos Saura, molt més que no pas les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">d’El espíritu de la colmena</i> de Victor Erice, que també, i
especialment perquè la mirada de la Frida comparteix molts llacs foscos com
l’esguard cap endins d’Ana Torrent. Tots nens i nenes de la pèrdua, de
l’absència, de la impossibilitat de l’oblit. Les nenes i els nens que obren la
mirada i aprenen què vol dir tancar-la. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-VcosBQtjZ-8/WXYmaYbrEvI/AAAAAAAAIYg/_RDrTUrc-tI3eLpJqtZUTnBoryJwmbdtgCLcBGAs/s1600/estiu%2B5.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="770" height="223" src="https://3.bp.blogspot.com/-VcosBQtjZ-8/WXYmaYbrEvI/AAAAAAAAIYg/_RDrTUrc-tI3eLpJqtZUTnBoryJwmbdtgCLcBGAs/s400/estiu%2B5.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estiu
1993</i> explica aquest moment de trànsit en què la mort passa de l'estat del
fictici (gasós, imprecís, làbil) a l'estat de la realitat (sòlid, inapel·lable,
torrencial). L'emotivitat d'aquest trànsit es duplica perquè el que compta el
film és, també, una ficció autobiogràfica, de manera que, en posar-se a
l'altura del seu personatge, Carla Simón està redescobrint la seva infància i,
indirectament, tornant a la infància del cinema, aquella en què la càmera
desapareix per registrar la vida. Tota pel·lícula sobre la infància és, per
tant, una pel·lícula sobre el punt de vista. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-MTUunTqHeoQ/WXYmjV0h7oI/AAAAAAAAIYk/uhzXjI-Se3Eu6bKCbgLdW0lWYPKVsLVAQCLcBGAs/s1600/estiu%2B4.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="555" data-original-width="987" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-MTUunTqHeoQ/WXYmjV0h7oI/AAAAAAAAIYk/uhzXjI-Se3Eu6bKCbgLdW0lWYPKVsLVAQCLcBGAs/s400/estiu%2B4.jpg.png" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El rigor amb què Simón el treballa
és admirable: al principi, el món dels adults roman inaudible, fragmentat o
incomprensible, per després prendre forma, restituir la seva imatge a la mirada
de Frida (Laia Artigas), que recompon lentament la nova realitat de seus
afectes, en la qual els seus pares són els seus oncles, la seva cosina és la
seva germana, i la ciutat és el camp. La càmera no se separa d'ella, encara que
no es deixa seduir per la seva innocència. És a dir, mai és complaent amb
Frida, per molt que ens faci entendre que el seu hermetisme, la seva gelosia i
la seva mesquinesa formen part d'un procés de dol insuportable. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-v68nVtfEu4U/WXYmougdLHI/AAAAAAAAIYo/bLqcIaj0eHEqFVu983QK1RJcPtBZKi0iQCLcBGAs/s1600/estiu%2B6.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="437" data-original-width="800" height="217" src="https://4.bp.blogspot.com/-v68nVtfEu4U/WXYmougdLHI/AAAAAAAAIYo/bLqcIaj0eHEqFVu983QK1RJcPtBZKi0iQCLcBGAs/s400/estiu%2B6.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Entre tots els
relats d'iniciació i aprenentatge, els més dolorosos són aquells relacionats
amb el sentiment de pèrdua. Aquells que ens acosten a la infància a través del
buit i la indefensió que genera l'orfandat. Aquesta és la història de Frida. A
través dels seus ulls veiem el món que l'envolta i els canvis que s'han produït
al seu voltant després de la mort de la seva mare. A través de la seva mirada
accedim al seu entorn, però també a la seva interioritat. Al seu desconcert
vital. A l'estranyesa que l´envolta. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-w3tpL5G0SY8/WXYmvr7trmI/AAAAAAAAIYs/A63DYwR0O8QgZasG0oiRyVK7qTKzEfnhwCLcBGAs/s1600/estiu%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="1500" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-w3tpL5G0SY8/WXYmvr7trmI/AAAAAAAAIYs/A63DYwR0O8QgZasG0oiRyVK7qTKzEfnhwCLcBGAs/s400/estiu%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El treball observacional de la directora
unit a la interpretació natural de les dues nenes actrius obren el miracle. Q</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">ue
difícil és expressar la sensació d'abandonament i desarrelament, el rebuig i la
necessitat d'afecte de manera tan subtil. I com flueixen tots els elements
d'una forma tan harmònica en la pel·lícula. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estiu
1993</i> és un autèntic prodigi de delicadesa expressiva recorregut per una
sensibilitat tan lluminosa com cruel que desarma i atrapa, encongeix per dins. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-BeEMxAGKSwI/WXYm5NZuO6I/AAAAAAAAIYw/t0xOnqnn1ZwMx8YP30aYNiJnQ1HdGR4-ACLcBGAs/s1600/estiu%2B8.jpg.png.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="555" data-original-width="833" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-BeEMxAGKSwI/WXYm5NZuO6I/AAAAAAAAIYw/t0xOnqnn1ZwMx8YP30aYNiJnQ1HdGR4-ACLcBGAs/s400/estiu%2B8.jpg.png.jpg.png" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">És
mèrit de la sensibilitat de Simó, i del seu extraordinari treball amb els
actors. Manté durant tota la pel·lícula del punt de vista de la petita per
narrar gairebé sense paraules, només amb gestos i a partir de petits detalls,
de quina manera Frida s'enfronta bruscament a la pèrdua de la innocència, de
com es revela i pateix de manera silenciosa, de com és incapaç d'expressar els
seus sentiments i busca mecanismes per exorcitzar la seva ràbia. De com no pot
plorar i que un film sobre la presa de consciència de la mort sigui tan vital,
tan lluminós. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Y3cFOvVyuI4/WXYm_1ii1RI/AAAAAAAAIY0/JA1BpbjEnc4itYVxti-L_NTW73ixu9seACLcBGAs/s1600/estiu%2B7.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="1024" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-Y3cFOvVyuI4/WXYm_1ii1RI/AAAAAAAAIY0/JA1BpbjEnc4itYVxti-L_NTW73ixu9seACLcBGAs/s400/estiu%2B7.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">No era fàcil evitar el sentimentalisme i utilitzar la presumpta
puresa de la mirada infantil per vessar llàgrimes. Si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estiu 1</i>993 resulta tan commovedora és perquè les seves imatges no
transformen la silenciosa, de vegades pertorbadora, lucidesa de Frida en moneda
de canvi emocional. El que queda, en fi, és una cosa tan cabdal com la història
d'algú que aprèn a entendre el que sent. És una pel·lícula meravellosa.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YzaAcL7ubic/WXYnEVxsojI/AAAAAAAAIY4/n0oTx3KoVdA9XhUIZvZ0Uhe4q531SZikgCLcBGAs/s1600/estiu%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="800" height="235" src="https://3.bp.blogspot.com/-YzaAcL7ubic/WXYnEVxsojI/AAAAAAAAIY4/n0oTx3KoVdA9XhUIZvZ0Uhe4q531SZikgCLcBGAs/s400/estiu%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="font-family: "calibri";"></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-13367701432267991462017-07-13T08:30:00.000-07:002017-07-13T08:30:44.070-07:00DANSA DE MORT<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-lgr1rlB2z_o/WWeMdUmTH6I/AAAAAAAAIXA/3OEOZF0DnC8xeGvpTpJHWq8i1PgTv5XpQCLcBGAs/s1600/dansa%2Bde%2Bmort%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="989" data-original-width="1600" height="246" src="https://1.bp.blogspot.com/-lgr1rlB2z_o/WWeMdUmTH6I/AAAAAAAAIXA/3OEOZF0DnC8xeGvpTpJHWq8i1PgTv5XpQCLcBGAs/s320/dansa%2Bde%2Bmort%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">August Strindberg és el pare del teatre suec contemporani.
Un autor que arriba a Catalunya de tant en tant, en producció d’algunes de les
seves obres més reeixides i conegudes a nivell mundial com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Senyoreta Júlia</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Pare</i>,
i que queden generalment com a peces gairebé exclusives pels amants del teatre
de text, dens i pessimista. En els seus textos, hi ha la llavor del teatre de
l’absurd i de l’expressionisme, dels quals va ser-ne un dels precursors. Aquesta vegada ens arriba <i>Dansa de mort</i> a la Sala Muntaner.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-eNs8sY1v4ks/WWeP68JrgOI/AAAAAAAAIXE/GsGxNyH_ibguXIvMwFeYdhtJLER3GVmDACLcBGAs/s1600/dansa%2Bde%2Bmort%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-eNs8sY1v4ks/WWeP68JrgOI/AAAAAAAAIXE/GsGxNyH_ibguXIvMwFeYdhtJLER3GVmDACLcBGAs/s400/dansa%2Bde%2Bmort%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial";"><span id="goog_625212383"><br /></span></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El
títol ja ens avisa, perquè <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dansa de mort</i>,
<span style="margin: 0px;"> </span>és un ball pugilístic sense treva entre
una parella que no se suporta, encara que no es pugui separar, després de 25
anys de matrimoni. El Ricard (Lluís Soler), un militar fracassat i degradat, i
l'Alícia (Mercè Arànega), una exactriu que mai ha gaudit d'un dia de glòria,
viuen un infern matrimonial tancats en una torre, una antiga presó, d'una illa
on bufa la tramuntana. Un vent que pot fer embogir a qualsevol, i més a aquests
dos personatges. </span></div>
<span style="font-family: Arial;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-infSH5By8I0/WWeQFS8DrzI/AAAAAAAAIXI/u6E-J8hSHawiGBt8vtzrVEvZv3CX4U4NwCLcBGAs/s1600/dansa%2Bde%2Bmort%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-infSH5By8I0/WWeQFS8DrzI/AAAAAAAAIXI/u6E-J8hSHawiGBt8vtzrVEvZv3CX4U4NwCLcBGAs/s400/dansa%2Bde%2Bmort%2B4.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Arial;"></span></div>
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">S’odien. Estan a punt de celebrar les bodes d’argent del seu
infernal matrimoni quan arriba a la seva aïllada fortalesa el cosí Carles (Carles
Martínez), així mateix víctima d’un desgraciat matrimoni. Carles serà la
víctima d’una mena de ritual grotesc, d’una cerimònia tempestuosa que el
director Jordi Casanovas ha traslladat a l’Espanya del cop d’estat de Tejero en
el qual Ricard hi està implicat. L’arribada de Kurt (que no oblida que en el
passat el vell militar va influir en la seva exdona, que va posar-li en contra
els fills i va quedar-se amb el patrimoni familiar), sembla que portarà una
mica més d’obertura, i els esposos veuran en ell a l'interlocutor en el qual
podran bolcar tota la bilis de la seva paorosa existència.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-F4SMkAHDJQA/WWeQRtMVn9I/AAAAAAAAIXM/pN0eWOcFiaIPIphn_G0I21N0_SY_wTtvQCLcBGAs/s1600/dansa%2Bde%2Bmort%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="1333" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-F4SMkAHDJQA/WWeQRtMVn9I/AAAAAAAAIXM/pN0eWOcFiaIPIphn_G0I21N0_SY_wTtvQCLcBGAs/s400/dansa%2Bde%2Bmort%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial;"></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Però en realitat
augmenta la perversitat de la situació, deixant-nos veure que no sols és
l’Edgar qui té desitjos de mort cap a l’Alice, i destapant-nos una vessant
dominant en ella, davant un submís cosí, que acaba tan esgarrifat que decideix
deixar-los en el seu martiri mutu . La versió intenta acostar-nos una mica els
personatges a les nostres latituds, amb l’uniforme de la benemèrita del
militar, o parlant de l’illa on viuen com a mediterrània. Però res no pot
treure aquest aire amarg, aquest humor negre que destil·la el text. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-CnySFJo4Dko/WWeQZW0dxzI/AAAAAAAAIXQ/P9b-6sGLqTcBy8LMVHvL7CGuXEGR7qRKACLcBGAs/s1600/dansa%2Bde%2Bmort%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="1500" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-CnySFJo4Dko/WWeQZW0dxzI/AAAAAAAAIXQ/P9b-6sGLqTcBy8LMVHvL7CGuXEGR7qRKACLcBGAs/s400/dansa%2Bde%2Bmort%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Els actors,
què he de dir de tots tres, magnífics en els seus papers. La mort sempre està
rondant, sigui per la malaltia de cor de l’Edgar, sigui en el sabre que
brandeix quan, de vegades, dansa begut amb ulls brillant d’odi i ganes de matar
l’Alice, atiat per l’alcohol. Vaja, una obra que ens endinsa en les parts més
fosques de l’ésser humà. La disposició de l’escenari a la Sala Muntaner,
afavoreix que ens convertim en uns impúdics espectadors d’aquesta degradada
relació, que tanmateix sempre ens portarà algun record personal. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-UggloXg8mVY/WWeQs8FJYmI/AAAAAAAAIXU/AjtZLLA0UqACzcGMI9cJthygsY9z8nNSACLcBGAs/s1600/dansa%2Bde%2Bmort%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-UggloXg8mVY/WWeQs8FJYmI/AAAAAAAAIXU/AjtZLLA0UqACzcGMI9cJthygsY9z8nNSACLcBGAs/s400/dansa%2Bde%2Bmort%2B6.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span></div>
<div class="separator" style="margin: 0px 0px 11px;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La dansa
mortal d'aquest triangle desenvolupada al tenebrós àmbit creat per l'eficaç direcció
de Casanovas no deixa indiferent a ningú. Rèpliques i contrarèpliques,
desplegades amb ben administrada energia i calculats silencis, creen una
atmosfera plena de grandesa teatral. Strindberg, en estat pur.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-79389275581619289982017-06-17T09:17:00.001-07:002017-06-17T09:17:54.447-07:00RICARD III <div>
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-HA2HkjIOONc/WUVRecr6eNI/AAAAAAAAIPI/Jx871JtP7d8-Uu9QG2V21IuPB8arko6ywCLcBGAs/s1600/ricard%2BIII%2B10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-HA2HkjIOONc/WUVRecr6eNI/AAAAAAAAIPI/Jx871JtP7d8-Uu9QG2V21IuPB8arko6ywCLcBGAs/s320/ricard%2BIII%2B10.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Múltiples personatges, manipulacions, enganys, traïcions i
morts. Amb les seves tragèdies, Shakespeare era el George R. Martin del segle
XVI. I així ho veiem en <i>Ricard III</i>, un clàssic protagonitzat per un dolent
dolentíssim en el truculent camí que emprèn cap a la corona. Xavier Albertí
recupera el to magnificent de l'obra en un gran muntatge amb 14 actors en
escena i tots els mitjans de la sala gran del TNC. Es nota que Xavier Albertí juga a
casa i sap explotar els recursos de l'espai, per més que els problemes de so
segueixin sent el seu punt feble. L'escenografia de Lluc Castells i Jose Novoa
al costat de la il·luminació d'Ignasi Camprodon creen una posada en escena
impactant, freda, escèptica i atemporal, però molt atractiva i espectacular.
També en el vestuari de Maria Araujo i en els moviments dels personatges veiem
unes capes plenes de simbolisme. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-6kEP2a4R3io/WUVVLn0HxOI/AAAAAAAAIPw/e_3GqKGLqqQic7lEoCS31bDkV4uqw_PsACLcBGAs/s1600/ricard%2BIII%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="720" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-6kEP2a4R3io/WUVVLn0HxOI/AAAAAAAAIPw/e_3GqKGLqqQic7lEoCS31bDkV4uqw_PsACLcBGAs/s400/ricard%2BIII%2B9.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Una de les troballes del <i>Ricard III </i>de
Xavier Albertí és observar el monstre com una manifestació extrema de la cursa
despietada per ostentar el poder. Traïció i mort formen part d'un sistema que
les dones -supervivents dels assassinats de pares, germans, esposos i fills, i
de vegades també elles cadàvers útils- s'arxiven en carpetes de profund dolor,
calculada oportunitat i freda venjança. Aquí no hi ha ningú amb qui simpatitzar
i el director subratlla aquesta absència d'empatia amb una posada en escena que
oscil·la entre la deconstrucció irònica i operística -en la línia d' <i>Un Otel·lo
per Carmelo Bene</i>- i certa distància brechtiana. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-ZR8V1yQBe20/WUVVl_RWVkI/AAAAAAAAIP0/5-iDqICez9MMIwqRJetxBzkw8vc190OLwCLcBGAs/s1600/ricard%2BIII%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-ZR8V1yQBe20/WUVVl_RWVkI/AAAAAAAAIP0/5-iDqICez9MMIwqRJetxBzkw8vc190OLwCLcBGAs/s400/ricard%2BIII%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El seu centre d'interès està en
mostrar la descarnada teatralitat de l'obra, amb Ricard-Lluís Homar com a
magnífic mestre de cerimònies d'un espectacle de guignol. Una curiositat és
l'efecte de lenta maduració d'algunes escenes: van a més quan tenen el temps
necessari per a desenvolupar la intimitat dialèctica dels personatges o els
seus soliloquis. És el crescendo que afavoreix les actuacions de Joel Joan
(Buckingham), Lina Lambert (reina Elisabet), Carme Elies (reina Margarida) i,
evidentment, Lluís Homar que ofereix un gran ventall interpretatiu. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZNgDEmLtAuU/WUVTmp0NiQI/AAAAAAAAIPc/FcqF1q7fDGMzs-uAgtCm-5GtsXVTUG3BgCLcBGAs/s1600/ricard%2BIII%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZNgDEmLtAuU/WUVTmp0NiQI/AAAAAAAAIPc/FcqF1q7fDGMzs-uAgtCm-5GtsXVTUG3BgCLcBGAs/s400/ricard%2BIII%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Davant la
quietud i l'immobilisme de la resta de personatges, vestits de negre, només
Ricard es mou, removent els fils al seu gust. I també el seu vestuari és l'únic
que canvia el to fosc, una representació del seu ascens progressiu tant en
l'escala del poder com en la de la "horterada". De tots els actors, el lluïment
de Lluís Homar queda altament destacat. Deixem de veure aquest registre emfàtic a què ens té més acostumats per entrar en el d'un home malaltís,
tosc i indesitjable. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="561" data-original-width="980" height="228" src="https://4.bp.blogspot.com/-8nLwALmbOIU/WUVTzGm8KNI/AAAAAAAAIPg/5NE2DM4XA2Q_5nGQ9nmS3rqZCN9oPFsQwCLcBGAs/s400/ricard%2BIII%2B8.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">No obstant això, quan més sobresurt la seva actuació és al
final, moment en el qual es mostra derrotat i es despulla de la seva armadura
per mostrar la seva vulnerabilitat. Fins a aquest moment, ens indignem i
qüestionem cada avanç del malvat. Com és possible tanta manipulació i mentida?
Com pot amagar tan bé el llop sota la pell del xai? I com ningú pot descobrir-i
aturar els seus plans? </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-g_QEKeaWjjI/WUVWD4GX-eI/AAAAAAAAIP4/Dq279-34yawwFvYxIG2SekMSc8a8tr0NgCLcBGAs/s1600/ricard%2BIII%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-g_QEKeaWjjI/WUVWD4GX-eI/AAAAAAAAIP4/Dq279-34yawwFvYxIG2SekMSc8a8tr0NgCLcBGAs/s400/ricard%2BIII%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Però n'hi ha prou amb sortir del teatre i mirar a
determinats successos dels nostres dies o del nostre passat per adonar-nos que
la ficció no està tan allunyada de la realitat. I per això les qüestions
universals de l'obra de Shakespeare segueixen vigent. Perquè factors com la
por, l'egoisme o el desig de poder són atemporalment humans.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-YtFZ1yF36u0/WUVU0Ng50cI/AAAAAAAAIPs/xGlrmbjpatAkqRRMCB_6qOi07leoOxkOQCLcBGAs/s1600/ricard%2BIII%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-YtFZ1yF36u0/WUVU0Ng50cI/AAAAAAAAIPs/xGlrmbjpatAkqRRMCB_6qOi07leoOxkOQCLcBGAs/s400/ricard%2BIII%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-41302792339509663342017-06-04T04:54:00.002-07:002017-06-04T04:54:30.394-07:00IVÀNOV <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NB5-RaoM6E8/WTPzeul4VeI/AAAAAAAAIMY/FG-sjUCPKCUuB7hSN5wLQKfUO6hxB-bsACLcB/s1600/Ivanov%2B17.jpg.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="390" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-NB5-RaoM6E8/WTPzeul4VeI/AAAAAAAAIMY/FG-sjUCPKCUuB7hSN5wLQKfUO6hxB-bsACLcB/s320/Ivanov%2B17.jpg.png.jpg.png.jpg" width="222" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">No, no anava a veure <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ivànov</i>,
anava a veure un Rigola i em vaig trobar amb l'essència dels dos. El
pusil·lànime personatge meravellosament interpretat per Joan Carreras i la millor
cara dels muntatges de Rigola. Cada vegada més propers al teatre alemany
contemporani, amb una clara influència de mestres com Ostermaier, el muntatge
és una passarel·la d'animals humans ferits banyada per una àuria de naturalisme
interpretatiu i en l'ús del llenguatge que posa els pèls de punta. Diuen els
estudiosos de l’obra de Txékhov que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ivànov
</i>(1887/89), la seva primera obra de gran format, ja conté les que seran les
constants del seu teatre. Entre aquestes constants, hi ha el retrat precís i
minuciós d’un model social que s’esfondra davant l’accelerada i rotunda
imposició d’un nou sistema econòmic. Àlex Rigola, en la seva libèrrima i
sintètica versió, fita i furga aquesta perspectiva traslladada a l’ara. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-cadOEOSuVlw/WTPz1sSMq7I/AAAAAAAAIMc/HpiLgaf5RZcX6FSFe1Y3go1jy_6K0p3dgCLcB/s1600/Ivanov%2B13.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="1200" height="222" src="https://4.bp.blogspot.com/-cadOEOSuVlw/WTPz1sSMq7I/AAAAAAAAIMc/HpiLgaf5RZcX6FSFe1Y3go1jy_6K0p3dgCLcB/s400/Ivanov%2B13.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L’ara
és un present tan immediat que els actors conserven el seu nom propi a escena i
es vesteixen amb peces del seu propi armari. L’ara representa l’extensió i
assumpció planetària de la doctrina neoliberal. Com a símbol d’aquest present,
Rigola pren la imatge grotesca -per reiterada i obsessiva- d’un Maneki Neko (el
gat japonès de la sort que es pot trobar a qualsevol basar xinés). És la figura
que apareix al cartell i a escena multiplicada i engrandida. És curiós
constatar com una obra escrita fa més d'un segle tingui com a protagonista un
mal tan comú en els nostres temps: l’Ivànov (aquí Joan Carreres) s’assembla
molt a El Prometeu cansat del que parla el filòsof Byung-Chul Han en el pròleg
a La societat del cansament (2012). El títol no deixa cap dubte: tot gira al
voltant d’Ivànov. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="220" data-original-width="725" height="120" src="https://4.bp.blogspot.com/-uLCx63aKU6U/WTPz-nxqQ2I/AAAAAAAAIMg/kFYrE-qW-1IfMlr9Qxvcfvg3ggXF95ZCQCLcB/s400/Ivanov%2B12.jpg.png.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El que es podria quedar en una gamberrada supèrflua made in
Rigola, en els últims vint minuts quan tot esclata, tot cobra un sentit més
enllà del que es mostra. Llegir entre línies és imprescindible per treure-li
tot el suc al muntatge. Des de la metàfora de les còpies d'un mateix, els gats
daurats de la bona sort que sembla que no l'ha acompanyat a la gran esperança
blanca, Ivanov, que aparentment ho tenia tot de cara per ser el triomfador de
les seves comunitat i que passa les hores entre plors pel que podia haver estat
i <span style="margin: 0px;"> </span>“tenir cura” de la seva dona malalta.
Però Rigola no ha deixat tota la carn a la graella d'Ivànov sinó que ha
dibuixat amb detalls precisos les dues dones que més influència tenen en la
vida del nostre antiheroi. Magistrals la seva dona, Sara Espígul i la seva
innocent i eterna enamorada, Vicky Luengo.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-aQgiCJUjhYw/WTP0Lq2MzRI/AAAAAAAAIMk/5Esn3wYCLicUwUpzJXB_J_o00tKz1mq4ACLcB/s1600/Ivanov%2B11.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="404" data-original-width="640" height="252" src="https://4.bp.blogspot.com/-aQgiCJUjhYw/WTP0Lq2MzRI/AAAAAAAAIMk/5Esn3wYCLicUwUpzJXB_J_o00tKz1mq4ACLcB/s400/Ivanov%2B11.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Rigola ha optat per una posada en
escena centrada en la interpretació dels actors i actrius, tan nua com aquella
memorable <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gavina</i> que Oskaras
Koršunovas va portar a Temporada Alta el 2014. En canvi, Rigola situa el públic
a banda i banda d’un passadís central, mantenint l’elenc al complert en tot
moment a escena (com feia també Koršunovas), en un discret segon pla si
s’escau: encara més exposats, més nuus. Malgrat la sobreexposició dels actors,
el mecanisme funciona molt bé. Les relacions i els personatges s’estableixen en
funció de la seva relació particular amb el protagonista. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--DVJboCJXzo/WTP0aODvp_I/AAAAAAAAIMo/RUdJXMdsZPkoyL-bGMjuH8fmRTAAbQr5QCLcB/s1600/Ivanov%2B14.jpg.png.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="914" data-original-width="1500" height="242" src="https://1.bp.blogspot.com/--DVJboCJXzo/WTP0aODvp_I/AAAAAAAAIMo/RUdJXMdsZPkoyL-bGMjuH8fmRTAAbQr5QCLcB/s400/Ivanov%2B14.jpg.png.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Rigola s'oblida dels
personatges i juga una partida a mort amb el naturalisme, els personatges es
diuen igual que els seus actors, porten la seva roba i amb micròfons es parlen
en la distància, no hi ha contacte, sembla més aviat una pantalla que una sala
de teatre, de fet la tècnica arrossega a algun actor, la interpretació del qual
es queda més plana del que hauria estat convenient. És el problema d´haver
d'actuar sense teatralitat, amb un excàs conflicte visible, el sobre esforç
actoral és enorme. No obstant, la comtessa Àgata Roca ens regala un trio
exquisit en companyia de Pau Roca i Pep Cruz; Sandra Monclús esdevé
l’encarnació del pragmatisme burgés en contrapunt al seu marit, Andreu Benito;
mentre el polifacètic Nao Albet ens sorprèn en la pell d’un jove metge la
rectitud moral del qual és pura intransigència. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-biFpRCAlNOw/WTP0oDaQByI/AAAAAAAAIMs/Tgjt4aUuJpkUVgYLWEqzwVGWayeeu8rOACLcB/s1600/Ivanov%2B10.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="630" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-biFpRCAlNOw/WTP0oDaQByI/AAAAAAAAIMs/Tgjt4aUuJpkUVgYLWEqzwVGWayeeu8rOACLcB/s320/Ivanov%2B10.jpg.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Nao Albet és també l’ànima
musical de l’espectacle amb una tria acurada de temes encar</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">a molt actuals
-clàssics del pop/rock- entre els que sobresurt Under Pressure de Queen. Els
clàssics són per ser llegits, que al teatre l'espectador ha d'arribar amb una
idea clara, el teatre és més que un text, si se superen les barreres del
conservadorisme teatral un podrà delectar-se amb aquesta versió extremadament
lliure d'<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ivànov</i>. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-t3BqCtNVclA/WTP0tt1YOFI/AAAAAAAAIMw/GA1UXVKLeuMg1WDuMfGTQJIQNVLAknLvQCLcB/s1600/Ivanov%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-t3BqCtNVclA/WTP0tt1YOFI/AAAAAAAAIMw/GA1UXVKLeuMg1WDuMfGTQJIQNVLAknLvQCLcB/s320/Ivanov%2B9.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-34186574948860161282017-05-12T04:18:00.000-07:002017-05-12T04:18:03.625-07:00LADY MACBETH
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CzvWek43JjE/WRWYq4C64EI/AAAAAAAAIJc/29GStJq94AcEIb-4bMHXeXC7GDc0Q6o6gCLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-CzvWek43JjE/WRWYq4C64EI/AAAAAAAAIJc/29GStJq94AcEIb-4bMHXeXC7GDc0Q6o6gCLcB/s320/lady%2Bmacbeth%2B2.jpg" width="224" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Adaptació lliure de la novel·la Lady Macbeth de Mysensk, de
Nikolai Leskov, publicada el 1865 a la revista Epoch dirigida per Dostoievski i
ja portada al cinema per Andrzej Wajda el 1962, la pel·lícula descriu un cruent
procés d'emancipació propulsat pel desig. A les pintures del danès Vilhem
Hammershoi, una severa llum nòrdica banya austers interiors en penombra on
enigmàtiques figures femenines li donen l'esquena a l'observador. La seva obra
va ser una de les claus estètiques sobre les quals Carl Theodor Dreyer va
construir el seu imaginari, però el seu influx sembla haver cobrat una nova
rellevància a l'empara d'una sensibilitat contemporània que projecta cap al
passat els seus interrogants sobre la claustrofòbia femenina. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-lhE8ko3ZDbY/WRWY2term3I/AAAAAAAAIJg/pVSjp72rNFEAiqw2oLh-j-TuiqlniOITACLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-lhE8ko3ZDbY/WRWY2term3I/AAAAAAAAIJg/pVSjp72rNFEAiqw2oLh-j-TuiqlniOITACLcB/s400/lady%2Bmacbeth%2B6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Es podia detectar
l'eco de Hammershoi, per exemple, a Sunset Song (2015), de Terence Davies, i
ara el debutant William Oldroyd el reivindica com a referència central de la
seva molt malintencionada Lady Macbeth: la protagonista, obligada pel seu marit
i el seu sogre a la més absoluta i decorativa immobilitat, es passarà moltes
sessions de suposat sexe conjugal nua i de cara a la paret, però, al final del
seu transgressor recorregut, desafiarà amb la seva mirada a tot espectador,
règiament asseguda al seu tron de sang. "Lady Macbeth" sembla
seguir l'estela de les adaptacions de novel·les de Jane Austen on l'estètica
victoriana i l'amor són els eixos de relats que d'altra banda se senten molt
allunyats de la visió romàntica actual. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-4Is0PQSTQ2Q/WRWZJkRoWxI/AAAAAAAAIJk/k54caddq3ewulYNAGM0QO0q-STUmhWscQCLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-4Is0PQSTQ2Q/WRWZJkRoWxI/AAAAAAAAIJk/k54caddq3ewulYNAGM0QO0q-STUmhWscQCLcB/s400/lady%2Bmacbeth%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Amb aquests ingredients, la pel·lícula
elabora un relat molt diferent als seus inspiradors, on la seva protagonista
Katherine (Florence Pugh) farà el que estigui al seu abast, costi el que costi,
per compartir la vida amb el seu estimat. El guió d'Alice Birch ens presenta
una història fascinant que aconsegueix atrapar l'espectador de principi a fi,
mostrant les seves cartes a poc a poc, de manera pausada, fins arribar a un
final trencador. Personatges molt ben definits poblen aquest món ple de bones
maneres i comportament exemplar de portes enfora, però que amaga una realitat
molt més insana. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6E8w9Yk0Sa0/WRWZPQQYwrI/AAAAAAAAIJo/rIeh0dlfVTAqw4Hrioeyo05NBL6w77ZrACLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-6E8w9Yk0Sa0/WRWZPQQYwrI/AAAAAAAAIJo/rIeh0dlfVTAqw4Hrioeyo05NBL6w77ZrACLcB/s400/lady%2Bmacbeth%2B9.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Per Katherine tot val amb tal d'aconseguir els seus propòsits.
Una original i transgressora visió de la dona victoriana que havia de patir
sota el jou masculí i que aquí es rebel·la sense concessions. William Oldroyd,
director molt poc conegut, fa un treball exemplar darrere de les càmeres. La
seva acurada ambientació i el marc històric en què es desenvolupa el relat,
condicionen el treball de Oldroyd cap a un classicisme exemplar, on el
llenguatge queda invisibilitzat, recolzant-se en la confiança d'uns intèrprets
que porten el pes del suspens creixent que mostra el film. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-XsO3AiARh4Q/WRWZXCQ7f-I/AAAAAAAAIJs/QWwOw1rsW_gU0Fjs3Bn7gpW2d6N7M4m1QCLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://1.bp.blogspot.com/-XsO3AiARh4Q/WRWZXCQ7f-I/AAAAAAAAIJs/QWwOw1rsW_gU0Fjs3Bn7gpW2d6N7M4m1QCLcB/s400/lady%2Bmacbeth%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La càmera del
director londinenc és simple testimoni de les conspiracions de Katherine i el
seu estimat Sebastian (Cosmo Jarvis) Tant vestidor com el disseny de producció
estan al servei d'una història que mostra l'Anglaterra rural del segle XIX amb
veracitat. Des de l'aspecte dels camperols als impressionants vestits de la
protagonista. Tot això recolzat en una fotografia austera i naturalista que
funciona a la perfecció amb el que ens expliquen en pantalla. Potser els més
interessant sigui el tractament del color en els vestits de Katherine,
sobresortint el blau per sobre de tots. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-QZgSfwLirlc/WRWZbpiwlJI/AAAAAAAAIJw/j9z34C9lr4U8e5Uyt-NS4-ZPx3eAZj16wCLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-QZgSfwLirlc/WRWZbpiwlJI/AAAAAAAAIJw/j9z34C9lr4U8e5Uyt-NS4-ZPx3eAZj16wCLcB/s400/lady%2Bmacbeth%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El repartiment no compta amb cares
conegudes per al gran públic, cosa que juga en contra seu per al reclam
d'espectadors. No obstant això, l'elenc supera amb escreix les expectatives,
sent Florence Pugh una autèntica revelació en el seu paper de la perversa
Katherine. El seu company Cosmo Jarvis es manté a la seva altura durant tot el
metratge i Naomi Ackie sobreviu a l'ombra de tots dos protagonistes, amb un
parell de seqüències on mostra tot el seu potencial. I és que entre els tres
suporten el pes d'un relat de plantejament lent i profunditat psicològica i
emocional. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="236" src="https://3.bp.blogspot.com/-14eIxk6JJJ8/WRWZgD19ksI/AAAAAAAAIJ0/rZOK6dT4vJooVXvZbigXYXeaV4SiBTOpgCLcB/s320/lady%2Bmacbeth%2B10jpg.jpg" width="320" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Lady Macbeth "és una exquisida raresa que tristament passarà
desapercebuda per la nostra cartellera. Una pel·lícula que suposa un pas més
enllà al relat romàntic cap a la foscor, que sorprèn i fascina a parts iguals.
Un exercici de suspens amb dosis de violència al qual val la pena donar-li una
oportunitat i apropar-se al cinema amb la menor informació possible sobre la
trama.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Xox4R51CzNw/WRWZpE1rAfI/AAAAAAAAIJ4/V1ShIdMpoeskYqzZReIZ2DKDx4mQfcMiwCLcB/s1600/lady%2Bmacbeth%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://1.bp.blogspot.com/-Xox4R51CzNw/WRWZpE1rAfI/AAAAAAAAIJ4/V1ShIdMpoeskYqzZReIZ2DKDx4mQfcMiwCLcB/s400/lady%2Bmacbeth%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-84295395675494852742017-04-25T09:25:00.002-07:002017-04-25T09:28:39.601-07:00INCERTA GLÒRIA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-zIPJ_yic0So/WP91IdSa5FI/AAAAAAAAIEM/7bXR91TSk7kyxoTnenusvjhR7ep68_m8wCLcB/s1600/incerta_gloria-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-zIPJ_yic0So/WP91IdSa5FI/AAAAAAAAIEM/7bXR91TSk7kyxoTnenusvjhR7ep68_m8wCLcB/s320/incerta_gloria-1.jpg" width="224" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Hi ha alguna cosa en l'últim cinema de Villaronga, en
aquest díptic format per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pa negre i
Incerta glòria</i>, de renúncia convertida en virtut. O de llop vestit amb pell
de be. En tots dos casos, el que comença com una adaptació temperada,
maquillada convenientment amb el color d'un cinema de qualité, acaba en el
terreny del deliri. Al final de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pa negre,</i>
per exemple, la màscara del costumisme queia per revelar que, en veritat,
estàvem davant d'una pel·lícula de monstres. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-yaSB3JGY9AY/WP93fii0qII/AAAAAAAAIEw/b2iDft7P2BwUnJ2VtYijao9F0pT9E9MJQCLcB/s1600/incerta_gloria-2.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-yaSB3JGY9AY/WP93fii0qII/AAAAAAAAIEw/b2iDft7P2BwUnJ2VtYijao9F0pT9E9MJQCLcB/s400/incerta_gloria-2.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Es pot interpretar que al final de
<i>Pa negre</i>, en què el petit protagonista abraça el seu costat més fosc,
funcionava també com a al·legoria de la pròpia trajectòria de Villaronga: un
cineasta radical que ara envolta la irreverència amb la vestidura d'una polida
adaptació històrica. No obstant això, Villaronga acaba boicotejant qualsevol
intent d'aferrar-se a fórmules més clàssiques. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HXCS0eZhVJs/WP92cKbMpHI/AAAAAAAAIE0/sxbyIZ951kEed2B_KCvF3F5Bplz5fZLBwCEw/s1600/incerta_gloria-5.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-HXCS0eZhVJs/WP92cKbMpHI/AAAAAAAAIE0/sxbyIZ951kEed2B_KCvF3F5Bplz5fZLBwCEw/s400/incerta_gloria-5.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Incerta glòria,</i> adaptació lliure d'una de les obres més importants
de la literatura catalana, comença precisament del costat d'una certa
pulcritud. De la novel·la de Joan Sales, el cineasta i el seu equip amb prou
feines s'han quedat amb una part, amb el triangle -el quadrat, més aviat-
amorós entre dos amics republicans que estan al front, Lluís i Soleràs, i
Trini, la dona del primer. També hi ha la Carlana, una dona que se salva del
fusell al·legant que no es va arribar a casar amb l'important terratinent amb
el qual vivia, i que després lluita perquè es reconegui que els seus fills sí
que són legítims. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-JvWWm5q01xs/WP94S6Y3NDI/AAAAAAAAIE4/jS6ZP7ZEmZQoLZSzcdxH0QKgM6rbuUQvQCLcB/s1600/incerta_gloria-9.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-JvWWm5q01xs/WP94S6Y3NDI/AAAAAAAAIE4/jS6ZP7ZEmZQoLZSzcdxH0QKgM6rbuUQvQCLcB/s400/incerta_gloria-9.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pa negre</i>,
aquest és un relat ple de grisos. A Villaronga el fascina la figura de la Carlana.
La dona aranya, com la defineix la pel·lícula, per mar i per aire, mitjançant
la imatge -el pla detall de l'insecte teixint la seva tela- i el diàleg -així
ho diuen les paraules de Solerás-. De la mà de la Carlana, Villaronga torna al
tenebrós univers dels contes. La Carlana habita en un castell, apareix en un
moment asseguda al costat d'una vella filosa, i finalment revela un cos que
Soleràs descriu com vell. És a dir: estem davant la imatge d'una bruixa. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-BgLGxpBAD2E/WP92jFPOVbI/AAAAAAAAIEg/_RGosdLq794y4jRIbSEsqFV0Fqlb_iOMACLcB/s1600/incerta_gloria-8.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-BgLGxpBAD2E/WP92jFPOVbI/AAAAAAAAIEg/_RGosdLq794y4jRIbSEsqFV0Fqlb_iOMACLcB/s400/incerta_gloria-8.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Lluis
cau davant l'encanteri de la Carlana, a la qual desitja "muntar", com
els diferents personatges insisteixen a apuntar de manera molt poc subtil. En
el marc d'una desesperada guerra civil, el desig va cristal·litzant. Fins que
Villaronga troba de nou les seves essències: és el pla de Lluis davant la
finestra, de nit, en l´ombra, fins que cau sobre el llit i, bocaterrosa, es
masturba; o el de la Carlana asseguda al seu cotxe, mentre la finestreta
reflecteix el foc de la casa en la que crema el cadàver del seu deshonrat pare.
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-jkQw8ccUUY8/WP92qCrkacI/AAAAAAAAIEk/-RU0KvLgmDcqlupjLBEa7MmZNUbn85I6QCLcB/s400/incerta_gloria-12.jpg.png.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Com ja passava a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pa negre,</i> Villaronga
sap esprémer la víscera de tots els seus actors. Marcel Borràs, en el paper de
Lluís, es mereix tots els premis del món. El veiem fet un sac de nervis, el
múscul fibrat revestint un braç prim com una barra de pa, fregant-se la pell
amb una pastilla de sabó per arrencar-se els polls. El veiem amb els ulls
carregats de còlera, transformant-se de l'home noble i idealista en un llop
furibund. I Núria Prims, que fa de Carlana, està tocada pels déus, amb la cara
de mosqueta morta que amaga més del que diu. I Oriol Pla, que és en Juli,
cavant la seva tomba sota la via d'un tren. I Bruna Cusí, encarnant Trini amb
tanta delicadesa.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GbFuQGU5tCA/WP93FJ4CutI/AAAAAAAAIEo/AgbmjqV_ltkY0KG1tphMC5J0576o812wACLcB/s1600/incerta_gloria-11.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-GbFuQGU5tCA/WP93FJ4CutI/AAAAAAAAIEo/AgbmjqV_ltkY0KG1tphMC5J0576o812wACLcB/s400/incerta_gloria-11.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Però hi ha una cosa que està per sobre dels personatges. Es
tracta de la misèria moral, tan tòxica com una epidèmia de pesta, tan forta com
una riuada que baixa cabalosa i s'ho emporta tot per davant. Joan Sales ja va
saber tractar-ho magistralment en la novel·la, i Agustí Villaronga n'ha captat
l'essència. Tot està curosament destinat a empresonar-nos en aquest infern
humà, en què l'autèntic enemic no són ni els fusells ni les bombes, sinó el mal
que habita dins de l'individu. Tots ens utilitzem els uns als altres, tots ens
traïm. I més encara quan ens trobem al límit de l'abisme, amb una pistola sobre
la taula. No em queda res més a dir. O potser sí. Potser encara no he dit res. Per entendre-ho, ho heu de sentir.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-yRi6DEJa7Qc/WP93VP74efI/AAAAAAAAIEs/_FqN9Ztffq4S0afZTA4cw1tKs3HP0CoNQCLcB/s1600/incerta_gloria-13.jpg.png.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://2.bp.blogspot.com/-yRi6DEJa7Qc/WP93VP74efI/AAAAAAAAIEs/_FqN9Ztffq4S0afZTA4cw1tKs3HP0CoNQCLcB/s400/incerta_gloria-13.jpg.png.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike><br /></strike></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-28612818208900624322017-04-08T02:48:00.003-07:002017-04-08T02:49:45.010-07:00L´ÀNEC SALVATGE<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-xswoX0xYpY0/WOivyTeug1I/AAAAAAAAH_c/kkFbZrrUURETX3hdCUhk-umc8wI3VMurACLcB/s1600/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-xswoX0xYpY0/WOivyTeug1I/AAAAAAAAH_c/kkFbZrrUURETX3hdCUhk-umc8wI3VMurACLcB/s320/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B1.jpg" width="222" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Hi ha obres que reuneixen tots els ingredients que ens agraden:
una direcció que és garantia de qualitat (la de Julio Manrique), un text
consistent i ple de força (com el de l’escriptor noruec Henrik Ibsen) i una
selecció d’actors difícil de superar (Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch,
Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas, Jordi Llovet, Lluís Marco i Elena
Tarrats). Tot això i molt més és el que ens ofereix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ànec salva</i>t<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ge</i> al Lliure
de Montjuïc. Resulta difícil no deixar-se seduir per aquesta proposta escènica.
Marc Artigau, Cristina Genebat i el propi Julio Manrique han adaptat aquesta
obra d’Ibsen que es va publicar el 1884. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-hjQFKIY5pYQ/WOiwhbKpvQI/AAAAAAAAH_k/Td7sCkH10Bk78kOLi3Bf9osekS3KsFuxgCLcB/s1600/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="https://4.bp.blogspot.com/-hjQFKIY5pYQ/WOiwhbKpvQI/AAAAAAAAH_k/Td7sCkH10Bk78kOLi3Bf9osekS3KsFuxgCLcB/s400/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">És la primera vegada que arriba als
nostres teatres i, per tant, el director parteix de zero, d’una taula rasa on
tot està per construir i no hi ha lloc a comparacions. A casa d’Ekdal regna la
felicitat; són pobres però estan units. En Hialmar (Ivan Benet) fa fotografies
de casaments i bateigs. La seva esposa Gina (Laura Conejero) l’ajuda en la seva
feina i junts crien la seva estimada filla Heda (Elena Tarrats). La casa
d’Ekdal té una cosa que la fa especial.<span style="margin: 0px;">
</span>Al soterrani (en el text original, a les golfes) hi amaguen un tros de
bosc on van a caçar. Allà baix, a més de conills i altres bestioles, hi ha un
ànec salvatge que és el centre d’atenció de tots, especialment de la filla i
del pare d’Hialmar, Ekdal (Lluís Marco). Aquest, anys enrere, va ser acusat i
condemnat per corrupció mentre que el seu soci i amic Werle (Andreu Benito) va
sortir impune i va mantenir l’estatus social. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-u1EHQNTD0iQ/WOiw3Rgd21I/AAAAAAAAH_o/wDW9bTHP2Gc7MnUFQHbuzpQalzF1Ia3JQCEw/s1600/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="121" src="https://1.bp.blogspot.com/-u1EHQNTD0iQ/WOiw3Rgd21I/AAAAAAAAH_o/wDW9bTHP2Gc7MnUFQHbuzpQalzF1Ia3JQCEw/s400/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B9.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La família d’Ekdal es va arruïnar
i tots els somnis d’Heinar es van fondre. La felicitat de la família d’Ekdal
trontolla quan apareix el fill de Werle, Gregor (Pablo Darqui) que – com un
salvador –<span style="margin: 0px;"> </span>ha vingut a desvelar al seu
amic de la infància una veritat que ell no ha demanat ni desitja. Encara que
Gregor li explica que ho fa pel seu bé, se’ns plantegen seriosos dubtes sobre
les causes reals: ressentiment, gelosia per l’estima que Werle (Andreu Benito)
mostra per Hialmar, enveja per una felicitat familiar que ell no ha tingut ni
tindrà mai? Pot una veritat del passat (petita o gran) destruir la felicitat
construïda amb temps i esforç?<span style="margin: 0px;"> </span>La
veritat ha de prevaldre per damunt de totes les coses? Posseir-la ens fa més
feliços? </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-StWJlb9Ksm0/WOiw-ZlvMLI/AAAAAAAAH_s/lC_yM333NtYXlZixIkZCZ7aMI8CSgExFwCLcB/s1600/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-StWJlb9Ksm0/WOiw-ZlvMLI/AAAAAAAAH_s/lC_yM333NtYXlZixIkZCZ7aMI8CSgExFwCLcB/s400/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Podem viure en una ficció de forma indefinida? Aquestes són algunes de
les qüestions que ens planteja l’obra d’Ibsen. Com no podia ser d’una altra
manera, tots els actors de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ànec
salvatge</i> estan esplèndids: el poderós, gèlid i sense escrúpols Werle
(Andreu Benito) que sense miraments va deixar caure el seu amic Ekdal però que
protegeix la família d’aquest; la jove segona esposa Soerby (Miranda Gas) que
sap perfectament el lloc que ocupa en el món i en el cor del seu marit; el
ressentit fill, Gregor (Pablo Derqui) que no pot perdonar el seu pare anys de
menysteniment i distància; l’avi Ekdal (Lluís Marco), refugiat en un món
interior on li sembla normal caçar en un soterrani; </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="230" src="https://3.bp.blogspot.com/-ehp-9D3ICVs/WOixK14YhwI/AAAAAAAAH_w/x3QOVCuhPWcWPPj0suDi3GE3uKlqBMIrwCLcB/s400/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B5.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">el seu fill Hialmar (Ivan
Benet), un home dèbil, amb il·lusions i ambiciosos projectes que segurament no
es convertiran en realitat i que viu en una mentida sense saber-ho; Gina,
l’esposa que amaga un obscur passat i un secret però que dóna suport
incondicional al seu marit i finalment la petita Hedvige, al voltant de la qual
gira bona part de l’argument. Destaquen els enfrontaments entre Gregor (Pablo
Darqui)<span style="margin: 0px;"> </span>i el seu pare Werle, el seu amic
Hialmar o el metge Relling (Jordi Bosch), un dels veïns.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-uTPR3ymzhOs/WOixRdb0IeI/AAAAAAAAH_0/0OBcoOCmZ3MDprMpL_4y4Lqiv8vmdp_CgCLcB/s1600/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="203" src="https://4.bp.blogspot.com/-uTPR3ymzhOs/WOixRdb0IeI/AAAAAAAAH_0/0OBcoOCmZ3MDprMpL_4y4Lqiv8vmdp_CgCLcB/s400/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B8.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La jove Elena Tarrats
fa una excel·lent actuació en el difícil paper de la filla, Hedvige. Julio
Manrique sempre aposta per una acurada posada en escena – com hem pogut veure aquesta
temporada a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El curiós incident del gos de
mitjanit</i> – i aquesta obra d’Ibsen no podia ser menys. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ànec salvatge</i> ens sorprèn amb una escenografia en dos plans
(anterior i posterior) separat per un vidre que compleix diferents funcions.
Mentre al davant es desenvolupa l’acció principal, gairebé en la seva totalitat
a casa d’Ekdal, la part posterior de l’escenari acull el pati nevat de la casa
i també és l’espai que ocupa el pianista (Carles Pedragosa) que amb la seva
música acompanya l’acció i fa els interludis. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-0dY7SYPnGt8/WOixVh6bfHI/AAAAAAAAH_4/-odz6LxO9p8QxS9zlXg3PIgyBfleG7EagCLcB/s1600/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-0dY7SYPnGt8/WOixVh6bfHI/AAAAAAAAH_4/-odz6LxO9p8QxS9zlXg3PIgyBfleG7EagCLcB/s400/l%25C2%25B4anec%2Bsalvatge%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ànec salvatge</i> és impecable en tots els
sentits: una d’aquelles obres que no podem deixar de veure</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-55346394703161297082017-03-13T11:34:00.001-07:002017-03-13T11:34:38.775-07:00MOONLIGHT<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-zXH9TfCsG-o/WMbkMoOdLjI/AAAAAAAAH4Q/sC6WmHtb9Zo3ZJcPsThLCvwPUQKlcR-vACLcB/s1600/moonlight.1jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://3.bp.blogspot.com/-zXH9TfCsG-o/WMbkMoOdLjI/AAAAAAAAH4Q/sC6WmHtb9Zo3ZJcPsThLCvwPUQKlcR-vACLcB/s320/moonlight.1jpg.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">En aquesta espècie de resurrecció del cinema afroamericà
(ja hi va haver una onada molt pletòrica de directors nord-americans de raça
negra en els primers 90 liderada per Spike Lee, Charles Burnett, John Singleton
i Charles Lane) destaca especialment un títol com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Moonligh</i>t.(Oscar a la millor pel·lícula d´enguany). Les raons són
diverses. Per començar, és una de les poques pel·lícules sobre la situació dels
afroamericans en la qual s´eludeix completament la imatge de
"l'altre", és a dir, el blanc, i en no haver conflicte racial es pot
aprofundir en molts altres problemes que afecten a la comunitat de raça negra.
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-9gFgrmGNoLo/WMblAg3-xYI/AAAAAAAAH4U/NI6gpgRNGCATBu7wFQYJSQ0nmsgDyaD7wCLcB/s1600/moonlight.2jpg.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="https://4.bp.blogspot.com/-9gFgrmGNoLo/WMblAg3-xYI/AAAAAAAAH4U/NI6gpgRNGCATBu7wFQYJSQ0nmsgDyaD7wCLcB/s400/moonlight.2jpg.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El títol fa referència a una apreciació que dóna un dels personatges: sota la
llum de la lluna, els nois negres semblen blaus. Blau o negre, blanc o gris.
Encara que són els mateixos que pot trobar-se algú de raça blanca: 'mobbing' a
l'escola, família desestructurada, drogues i identitat sexual. El director
Barry Jenkins indaga en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Moonlight</i> en
un univers poc explorat. El d'un nen hermètic, turmentat i espantat que en
comptes d'expressar-se amb la boca ho fa amb la mirada, amb una actitud
fugissera i concentrada en si mateix que algú podria confondre amb l'autisme.
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-RwyBfy-hv28/WMblLNjqNQI/AAAAAAAAH4Y/p7yPUNaFb9YMQf78Y56M2dJG1yYj2vKRwCLcB/s1600/moonlight.6jpg.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-RwyBfy-hv28/WMblLNjqNQI/AAAAAAAAH4Y/p7yPUNaFb9YMQf78Y56M2dJG1yYj2vKRwCLcB/s320/moonlight.6jpg.jpg.png.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El seu entorn familiar i ambiental està marcat pel crac. I aquest nen secret i
hipersensible és homosexual en un món les senyes d'identitat del qual es
potencien amb l'arrogància masclista. El seu protector serà el dealer que
controla tota la droga de la zona. Al costat de la seva dona, li oferiran
comprensió i refugi, sense ostentació, sense gestos exhibicionistes. Li
intueixen, respecten i estimen. Hi ha diverses el·lipsis en aquesta delicada i
insòlita pel·lícula. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="213" src="https://4.bp.blogspot.com/-5c8cA7Yfh7A/WMblSrqmPXI/AAAAAAAAH4c/WXpxKzKwRbwIOiH2pWc0kegoGtRTliyswCLcB/s320/moonlight.3jpg.jpg.png.jpg" width="320" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El director ens presenta al seu protagonista en la
infància, l'adolescència i la joventut. L'homosexualitat oculta té un gran pes
en els afectes (i desafectes) que desenvolupa el personatge. Així com les
drogues. La mare de Chiron, el protagonista, és addicta al crac. La pel·lícula s´encara
a cada conflicte sense cap estridència, amb un to que bascula del realisme
documental al drama íntim. Deixa espai a la imaginació de l'espectador. El
retrat que fa del personatge en tres èpoques de la seva existència és tan
subtil com profund. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-diMzKEYY9nc/WMbleCSkFYI/AAAAAAAAH4g/8aVjplFPmggGxkkGGfoNlJh1lffPdoBQwCLcB/s1600/moonlight.11jpg.jpg.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://2.bp.blogspot.com/-diMzKEYY9nc/WMbleCSkFYI/AAAAAAAAH4g/8aVjplFPmggGxkkGGfoNlJh1lffPdoBQwCLcB/s320/moonlight.11jpg.jpg.png.jpg.png.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Sofrent en la vulnerabilitat de la infantesa, defensant-se
a queixalades contra l'abús però també descobrint l'amor i la tendresa en la
incertesa que acompanya l'adolescència, disfressat d'home dur i aparentment
triomfador (el mercat de la droga ofereix estatut) als vint anys, però amb el
record intacte de la seva primera entrega íntima. Res no és previsible ni està
forçat en aquesta bonica pel·lícula. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-YTpLcvfafIQ/WMbl0m68pJI/AAAAAAAAH4k/FD3nKLKdN-0JQL6YBtw0G-WxqMJJeI-_ACLcB/s1600/moonlight.8jpg.jpg.png.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://2.bp.blogspot.com/-YTpLcvfafIQ/WMbl0m68pJI/AAAAAAAAH4k/FD3nKLKdN-0JQL6YBtw0G-WxqMJJeI-_ACLcB/s400/moonlight.8jpg.jpg.png.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Els sentiments reben un tracte exquisit en
la seva descripció. No hi ha judicis morals, no busca amb recursos efectistes
la llàgrima de l'espectador davant la dissort d'algú que l'ha tingut molt cru
en la seva existència des que era petit. La densa càrrega emocional està
plasmada amb sobrietat. Prefereix el valor dels petits gestos, les mirades, els
silencis, els diàlegs justos. També hi ha lirisme en ella, però molt púdic,
gairebé subterrani. I tres actors molt ben dirigits donant vida, introspecció,
matisos i sentiment al mateix personatge.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GeFaDG3Bi9E/WMbl95KaskI/AAAAAAAAH4o/AeEnsvPhFLMUVvKd4b1gZ7x1UhamEUj6QCLcB/s1600/moonlight.5jpg.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-GeFaDG3Bi9E/WMbl95KaskI/AAAAAAAAH4o/AeEnsvPhFLMUVvKd4b1gZ7x1UhamEUj6QCLcB/s320/moonlight.5jpg.jpg.png.jpg" width="256" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La tercera part, amb el retrobament
amb el primer noi al que va besar, és magnífica. Ignoro si arribarà a gran. Jo
li desitjo que alguna vegada es posi d'acord amb la vida, o que aquesta li
ofereixi treva.</span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-4957021830160466982017-02-19T12:11:00.002-08:002017-02-19T12:12:53.403-08:00Davant la jubilació<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--CWcReQSxfs/WKn6dK3gVJI/AAAAAAAAHy0/-or912l6kI4a0Jq5TUFdIHvijPSr4yexACLcB/s1600/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B2.htm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/--CWcReQSxfs/WKn6dK3gVJI/AAAAAAAAHy0/-or912l6kI4a0Jq5TUFdIHvijPSr4yexACLcB/s320/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B2.htm.jpg" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Finalment, el Festival Temporada Alta s’han sortit amb la
seva: aconseguir que Krystian Lupa dirigeixi actors catalans. I cal
agrair-los-ho, perquè el resultat és francament bo, molt bo. L’aliança Thomas
Bernhard – Krystian Lupa sempre ha funcionat, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ritter, Dene, Vos </i>(Temporada Alta, 2006 i 2010), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El forn de calç</i> (TA 2007) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tala</i> (TA 2014), en són una bona prova.
Bernhard posa el text en primer terme, un text que ha d’arribar net, sense
artifici... perquè, per a ell, el teatre és per ser escoltat; la paraula n’és
la base i l’actor qui ens l’ha de fer arribar, sentir, viure... </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Bi02gA31TPI/WKn7Dhe8D5I/AAAAAAAAHy4/ijf-RVQY2cUwY3Lb_Q7eh6ej_kEZnNRswCLcB/s1600/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B6.htm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://4.bp.blogspot.com/-Bi02gA31TPI/WKn7Dhe8D5I/AAAAAAAAHy4/ijf-RVQY2cUwY3Lb_Q7eh6ej_kEZnNRswCLcB/s400/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B6.htm.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Un concepte
proper al del director polonès, amant del mot clar i la pausa llarga, dels
silencis carregats d’intencions, de revestir la brutalitat amb la calma més
violenta...<span style="margin: 0px;"> </span>que convergeixen en el
virtuós naturalisme amb què Lupa vesteix tots els seus muntatges; un
naturalisme que du, per descomptat, el seu segell i al qual pocs dels nostres
intèrprets hi estan gaire avesats. Pep Cruz, Mercè Arànega i Marta Angelat han
assumit el repte i no només l’han superat sinó que es converteixen en uns molt
bons intèrprets “lupians”; especialment Mercè Arànega, senzillament magnífica. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="299" src="https://2.bp.blogspot.com/-L9ePhngrl3U/WKn7M4GBw_I/AAAAAAAAHy8/dvG7hU_KUfgnoGjpEgnnLxAW3Hc0Qe8wgCLcB/s320/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B12htm.jpg" width="320" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Amb
aquest text de Thomas Bernhard, el director polonès Krystian Lupa ha tornat un
cop més al Temporada Alta i ha fet posterior temporada al Lliure. Tres actors
veterans de llarg recorregut i reconeixement es posen sota la seva tutela per
representar un text inquietant, en què l'important no és el que es diu, sinó
tot el que es llegeix entre línies. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Davant
la Jubilació</i> s'inspira en la història verídica d'un jutge nazi que, anys
després de la guerra, va aconseguir conservar la seva bona posició a força de
mantenir amagats els seus ideals nacionalsocialistes. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="231" src="https://2.bp.blogspot.com/-p7lbmXOn_XI/WKn7TrvNCGI/AAAAAAAAHzA/qe9DhvSO2PkJsabjMWeKIwc4Y9uJoss9gCLcB/s400/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B9.htm.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Bernhard retrata la
misèria moral de tres germans, clarament vinculats al nazisme, en l’estricta
intimitat de casa seva. El “noi de la casa”, ja a les portes de la jubilació,
és, a més, president de l’Audiència Nacional, malgrat haver estat el màxim
responsable d’un camp d’extermini. La seva vellesa i la seva imminent jubilació
esdevenen una metàfora del final de la seva època d'esplendor i el trauma que
això li comporta. Al seu costat, apareixen les seves dues germanes, ambdues
dominades i no obstant això pols oposats d'una mateixa realitat. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Ls4-TXWC98A/WKn7dxs7N2I/AAAAAAAAHzE/aQytV6R_2aIyP2DBwAz33OfAQxgvTwbcQCLcB/s1600/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B10.htm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-Ls4-TXWC98A/WKn7dxs7N2I/AAAAAAAAHzE/aQytV6R_2aIyP2DBwAz33OfAQxgvTwbcQCLcB/s400/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B10.htm.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Mercè Arànega
crea una Vera fràgil i submisa a la que el terror se li intueix sota tan sols
el punt just de nerviosisme. És la germana fidel a la memòria del pare,
enamorada del seu germà, a qui admira i serveix amb incestuosa devoció. Per la
seva banda, Marta Angelat és Clara que ofereix una meravellosa interpretació
amb la qual aconsegueix, gairebé sense diàleg, omplir i gelar l'escenari amb
les seves mirades de retret i la seva actitud distant. Clara, lligada a una
cadira de rodes, des que un bombardeig aliat la va deixar paraplègica.
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-6iQF7_B4gOE/WKn7lgVrVBI/AAAAAAAAHzM/Xc8ru18e90csNG-LqYczBed-K5EUfsGoACLcB/s1600/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B3.htm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://2.bp.blogspot.com/-6iQF7_B4gOE/WKn7lgVrVBI/AAAAAAAAHzM/Xc8ru18e90csNG-LqYczBed-K5EUfsGoACLcB/s400/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B3.htm.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L’esperit de Clara sembla ser més lliure que els dels seus germans però, la
seva dependència, a més d’impossibilitar-li la fugida, la fa cruel i amarga amb
Vera i muda i indiferent davant Rudolf. Enfadada, humiliada i sobretot
resignada, el seu personatge és fonamental com una representació de la part
vençuda. Finalment, Pep Cruz és Rudolf i completa el repartiment aferrant-se
als tics nerviosos amb els quals evoluciona cap a la <span style="margin: 0px;"> </span>bogeria. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-8Sb_YpqUtKM/WKn7rVB-c8I/AAAAAAAAHzQ/uCwyr9H68kEB2rAUUNFe3KTmMec5Cjo0wCLcB/s1600/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B4.htm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://3.bp.blogspot.com/-8Sb_YpqUtKM/WKn7rVB-c8I/AAAAAAAAHzQ/uCwyr9H68kEB2rAUUNFe3KTmMec5Cjo0wCLcB/s400/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B4.htm.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La posada en escena ens trasllada al
menjador d'una casa gran però antiga i atrotinada que, com els personatges, en
el seu dia va ser majestuosa. Una única finestra és el punt des del qual miren
a l'exterior i contemplen el constant i imparable moviment del món. Sobre les
parets, es reprodueixen imatges de més impacte que reforcen la incomoditat que
el text desprèn. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-S3odBHZ6UXU/WKn7vpqhlDI/AAAAAAAAHzU/Kp9JDT2Emr4On7MzJA_6pfh36y3fYXN3QCLcB/s1600/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B11htm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-S3odBHZ6UXU/WKn7vpqhlDI/AAAAAAAAHzU/Kp9JDT2Emr4On7MzJA_6pfh36y3fYXN3QCLcB/s400/davant%2Bla%2Bjubilaci%25C3%25B3%2B11htm.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Lupa es pren el seu temps - 3 hores i mitja de funció amb dos
descansos - i ofereix una direcció naturalista de ritme dens, respectant els
silencis i les pauses en cada un de les intervencions. Ens dóna així temps per
reflexionar, intuir i pair una història que se'ns va desvetllant a petites pinzellades.
L´autoengany sembla ser l'única via d'escapament per a aquestes ànimes
corroïdes per la culpa. No obstant això, el temps i la vellesa trenquen les
barreres en què es protegien, mostrant-los la terrible realitat que ha estat la
seva vida. Al final, seran les seves mateixes conviccions, botxins de tants,
les que acabaran convertint-se en les seves pitjors enemigues.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-25498598124906326562017-02-08T08:59:00.001-08:002017-02-08T08:59:52.376-08:00FRANTZ<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-yksPzjWO-uc/WJtMUgaWnhI/AAAAAAAAHxo/0NttisRGsFwta5lG6DPjEAk-TigCJU3vwCLcB/s1600/frantz%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-yksPzjWO-uc/WJtMUgaWnhI/AAAAAAAAHxo/0NttisRGsFwta5lG6DPjEAk-TigCJU3vwCLcB/s320/frantz%2B1.jpg" width="234" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Elegant i preciosista, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Frantz</i>
oculta sota la seva aparença de sobrietat un torrent d'artificis formals i
narratius. Res d´estrany, tractant-se de la nova pel·lícula de François Ozon,
un autor conegut per les seves resplendors postmodernes. Així, entre òbvies
transicions entre imatges en blanc i negre i en color, i una sobredosi de girs
dramàtics, el cineasta francès elabora un eloqüent i emotiu estudi de la
persistència dels traumes bèl·lics a l'Alemanya colpejada per la Primera Guerra
Mundial. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-UxSxPRr9HFo/WJtN0AzyQcI/AAAAAAAAHx0/7xyC_m4XRBopVodpNbF1IQrv6tNBoXf7wCLcB/s1600/frantz%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-UxSxPRr9HFo/WJtN0AzyQcI/AAAAAAAAHx0/7xyC_m4XRBopVodpNbF1IQrv6tNBoXf7wCLcB/s400/frantz%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Relectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Remordimen</i>t
(1932), d'Ern</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">st Lubitsch, que al seu torn adaptava l'obra teatral <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L'homme que j'ai tué</i>, de Maurice
Rostand, la pel·lícula d'Ozon estén el recorregut narratiu del film original,
superposant noves capes al vendaval de secrets que assota a una vídua
(sensacional Paula Beer) i a un amic del marit mort en la guerra. Un dispositiu
narratiu que dóna forma a una meditació sobre la crisi identitària d'un
continent, Europa, escombrat per la follia. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-g18YkG6MNGk/WJtN5ALjY_I/AAAAAAAAHx4/CdVp1ZTaQHQO7TCC6Uq5y1Al39ODxBYdACLcB/s1600/frantz%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-g18YkG6MNGk/WJtN5ALjY_I/AAAAAAAAHx4/CdVp1ZTaQHQO7TCC6Uq5y1Al39ODxBYdACLcB/s320/frantz%2B6.jpg" width="280" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El canvi constant de temes, i amb
això d'estil -que és una forma igual de vàlida de tenir un estil autoral
propi-, caracteritza l'obra de François Ozon, capaç de portar al cinema una
peça teatral de RW Fassbinder <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gotas de agua
sobre piedras calientes</i> o explicar una història de doble identitat sexual <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una nueva amiga</i>, com d'exposar una
desaparició abstracta <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bajo la arena</i>,
relatar l'extraordinària existència d'un nadó amb ales <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ricky</i> o filmar una escenificació teatral retro i cantada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">8 muje</i>res. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-neL8ghcLp88/WJtOAXy_V6I/AAAAAAAAHx8/kMg5SLcBsmIrAl0Mjn2tYJoNdZOc_C5bQCLcB/s1600/frantz%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-neL8ghcLp88/WJtOAXy_V6I/AAAAAAAAHx8/kMg5SLcBsmIrAl0Mjn2tYJoNdZOc_C5bQCLcB/s400/frantz%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">En aquesta volta de rosca
permanent que és la seva filmografia, Ozon <span style="margin: 0px;"> </span>explica ara a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Frantz</i> un drama ambientat en acabar la primera guerra mundial, de
tints pacifistes: un soldat francès viatja fins al poble en què viuen els pares
i la promesa del soldat alemany al que va matar en les trinxeres. El seu desig
és revelar la seva identitat, però els esdeveniments l'obliguen a assumir una
situació ben diferent. Ozon és fidel a l'original, encara que varia el punt de
vista i construeix tot l'entramat de relacions a partir de la representació, la
culpa i la mentida pietosa. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-HZ1A2hBFD10/WJtOIIpE0YI/AAAAAAAAHyA/BynrMCGxmGgWcBawMUNI2a7jwDuR0dFUwCLcB/s1600/frantz%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-HZ1A2hBFD10/WJtOIIpE0YI/AAAAAAAAHyA/BynrMCGxmGgWcBawMUNI2a7jwDuR0dFUwCLcB/s1600/frantz%2B7.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Això li permet un suggerent exercici sobre
perspectives complementàries en el qual resulta primordial el treball amb el
blanc i negre i el color, per separat o barrejat en alguns enquadraments tan
reveladors com l'inicial, en què el poble és en blanc i negre i els arbres que
l'envolten, en color. No és un artifici, sinó que imposa la lògica dels
esdeveniments entre la realitat i la representació, el que uns volen imaginar
(els pares del soldat mort) i el que altres voldrien haver viscut (el soldat
francès).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-w-Eg07-NGJI/WJtOMuhfoWI/AAAAAAAAHyE/dUdN19QHh-QooBZ69m442HP5KoEvAri6QCLcB/s1600/frantz%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-w-Eg07-NGJI/WJtOMuhfoWI/AAAAAAAAHyE/dUdN19QHh-QooBZ69m442HP5KoEvAri6QCLcB/s1600/frantz%2B8.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">'El suïcida', un quadre d'Édouard Manet pràcticament desconegut, juga
un paper crucial en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Frantz</i>. Resulta
una pintura ombrívola i sinistra que tanca el sentiment real de certa Europa
davant la lluminositat i amor a la vida que desprèn l'obra pública per
excel·lència del pintor, 'Esmorzar sobre l'herba'. En una pel·lícula que
conclou amb la protagonista asseguda al Louvre (en un pla que subratlla la
connexió de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Frantz</i> amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vértigo</i>), l'art juga un paper
determinant com a vehicle d'aproximació, enteniment, catarsi i consol. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-4Rdj9Q6N-7s/WJtOSE8uEiI/AAAAAAAAHyI/f53Q_5kNT8kehv1ZuL8Dq7971PoSMcetQCLcB/s1600/frantz%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-4Rdj9Q6N-7s/WJtOSE8uEiI/AAAAAAAAHyI/f53Q_5kNT8kehv1ZuL8Dq7971PoSMcetQCLcB/s400/frantz%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Si
l'obra de Manet revela aquelles emocions que no s'expressen en l'àmbit públic,
la música de violí que toca Adrien per a la família de Frantz (el supòsit
virtuós de l'instrument) li permet enderrocar les hostilitats inicials. El
personatge de Frantz també se'ns dibuixa com un jove pacifista francòfil que es
veu obligat a lluitar contra un país que estima a través de la seva cultura.
Finalment, François Ozon, a la manera d'Adrien, també és un francès que amb
aquesta pel·lícula s'aproxima a la cultura alemanya i confia en la capacitat
del relat (més enllà de la seva naturalesa fictícia o inspirada en la realitat)
per curar ferides i conciliar postures enfrontades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-45074516554595470452017-01-24T09:41:00.000-08:002017-01-24T09:41:57.134-08:00LA LA LAND <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-jSJ-7WvgW9M/WIeQCWQqvKI/AAAAAAAAHvo/MeZiEXlcjhYEwJo-jZCUMqgaNONfY2-CQCLcB/s1600/la_la_land-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-jSJ-7WvgW9M/WIeQCWQqvKI/AAAAAAAAHvo/MeZiEXlcjhYEwJo-jZCUMqgaNONfY2-CQCLcB/s320/la_la_land-1.jpg" width="216" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">En la seqüència d'obertura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ciudad de las estrellas (La La Land)</i>, rodada en un únic pla
seqüència, és tota una declaració de principis i està tot l'esperit lúdic del
cinema musical. I a més a més, creure que els somnis es compleixen. Per això
aquí està sempre el musical, inassequible al desànim del públic mandrós, que
apareix per Hollywood periòdicament amb el seu abrasiu poder d'apel·lar al
revival nostàlgic, guanyant la partida a força de aclaparar-nos amb la seva
grandiloqüència (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els miserables</i>), el
seu desplegament de llum ( <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mamma Mia!)</i>
o la seva aparatositat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(Chicago, Nine</i>).
Fins i tot en la seva vessant d'estudiada rebel·lia, el musical a contracorrent
(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Todos dicen I Love You, Bailar en la oscuridad,
Hedwig .</i>..) busca sempre un miracle. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-sRfspOY0yIM/WIeQvXgmX4I/AAAAAAAAHvs/cfPs9YSav5kLYAeuiwXCqGZoRLXj6ICHACLcB/s1600/la%2Bla%2Bland%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-sRfspOY0yIM/WIeQvXgmX4I/AAAAAAAAHvs/cfPs9YSav5kLYAeuiwXCqGZoRLXj6ICHACLcB/s400/la%2Bla%2Bland%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Però, creu l'espectador del segle XXI
encara en els miracles? Hollywood pensa que sí, i Damien Chazelle, el director
de la pel·lícula, s'apunta al voluntarisme. Els miracles només existeixen si hi
ha gent disposada a creure en ells. Això és cinema de l'esperit, aquell que
confronta la part íntima de l'espectador amb les seves il·lusions i li posa
ritme al saldo negatiu resultant. Chazelle, amb maneres de noi prodigi que es
fa passar pel teu col·lega aconsegueix que el bon rotllo no arribi mai a donar
mal rotllo. Estem (això segueix sent Hollywood) davant un intent de
rehabilitació del sistema (la casta), que sap incloure astutament les
autocrítiques. Res no funciona allà fora, però encara podem ser feliços.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-4Pg0AS7QKTo/WIeQ3FuvbsI/AAAAAAAAHvw/94dLvSRVmegK-PXy5DRkWer622SVAsaoQCLcB/s1600/la%2Bla%2Bland%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://2.bp.blogspot.com/-4Pg0AS7QKTo/WIeQ3FuvbsI/AAAAAAAAHvw/94dLvSRVmegK-PXy5DRkWer622SVAsaoQCLcB/s400/la%2Bla%2Bland%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Alguns
diran que és adotzenament, o un engany capitalista més, un altre rentat de
cara, un cant als (meravellosos) anuncis de Coca-Cola dels 80. Segurament, però
assumim-ho aviat: com artifici musical a contracorrent, és perfecte. Un
artefacte formidable, un vendaval d'encant irresistible no apte pels qui tenen prejudicis.
Per començar perquè, tornant a la seva anterior pel·lícula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Whiplash,</i> retrata amb humor i música la por al fracàs (i no tant la
recerca de l'èxit, com abans) a través d'una història d'amor de gent amb
talent, un altre dels mantres del director i guionista.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-fO-GeDyTPPc/WIeQ-CkRZ1I/AAAAAAAAHv0/clxPEuXc94IqfOUq8-iXDOZ_uPlsYOGQQCLcB/s1600/la%2Bla%2Bland%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-fO-GeDyTPPc/WIeQ-CkRZ1I/AAAAAAAAHv0/clxPEuXc94IqfOUq8-iXDOZ_uPlsYOGQQCLcB/s400/la%2Bla%2Bland%2B6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Per continuar, perquè
música i coreografia, essencials, són d'una distinció aclaparadora, fins i tot
enmig d'un embús. O potser per això. I, per acabar, perquè hi ha truc: dóna una
rebolcada al concepte de final feliç. Apel·lant al jazz, aquestes Melodies de
Hollywood traslladen intel·ligentment, com Coppola duent-se <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Corazonada</i> a Las Vegas, el ritu del
musical clàssic (essencialment unit a Nova York i Europa) a la Costa Oest. Hi havia
musicals en els estudis (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cantando bajo la
lluva</i> ho va sublimar), però <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La La
Land</i> converteix el paisatge impossible de Los Angeles en el millor No Lloc
per replantejar-se el gènere. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-HH6AwcjkEYY/WIeRHm-1dxI/AAAAAAAAHv4/2mp6yvJ376cbWm25L6-8EhGCH9nRrGu6QCLcB/s1600/la%2Bla%2Bland%2B10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-HH6AwcjkEYY/WIeRHm-1dxI/AAAAAAAAHv4/2mp6yvJ376cbWm25L6-8EhGCH9nRrGu6QCLcB/s400/la%2Bla%2Bland%2B10.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">De la mà d'uns tan intensos com afortunats Stone
i Gosling, carismàticament reunits en una funció a dos, combina Cheek to Cheek
l'ànima del musical optimista amb la profunda desolació entapissada de vellut,
ressacosa del cava barat en el Cap d'Any de la contundent <i style="mso-bidi-font-style: normal;">New York, New York</i> de Scorsese. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
La Land</i> fa referència a aquesta ciutat de les estrelles, la meca del cinema,
la fàbrica d'il·lusions. Es tracta d'una operació de nostàlgia (dins i fora del
relat) una mica impostada: Emma Stone vol triomfar en el cinema i ser una estrella
com les d'abans i Ryan Gosling, que balla igual que fa drama violent amb
Nicolas Winding Refn, vol triomfar en el jazz tocant sol a l'estil de John
Coltrane o Thelonious Monk.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-xc5Htbi6A_4/WIeRP59bgLI/AAAAAAAAHv8/43L7V7w3uak1qrhfhNOK-YBe_BZ2JW9NwCLcB/s1600/la%2Bla%2Bland%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://2.bp.blogspot.com/-xc5Htbi6A_4/WIeRP59bgLI/AAAAAAAAHv8/43L7V7w3uak1qrhfhNOK-YBe_BZ2JW9NwCLcB/s400/la%2Bla%2Bland%2B8.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El passat, la nostàlgia i l'enyorança final per
allò que no es va aconseguir tenir. Però el film té al mateix temps l'interès
(i el risc, encara que aquest sembla minimitzat: els set Globus d'Or auguren
bona recaptació i algun que altre Oscar) del seu concepte escènic i argumental
a destemps -com ho va tenir <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Corazonada</i>,
el musical de Coppola, fa 35 anys-, les seves precioses referències a la
seqüència del Planetarium de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rebelde sin causa</i>
i alguns números molt ben dissenyats i filmats.</span></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-YEf_AdEN-HY/WIeRVZ_NIQI/AAAAAAAAHwA/iv9jz1jGstgbXo_bteJWTkyTLeHzySOjQCLcB/s1600/la%2Bla%2Bland%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://1.bp.blogspot.com/-YEf_AdEN-HY/WIeRVZ_NIQI/AAAAAAAAHwA/iv9jz1jGstgbXo_bteJWTkyTLeHzySOjQCLcB/s400/la%2Bla%2Bland%2B7.jpg" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
</span>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-45645288864944233092017-01-10T08:26:00.001-08:002017-01-10T08:26:34.761-08:00SCARAMOUCHE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-PN5orhR8TdM/WHUJdhiW27I/AAAAAAAAHuI/XJlz5EwJVIUXtyC5Yus_Lffno4-tbps5ACLcB/s1600/Scaramouche%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-PN5orhR8TdM/WHUJdhiW27I/AAAAAAAAHuI/XJlz5EwJVIUXtyC5Yus_Lffno4-tbps5ACLcB/s320/Scaramouche%2B1.jpg" width="228" /></a></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mar i Cel</i> va
representar en el seu moment un abans i un després del teatre català, i
sobretot del teatre musical català, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Scaramouche</i>
va pel mateix camí. Dagoll Dagom hi ha abocat tota la seva experiència que
porta acumulada en quaranta anys, ha continuat facilitant el relleu escènic i
musical amb un planter, en la seva major part, de l'última fornada —que vol dir
preparat, exigent i generós a la vegada— i creant un espectacle que arrodoneix
una excel·lent factura escènica des del llibret que combina l'aventura, el
romanticisme i l'humor, a les lletres de les cançons. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-eEWAHSxh7qg/WHUKDqVtytI/AAAAAAAAHuM/Av4Csy25wbgWrO0Cm7_jxlLjckqCjwIYwCLcB/s1600/Scaramouche%2B11.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-eEWAHSxh7qg/WHUKDqVtytI/AAAAAAAAHuM/Av4Csy25wbgWrO0Cm7_jxlLjckqCjwIYwCLcB/s400/Scaramouche%2B11.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El text que juga amb
Shakespeare o Goldoni, la netedat i claredat de la seva interpretació, la
treballadíssima coreografia dels espadatxins (i alguna espadatxina) i les diverses
escenes de lluita d'espases i florets, la suggerent musicalitat que combina
diversos gèneres al servei de les diferents classes socials de l'obra, els
matisos de la partitura que acoloreixen cada situació, el luxe del vestuari, la
calidesa de la il·luminació, la realització amplificada del so i la fastuosa i
a la vegada pràctica escenografia modular per representar diversos espais per
nivells sense foscos ni pauses que alterin el ritme. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-MdFnYXmKc_k/WHUKTpZn7sI/AAAAAAAAHuQ/gvhzXeKBnec80lkPR2YvdJofPC1K7XQWwCLcB/s1600/Scaramouche%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://1.bp.blogspot.com/-MdFnYXmKc_k/WHUKTpZn7sI/AAAAAAAAHuQ/gvhzXeKBnec80lkPR2YvdJofPC1K7XQWwCLcB/s400/Scaramouche%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Dagoll Dagom s'atreveix a
crear un musical salpebrant una pel·lícula dels anys del Tchnicolor, amb dosi
de la comèdia shakesperiana, uns esplèndids quadres de la commediadell'art i
carregant-ho amb la pòlvora del dret de la ciutadania a ser lliure. La cabriola
dramatúrgica supera l'escena de la lluita entre Scaramouche i el comte en la
barana del teatre. Construeixen tot un espectacle que és brillant en les formes
(un vestuari que imposa, uns recursos escènics elegants, amb punts de sorpresa
i de notable eficàcia) i busca profunditat en el fons. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-y7yGxZ3iZR0/WHUKawxK-ZI/AAAAAAAAHuY/k2B0a5c1PEkJj2Zj0Pgv4VHop3GNThqrwCLcB/s1600/Scaramouche%2B7.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-y7yGxZ3iZR0/WHUKawxK-ZI/AAAAAAAAHuY/k2B0a5c1PEkJj2Zj0Pgv4VHop3GNThqrwCLcB/s400/Scaramouche%2B7.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">No s'acontenten en
produir emocionats coreografies d'espases, si no que també doten de contingut
aquella lluita, fent molt lleugeres picades d'ullet al procés polític i social
de Catalunya d'avui. El treball dels actors és molt generós. Molt dinàmic sense
perdre l'alè per cantar i construint uns personatges amb els que empatitzar:
des d'un comte malvat (Ferran Utzet)a un Louis/ René amb dots de paraula (Toni
Viñals, com si fos el dissortat Cyrano de Bergerac, però amb un cor blanc i que
vol la llibertat del poble). </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kuV1F9GEkaI/WHUKk6GMgKI/AAAAAAAAHuc/Ec5zWKfm8bEsEwXbzSFgek1M6mHwNyRiwCLcB/s1600/Scaramouche%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-kuV1F9GEkaI/WHUKk6GMgKI/AAAAAAAAHuc/Ec5zWKfm8bEsEwXbzSFgek1M6mHwNyRiwCLcB/s400/Scaramouche%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">També són notables el treball de les protagonistes
que revelen les contradicions i la ràbia d'Olympia (Ana San Martín, la Blanca
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mar i Cel</i>, que ara empunya un
florí en comptes de la daga traïdora) i Camilla (Mireia Mambo, que s'ha
deslliurat de la toga de Sister Act). També destaca la ingenuïutat de Fanny
(Clara Moraleda) i el pragmatisme del calçasses de Don Bàrtolo (Jordi Coromina).
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-ont69mALXlM/WHUKvQyuh0I/AAAAAAAAHug/I7FwmZENjBA_Hnkyrf9_RSzqEl2ACQsnwCLcB/s1600/Scaramouche%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://3.bp.blogspot.com/-ont69mALXlM/WHUKvQyuh0I/AAAAAAAAHug/I7FwmZENjBA_Hnkyrf9_RSzqEl2ACQsnwCLcB/s400/Scaramouche%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La música serveix unes frases de balades de notable intensitat i un Himne del
poble que evoca a la rebel·lió de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els miserables</i>.
És enmig d'aquesta revolta popular, la Revolució Francesa, que Scaramouche,
l'emmascarat, es converteix en el defensor del poble i en un corcó per als
nobles, els aristòcrates i els capitostos de la cort. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-5qk-Dsqa5oI/WHUK4jcTP7I/AAAAAAAAHuk/4l13FpJ2p4YinbIGgqIza1ENgVGOy4fTQCLcB/s1600/Scaramouche%2B10.jpg.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://1.bp.blogspot.com/-5qk-Dsqa5oI/WHUK4jcTP7I/AAAAAAAAHuk/4l13FpJ2p4YinbIGgqIza1ENgVGOy4fTQCLcB/s400/Scaramouche%2B10.jpg.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Els seus pamflets
revolucionaris i les seves aparicions en el lloc més inesperat fan anar de
bòlit les tres potes del poder —la cort, la noblesa i l'església— i els
enfrontaments se succeeixen tant al carrer com en els indrets més freqüentats
pels poderosos. La trama del musical Scaramouche es basa en aquest moment
històric i té l'encert de reflectir els abusos dels uns i les injustícies dels
altres, rematat amb un final que no seria fidel al gènere si no fos feliç i
èpic a favor dels que han nascut per ser herois.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-YuCvkb-nrXw/WHULEendUgI/AAAAAAAAHuo/eNN9fllh1aQLhZoaZIPTN7XfO_u0BbLxgCLcB/s1600/Scaramouche%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-YuCvkb-nrXw/WHULEendUgI/AAAAAAAAHuo/eNN9fllh1aQLhZoaZIPTN7XfO_u0BbLxgCLcB/s400/Scaramouche%2B6.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-10262518058309651842016-12-26T13:32:00.004-08:002016-12-26T13:34:18.481-08:00MOLT SOROLL PER NO RES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-za-Cjak5Hps/WGGIXdEKBWI/AAAAAAAAHq4/Y59hEC8mN14wmsANH1EYHXtHmdJaSzAagCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-za-Cjak5Hps/WGGIXdEKBWI/AAAAAAAAHq4/Y59hEC8mN14wmsANH1EYHXtHmdJaSzAagCLcB/s320/molt%2Bsoroll%2B1.png" width="226" /></a></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i>Molt soroll per no res</i> va ser escrita entre 1598 i 1599, és
a dir en període central de la producció dramàtica de Shakespeare, i fou
publicada en quarto el 1600, i més tard, el 1623 dins el recull First Folio que
contenia trenta-sis obres del dramaturg.Es tracta d’una de les seves millors i
més populars comèdies. La trama,
eminentment de temàtica amorosa, gira al voltant dels malentesos que produeixen
en dues parelles d’enamorats, els rumors, les trampes, els parnays de les
aparences, i la calúmnia ordida amb enganys. Amb allò que diu la dita popular a
propòsit de les aparences, Shakespeare construeix una magnífica comèdia que
combina l’enginy i una sòlida comicitat amb temes més transcendentals com
l’amor, el desig, l’orgull, la calumnia, la vergonya, la infidelitat, l’engany
i l’honor. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cfyqlsgqdB0/WGGKp_r-n0I/AAAAAAAAHrE/lh5fY6ZvXc8LnlUeb8ktGcSfkY1bUhDngCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B2.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-cfyqlsgqdB0/WGGKp_r-n0I/AAAAAAAAHrE/lh5fY6ZvXc8LnlUeb8ktGcSfkY1bUhDngCLcB/s320/molt%2Bsoroll%2B2.png.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Absolutament tot en <i>Molt soroll per no</i> res té dues cares i està
organitzat i presentat d’acord amb un principi binari d’aparellaments i
d’oposicions. Com ja destaquen en el programa, “avui en dia, sobretot gràcies a
Shakespeare, estem acostumats a la mescla de dos estils dramàtics dins d’una
mateixa comèdia. Però en el seu moment, Molt soroll devia semblar una audàcia
experimental, ja que combina dos gèneres en aparença irreconciliables, l’alta
comèdia i el melodrama, atorgant a cadascun d’ells el seu llenguatge
característic (prosa i vers) i saltant de l’un a l’altre, no només d’una escena
a l’altra, sinó també d’un parlament a un altre, o d’una frase a la següent. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-R4rRfBodg3A/WGGKzzEVsGI/AAAAAAAAHrI/ZuUrmNw3SgY3dbnGBuof70IMNgbJctYDgCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B7.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://4.bp.blogspot.com/-R4rRfBodg3A/WGGKzzEVsGI/AAAAAAAAHrI/ZuUrmNw3SgY3dbnGBuof70IMNgbJctYDgCLcB/s400/molt%2Bsoroll%2B7.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La d</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">ualitat, doncs, és present en tota l’obra i en tot moment: dos gèneres
dramàtics, dos llenguatges, dos registres escènics, dues parelles d’enamorats
(Hero i Claudi, Beatriu i Benedicte), dos cavallers (Benedicte i Claudi), dues
donzelles (Hero i Beatriu), dos germans nobles (Don Pedro d’Aragó el seu germà
bastard, Don Joan), dos germans d’edat (Leonato i Antonio, Leonata en aquesta
versió), dos malvats (Don Joan i Borachio)… Oposició de sexes, oposicions de
caràcters i oposicions dialèctiques.</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-68o5U1yY_ls/WGGLEcCGqsI/AAAAAAAAHrM/zPXYgj86cr0l0aOw5drD3p9pVy1B-jUFwCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B6.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://2.bp.blogspot.com/-68o5U1yY_ls/WGGLEcCGqsI/AAAAAAAAHrM/zPXYgj86cr0l0aOw5drD3p9pVy1B-jUFwCLcB/s320/molt%2Bsoroll%2B6.png.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">I en els dos nivells de personatges de
l’obra, una correspondència entre els senyors i els criats i subalterns en les
parelles entre Úrsula i Borachio; i també el duel d’agudesa verbal entre
Beatriu i Benedicte té la seva rèplica en la hilarant incontinència verbal
farcida de corrupcions del llenguatge d’en Cirereta i els seus companys
guardians. Tot plegat contribueix a un joc i una dinàmica constant de plans i
interaccions dramàtiques, d’embolics i d’intrigues que captiven sens dubte
l’espectador. la dramatúrgia de Marc Artigau i Àngel Llacer parteix del text de
l’excel·lent traducció de Salvador Oliva que adapten per adequar-la al context
de l’època daurada de Hollywood, on en les seves produccions la versemblança
era el de menys perquè el que comptava era l’entertainment, el fet d’oferir un
espectacle brillant, divertit i alegre. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-u7MVmil8jpk/WGGLlldE7HI/AAAAAAAAHrU/AS26di7Ci686Rxf3ChujqLCmpDl7yvzyACLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B5.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://1.bp.blogspot.com/-u7MVmil8jpk/WGGLlldE7HI/AAAAAAAAHrU/AS26di7Ci686Rxf3ChujqLCmpDl7yvzyACLcB/s400/molt%2Bsoroll%2B5.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Així doncs el seu <i>Molt soroll per no
re</i>s no té lloc a Messina on arriba l’infant Don Pere d’Aragó, sinó en un plató
del Hollywood de principis dels anys cinquanta enmig del rodatge d’un musical. Casar
Shakespeare amb els temes de Cole Porter i Irving Berlin per crear-ne una
versió musical compta amb el precedent cinematogràfic de Kenneth Branagh, l’any
2000, amb <i>Treballs d’amor perduts</i>. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-_I00K55ZBfQ/WGGLw7bBDKI/AAAAAAAAHrY/GSdkdGb6DkIsST7l9eVzO_3QKn27RJclgCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B9.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://3.bp.blogspot.com/-_I00K55ZBfQ/WGGLw7bBDKI/AAAAAAAAHrY/GSdkdGb6DkIsST7l9eVzO_3QKn27RJclgCLcB/s320/molt%2Bsoroll%2B9.png.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">En aquest muntage del TNC se’ns proposa,
doncs, traslladar-nos a un plató cinematogràfic on la direcció escència de
Llàcer s’uneix a la direcció musical de Manu Guix per retre un homenatge als
musicals clàssics de Hollywood i als números musicals més emblemàtics de
Cantant sota la pluja (1952), però també de Top Hat (1935).En les escenes,
coreografies, decorats i vestuari hi ha flaixos que ens recorden Gene Kelly i
Debbie Reynols, Fred Astaire i Ginger Rogers o altres icones i ressonàncies de
cabaret com la Marlene Dietrich de l’Àngel Blau; en el vessant dels personatges
més còmics de l’obra, els referents són els germans Marx i Donald O’Connor. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-6uOksNF2IvE/WGGL4IwDKjI/AAAAAAAAHrc/MqDHI1wKtIM-g5njJULNxi4hzBOJKgiCgCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B11.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="https://4.bp.blogspot.com/-6uOksNF2IvE/WGGL4IwDKjI/AAAAAAAAHrc/MqDHI1wKtIM-g5njJULNxi4hzBOJKgiCgCLcB/s400/molt%2Bsoroll%2B11.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La
representació del comportament amorós en les parelles, amb ingredients com
l'orgull, l'honor, l'engany i la calúmnia, troben en David Verdaguer
(Benedicte) i Bea Segura (Beatrice) -que han jurat que l'amor els és aliè però
acabaran claudicant- dos vehements i encertats intèrprets. El mateix passa amb
Marc Pociello (Claudio) i Aida Oset (Hero), encara que en un pla més sensible i
entendridor.El Leonato de l'obra original és aquí per fortuna Leonata, una
Victòria Pagès amb senyorial presència interpretativa. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HlwyDUvsNeI/WGGMJgQfecI/AAAAAAAAHrg/zRXqlimZRJwTyv8a_aTQdQuCa3GxLhXNwCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B13.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://1.bp.blogspot.com/-HlwyDUvsNeI/WGGMJgQfecI/AAAAAAAAHrg/zRXqlimZRJwTyv8a_aTQdQuCa3GxLhXNwCLcB/s400/molt%2Bsoroll%2B13.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Fantàstic també Albert
Triola com el malvat Don Juan i a molt bona altura Jordi Coll (Don Pedro),
Lloll Bertran (Margarida), Marc Pociello (Claudio), Enric Cambray (el capellà
Francesc), la citada Altarriba (Úrsula i Conilleta), així com la resta de
l'implicat repartiment d'una producció d'impecable engranatge. </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-RWD3gE4HTLY/WGGMSmNn9FI/AAAAAAAAHro/XSDRLaA6qm0WALDJRoo0hwq_-9DLWDkVQCLcB/s1600/molt%2Bsoroll%2B4.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://2.bp.blogspot.com/-RWD3gE4HTLY/WGGMSmNn9FI/AAAAAAAAHro/XSDRLaA6qm0WALDJRoo0hwq_-9DLWDkVQCLcB/s400/molt%2Bsoroll%2B4.png.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-2509260280584833032016-12-12T10:59:00.000-08:002016-12-12T10:59:53.675-08:00Un obús al cor<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wQIpVgWGBmA/WE7wdagKMBI/AAAAAAAAHko/38ub5ROUoG4JmYT6WAfzbTOWTEb0emfdQCLcB/s1600/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-wQIpVgWGBmA/WE7wdagKMBI/AAAAAAAAHko/38ub5ROUoG4JmYT6WAfzbTOWTEb0emfdQCLcB/s320/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B9.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">L'univers literari i teatral de Wajdi Mouawad és un
reliquiari de les experiències vitals que han marcat la seva vida. A la sagrada
urna guarda una guerra civil atroç en un país tan llunyà i enyorat. Guarda
l'horror que es cola en la quotidianitat i la màgia d'una cultura mil·lenària
que conviu amb els seus morts. Guarda el desarrelament de l'emigrant en noves i
fredes terres, el so d'una llengua familiar amb un altre accent i una forastera
adquirida, amb tot el pes d la seva cultura. Guarda llaços familiars esfilagarsats,
sempre a punt de desfer l'últim fil. I guarda una ànima d'artista: dramaturg,
literat, pintor. Guarda una individualitat que ha aixecat entre dos mons. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="140" src="https://4.bp.blogspot.com/-t7cJg5oBZ0c/WE7xQ0nT2aI/AAAAAAAAHks/_qZhipRSY-Aw4wy3VV2qMz2cGEBGfPB7QCLcB/s400/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B1.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un obús al cor</i> torna a obrir aquesta
valuosa caixa de Pandora perquè surtin els seus coneguts dimonis. Però aquesta
vegada ho fa com un exorcisme per superar un tràngol molt concret: una pèrdua
associada a un dolor molt profund. Un dolor que qualsevol pot reconèixer.
Aquesta vegada tots els fantasmes ocupen el lloc que els correspon. Oriol Broggi
i Ferran Utzet han agafat aquest delicat receptacle de vidre gelat d'una
tempesta de neu i una trucada de la Parca per regalar al públic un espectacle
amb la precisió emocional d'un escalpel. Un instrument afiladíssim en mans
d'Ernest Villegas que es marca un monòleg interior d'extraordinari impacte
escènic. Un muntatge intens sense meandres. orrent emocional intens sense
lírica estancada, amb una posada en escena que ofereix a l'espectador algunes
de les imatges més belles que ha creat Broggi per dir-ho tot sense paraules. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-NC0II7fXsbM/WE7xtnobz9I/AAAAAAAAHkw/dpz-Xtm6Sn8vEy8g_37Ma3Sh0rKiZ5ssQCLcB/s1600/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://3.bp.blogspot.com/-NC0II7fXsbM/WE7xtnobz9I/AAAAAAAAHkw/dpz-Xtm6Sn8vEy8g_37Ma3Sh0rKiZ5ssQCLcB/s400/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La
por, la infància i la guerra són sempre presents en l’imaginari del torrencial
Wajdi Mouawad. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un obús al cor</i> és la
versió teatral de la novel·la 'Visage retrouvé' (2002). Una història de
sofriment sense ornament de transcendència. Una història que comença amb una
trucada intempestiva (la mare agonitza a l'hospital, en el negre carrer assota
la tempesta) i acaba amb un silenci i una mirada llunyana i infinita. En el
trajecte cap a l’hospital i davant del cadàver, Wahab reviu dolorosos fragments
de la seva vida. Com aquell dia en què la mare va canviar de cara. Almenys ell
ho veia així. O aquell dia en què va veure la mort, una dona de negre de llargs
cabells i braços i cames de fusta damunt d’un autobús en flames. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-lmoAfgZ1L_k/WE7yCFkMVCI/AAAAAAAAHk0/ZpmSFYBXexkoFX94aY7-VNQUsM7xdOzVwCLcB/s1600/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-lmoAfgZ1L_k/WE7yCFkMVCI/AAAAAAAAHk0/ZpmSFYBXexkoFX94aY7-VNQUsM7xdOzVwCLcB/s400/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B5.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Amb el to de
llegenda i la fantasmagoria característica dels seus textos, però sense l’èpica
de la tetralogia, el monòleg està travessat per la guerra civil que va
patir el Líban fins al punt que Wahab la considera la seva germana bessona. És
Mouawad amb totes les seves s'obsessions. Hi haurà monstres que neixen de les
entranyes d'una vella mitologia però aquesta vegada sabem per què irrompen.
Identifiquem el terror que els alimenta. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GARbDWftjQ0/WE7ybGERi_I/AAAAAAAAHk4/jmnoB_UY3pkIpb1OlwS5OMdTDbe_h3u8wCLcB/s1600/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-GARbDWftjQ0/WE7ybGERi_I/AAAAAAAAHk4/jmnoB_UY3pkIpb1OlwS5OMdTDbe_h3u8wCLcB/s320/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B7.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Els directors han estat savis en entendre
que és un monòleg sense meandres que requereix de molt poc per explicar-ho tot.
Una cadira, una cortina, una llunyana projecció, una mínima banda sonora, un
aïllat efecte i més ombres que llums. El actor és Ernest Villegas en el seu
millor treball actoral. Una gran interpretació que podria ser esplèndida si no
defugís els fantasmes que li observen. Hi ha dos moments intensos en què sembla
mirar com si els espectadors fossin les erínnies de la seva tragèdia. Escrutadores
ombres que invoca per presenciar les escenes en les que la seva vida s'esquerda
amb successos excepcionals. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-U3D_5rLZ-qo/WE7yi_BqdXI/AAAAAAAAHk8/MbrZ8Pvkz9oTELYJ_FVm1wKTnzij1hmgACLcB/s1600/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://4.bp.blogspot.com/-U3D_5rLZ-qo/WE7yi_BqdXI/AAAAAAAAHk8/MbrZ8Pvkz9oTELYJ_FVm1wKTnzij1hmgACLcB/s320/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Dos instants en què el muntatge -i la seva
interpretació- adquireixen una altra dimensió. I queda el meravellós final,
quan l'actor s'ha quedat sense paraules i plora. Una emotiva glossa: des del
fons un tècnic comença a mullar la sorra de la sala amb una mànega. Acte
concret, en aparença allunyat de qualsevol discurs dramàtic. Simplement fa la
seva feina. Fins que es queda a l'altura de l'actor i amb un gest simple crea
un arc de pluja sobre el seu cap. Una cosa quotidiana es converteix en una
elegia per acompanyar els últims passos del personatge.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "calibri";"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-J-scRzGdTfo/WE7y2TDE5oI/AAAAAAAAHlA/qEy53BSBAxMIlLXNzCbGRoRE2J6hxDJ-QCLcB/s1600/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-J-scRzGdTfo/WE7y2TDE5oI/AAAAAAAAHlA/qEy53BSBAxMIlLXNzCbGRoRE2J6hxDJ-QCLcB/s400/un%2Bob%25C3%25BAs%2Bal%2Bcor%2B8.jpg" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: "calibri";">
</span>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";"><br /></span></div>
<span style="font-family: "calibri";">
</span>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-3299338584928844712016-11-30T08:42:00.000-08:002016-11-30T08:46:59.849-08:00La desaparició de Wendy<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-echD3yhdGOc/WD7-4wThn8I/AAAAAAAAHhM/ACPKmgDQrbcv3-zOhCFOdmwtkOoddrTeACLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-echD3yhdGOc/WD7-4wThn8I/AAAAAAAAHhM/ACPKmgDQrbcv3-zOhCFOdmwtkOoddrTeACLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B1.png" width="283" /></a></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">És difícil créixer. I quan
s'ha crescut i ha sortit el bigoti, ja és impossible de tirar enrere i
arrencar-se'l d'una estrebada. Això és el que li passa al Peter Pan / Ventafocs
—personatge amb dues personalitats— d'aquesta obra iniciàtica de Josep Maria
Benet i Jornet (Barcelona, 1940), la que marca un salt en el que seria després
la seva extensa creació teatral. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
desaparició de Wendy</i> va ser escrita el 1974, però no va ser estrenada fins
al 1985, a la sala Villarroel, a càrrec de la companyia del Centre Dramàtic de
la Generalitat de Catalunya, amb l'actor Martí Galindo en el paper
protagonista, el que ara interpreta Xavier Ripoll. En aquella primera estrena,
s'hi van aplegar intèrprets tan variats com Loles León, Pep Sais, Nadala
Batiste o Xavier Capdet, entre altres, acompanyats de cinc músics.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-FpqeMNzP8BE/WD7_wsoilzI/AAAAAAAAHhQ/DuyVWrDhe8E_PxjEK3mdVPG07ycDem32QCLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B2.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://4.bp.blogspot.com/-FpqeMNzP8BE/WD7_wsoilzI/AAAAAAAAHhQ/DuyVWrDhe8E_PxjEK3mdVPG07ycDem32QCLcB/s320/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B2.png.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La versió
actual, que ha obert la nova seu de la Sala Beckett al Poblenou ha estat
revisitada i mirada amb ulls nous pel director Oriol Broggi que n'ha extret al
màxim possible tant de la poètica que amaga l'obra com de l'absurditat que
explora l'autor. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La desaparició de Wendy</i>
pertany a una època en la que Josep Maria Benet i Jornet abandona el realisme
social i polític i escriu diverses peces de teatre infantil o juvenil. És la
seva primera, que no última, declaració d’amor al teatre i en conseqüència un
homenatge a l’ofici dels actors. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-sQB61LDmQso/WD7_-MBv3jI/AAAAAAAAHhU/kYFeS7li8s8Bo6XSETI8GGC7lqETip3CACLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B4.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://1.bp.blogspot.com/-sQB61LDmQso/WD7_-MBv3jI/AAAAAAAAHhU/kYFeS7li8s8Bo6XSETI8GGC7lqETip3CACLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B4.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Els actors i actrius d’una companyia que volen
estrenar una versió de Peter Pan i que per imponderables de la realitat es
veuran obligats a canviar d’obra, tot i que els personatges es resistiran a
desaparèixer. És una obra que, a diferencia de gairebé la resta de l’extensa
producció de l’autor, admet sense patir la manipulació o substitució d’alguns
referents i fins tot d’afegits visuals i sonors com els que ha introduït Oriol
Broggi.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-82JPho7xXKg/WD8AH1dyBDI/AAAAAAAAHhY/trCe25EgKPgi3qQKh6BzUqHwsgmxXzvWQCLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B5.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://4.bp.blogspot.com/-82JPho7xXKg/WD8AH1dyBDI/AAAAAAAAHhY/trCe25EgKPgi3qQKh6BzUqHwsgmxXzvWQCLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B5.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La desaparició de Wendy</i> és
una obra per veure amb els cinc sentits i sobretot per escoltar la banda sonora
que, a pessigades, en un arranjament que en fa un max mix, acompanya cadascuna
de les accions, des del rastre de Sisa amb aquella «Qualsevol dia pot sortir el
sol» a la veu imponent d'Ovidi Montllor dient un fragment de «Coral romput» de
Vicent Andrés Estellés, passant per tonades de cançó popular catalana com «Camí
de la font», d'Apel·les Mestres, o una peça del Paral·lel com «El vestir d'en
Pasqual» de J. Misterio i J. Viladomat amb els seus populars «elàstics blaus».</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-To1rKwCd9Ns/WD8AUbYr0pI/AAAAAAAAHhg/cExtKJq61q0f_tLw-RoqIniRBjKEPgCFQCLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B6.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://2.bp.blogspot.com/-To1rKwCd9Ns/WD8AUbYr0pI/AAAAAAAAHhg/cExtKJq61q0f_tLw-RoqIniRBjKEPgCFQCLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B6.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">El
director Oriol Broggi, que precisament va actuar el 2002 en l'obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ronda de mort a Sinera</i>, que va dirigir
el desaparegut Ricard Salvat, no s'ha oblidat tampoc de Salvador Espriu en un
moment del text, de la mateixa manera que fa referència a decorats i
escenografies de Castells Planas —alguns dels telons del teatrí on es
representa tot són seus— o dels germans Salvador o de l'arxiu de l'Institut del
Teatre i fins i tot d'un antic Centre Moral i Cultural, del carrer Pujades, veí
del barri del Poblenou.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-jplxOFk7WKk/WD8A-1qCFuI/AAAAAAAAHh0/v4qUzmhGbbwuemYHxyL5ubox8DUYKBW0wCLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B10.png.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://1.bp.blogspot.com/-jplxOFk7WKk/WD8A-1qCFuI/AAAAAAAAHh0/v4qUzmhGbbwuemYHxyL5ubox8DUYKBW0wCLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B10.png.jpg.png" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">A part dels referents a l´obra hi ha diverses lectures
narratives: les línies de cada conte, deixant clar quan els personatges estan
en Peter Pan i quan en Ventafocs; la que fa referència al joc teatral, són una
companyia de teatre que escenifiquen una obra de teatre. Ells són els
personatges, ells la viuen, però també la trenquen quan els egos floreixen i es
reivindiquen com a actors. O és la reivindicació també dels personatges que
demanen un respecte, que se'ls tracti de manera diferent que es fa en el conte
tradicional; </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-LMZrXDXefoc/WD8APUWq2WI/AAAAAAAAHhc/JrkVp4Xk4P8WHHRMRnVoruDRTzFQl22YgCEw/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B3.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-LMZrXDXefoc/WD8APUWq2WI/AAAAAAAAHhc/JrkVp4Xk4P8WHHRMRnVoruDRTzFQl22YgCEw/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B3.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">i hi ha una altra línia narrativa, reforçada per la mà del
director, que està en el diàleg del relat amb un passat molt propi d'aquest
petit país, amb referències , com ja he dit abans a Ovidi Montllor, i a Sisa, i
a un esperit reivindicatiu d'una Catalunya amb col·le de monges castradores,
revetlles de festa major, soldadets indis de joguina i bigotis senyorials. Un
viatge als '60, '70 i '80 .</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZKgYMdJwTtg/WD8ApNFRSYI/AAAAAAAAHhs/EvL4b17W1J48TKmdIBPjbc9MgPNO6tmJQCLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B7.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZKgYMdJwTtg/WD8ApNFRSYI/AAAAAAAAHhs/EvL4b17W1J48TKmdIBPjbc9MgPNO6tmJQCLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B7.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Tot aquell que es troba en l'espai escènic
interactua amb el text, des del tècnic de so o l´assistent en producció al
músic (aquest espectacle no seria el mateix sense aquesta banda sonora que
marca tan bé les emocions de cada escena) i, per descomptat, els actors de la
companyia. Sobresurten les noies Mar del Hoyo i Diana Gómez, el mestre de
cerimònies, un Joan Anguera que tracta de ser autoritari i flexible i que al
final deixa que el vaixell sotsobri; i sobretot el treball de Xavier Ripoll,
amb el dibuix d'un Peter Pan / Ventafocs desencantat i pusil·lànime. A través
d'aquest personatge se'ns condueix a un final preciós on finalment s'uneixen
totes les línies narratives, amb un missatge calderonià: la vida és somni, la
vida és teatre, la vida pot ser un conte inacabat. O tots en un.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-EFsYaF0U4yY/WD8Av9AXQAI/AAAAAAAAHhw/Ryee2J1FerEuumtPbDYomg4dPfgn6raSACLcB/s1600/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B9.png.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://4.bp.blogspot.com/-EFsYaF0U4yY/WD8Av9AXQAI/AAAAAAAAHhw/Ryee2J1FerEuumtPbDYomg4dPfgn6raSACLcB/s400/la%2Bdesaparici%25C3%25B3%2Bde%2Bwendy%2B9.png.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1341821175112780014.post-75869630241514776432016-11-22T10:18:00.003-08:002016-11-22T10:20:31.780-08:00LA TREVA<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Bv7_ciT4NV0/WDSJM_-5E3I/AAAAAAAAHcs/WJSskr63UYQnmrdQ1xxTgBvhaVe37jtBwCLcB/s1600/la%2Btreva%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-Bv7_ciT4NV0/WDSJM_-5E3I/AAAAAAAAHcs/WJSskr63UYQnmrdQ1xxTgBvhaVe37jtBwCLcB/s400/la%2Btreva%2B1.jpg" width="400" /></a><br />
<br /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">La
treva</span></i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"> és l'acord temporal entre bàndols per posar fi a
l'enfrontament directe i és també l'espai temporal entre l'arribada de la
fotògrafa corresponsal de guerra Sarah Godwin (Clara Segura), greument ferida
per l'explosió d'una bomba a l'Iraq, i el seu retorn als escenaris bèl·lics en
l'obra del nord-americà Donald Margulies. En mig, una etapa al costat del seu
company d'aventures, de guerres, el també reporter James Dodd (David Selvas)
enamorat d'ella i que vol donar un gir a les seves vides. A la fi, la història
de com aquest treball afecta les relacions d'una parella de corresponsals de
guerra i sobre la qual l'autor planteja preguntes i reflexions que no són noves
en el món del periodisme. </span><br />
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-up9rrwapMSo/WDSKeSdPgYI/AAAAAAAAHc0/Xqx1UobKD3IhIEsadflRABG_Vfqw0KjTwCEw/s1600/la%2Btreva%2B7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://4.bp.blogspot.com/-up9rrwapMSo/WDSKeSdPgYI/AAAAAAAAHc0/Xqx1UobKD3IhIEsadflRABG_Vfqw0KjTwCEw/s400/la%2Btreva%2B7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">De què serveix fotografiar l'horror? És una qüestió
de compromís humà o una addicció a l'adrenalina. Tot comença amb l'arribada de
Sarah i James, fotògrafa de guerra i reporter de guerra respectivament, que
arriben a casa. Ella està malferida després de patir en les seves carns un
atemptat de bomba i passar dues setmanes en coma. Tot flueix en la seva
relació, però des de la primera conversa ja s'intueix una petita escletxa. Al
poc apareixeran Richard (Ramon Madaula), l'editor dels seus treballs i la seva
nova "amiga" Mandy (Mima Riera). Aquesta dolça nena bé, organitzadora
d'esdeveniments, actua com a contrapunt als dos protagonistes. El típic
personatge ingenu i ignorant que serveix com a mirall deformat dels altres. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-lt7RF5gOB9U/WDSKx7Df0LI/AAAAAAAAHc8/xTIJjBrpRdAFOaVpjWb_7oKX2m3eBZ4OwCLcB/s1600/la%2Btreva%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-lt7RF5gOB9U/WDSKx7Df0LI/AAAAAAAAHc8/xTIJjBrpRdAFOaVpjWb_7oKX2m3eBZ4OwCLcB/s400/la%2Btreva%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Per
James i Sarah aquest personatge els servirà en un principi per mostrar-se amb
certa superioritat moral, però també, d'acord amb l'evolució de la seva relació
amb Richard, sembrarà els dubtes sobre la seva relació i els seus objectius en
la vida. Doncs bé, tot això un ho veu des del primer minut d'intervenció de
Mandy. I cal dir que en la primera trobada entre Mandy i els seus comensals
està carregat de gags, burles i contrapunts que arrenquen rialles al públic. I
és que li costa molt al text a posar-se en la tessitura dramàtica que se li
havia de suposar. Però tot són punts de vista. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-yOsjwrZDGv8/WDSK7DVWeiI/AAAAAAAAHdA/-aLi7a21jLca-OKT5RWQs1BMVVai0D7aQCLcB/s1600/la%2Btreva%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-yOsjwrZDGv8/WDSK7DVWeiI/AAAAAAAAHdA/-aLi7a21jLca-OKT5RWQs1BMVVai0D7aQCLcB/s400/la%2Btreva%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">I Donald Margulies va escollir
parlar de l'horror de la guerra des d'una situació més acomodada. Hi ha molts
moments en què l'autor en boca dels seus personatges critica aquesta afectació
falsa de certa societat progressista per la guerra i les injustícies, però ho
fa des d'un loft de Nova York. Ens explica històries de la guerra, anècdotes
viscudes pels seus personatges que els sacsegen interiorment, però no ens les
mostra. Li interessa més mostrar un drama de personatges. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-WRcTSLOFRbE/WDSLBPtL1DI/AAAAAAAAHdE/FBxjyB4_ByonC1RQewsde_bxNQ-d8x97ACLcB/s1600/la%2Btreva%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://1.bp.blogspot.com/-WRcTSLOFRbE/WDSLBPtL1DI/AAAAAAAAHdE/FBxjyB4_ByonC1RQewsde_bxNQ-d8x97ACLcB/s400/la%2Btreva%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">Amb el teló de fons
de la guerra, parla de l'amor, el compromís i la realització personal, sense
aportar molt més. Però és el seu punt de vista, i un no deixa de pensar en el
que s'hagués pogut treure al tema si s'hagués abordat des d'una perspectiva més
vivencial i documentada. Tot aquest text afecta les interpretacions. No és que
estiguin malament, ni molt menys (de fet, David Selvas està realment fantàstic,
és clar que té el personatge amb més recorregut emocional), però un té la
sensació que haguessin pogut donar molt de més ... si el text els hagués
permès. Cal criticar això sí, cert immobilisme en la proposta escènica. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="256" src="https://4.bp.blogspot.com/-wxy2qEOBlIQ/WDSLH1UR9wI/AAAAAAAAHdI/0HOgqcvrWEgV8jKwLSJmCHZdZ9MaUwpQACLcB/s400/la%2Btreva%2B8.jpg" width="400" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Treva</i> és una comèdia que es digereix
molt bé. A vegades tan naïf com la Mandy, de vegades que busca volar més alt
que els seus globus, però es queda a mig camí, perquè això no era el seu
veritable fi i no li arriben els mitjans. Teatre comercial per passar la tarda
resguardada del fred o de la pluja. A la sortida, comproves que la vida segueix
el seu curs. Si bé després d'uns quants espectacles estrenats ja coneixem els
senyals identificatives de la Brutal, aquesta representació emmalalteix de
major risc, trencar la linealitat, oferir més contrapunts. Esperem que en
properes propostes siguin més atrevits amb textos amb més punta, que trasbalsin
de veritat.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-46R7WP7WHrg/WDSLL4gBWOI/AAAAAAAAHdM/CxGqWEb8_5E64sWyXkw3UhQY5bLhkxRswCLcB/s1600/la%2Btreva%2B6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://1.bp.blogspot.com/-46R7WP7WHrg/WDSLL4gBWOI/AAAAAAAAHdM/CxGqWEb8_5E64sWyXkw3UhQY5bLhkxRswCLcB/s400/la%2Btreva%2B6.jpg" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; margin: 0px;">
</span>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16814369931680621062noreply@blogger.com0